Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Alexander Berkman, Anarcoindividualisme, Anarquia postesquerra, Anarquisme, Anarquisme sintetista, Andalusia, Andrea Costa, Aragó, Autogestió, Bolxevisme, Buenaventura Durruti, Catalunya, Confederació Nacional del Treball, Cop d'estat del 18 de juliol, Democràcia directa, Diner, Ecologia social, Economia participativa, Emma Goldman, Errico Malatesta, Estalinisme, Florència, Francisco Franco Bahamonde, Guerra Civil espanyola, Ideologia, Immanuel Kant, Internacional de Federacions Anarquistes, Itàlia, Kíiv, Londres, Marxisme, Marxisme llibertari, Max Stirner, Michael Albert, Mikhaïl Bakunin, Murray Bookchin, Mutualisme (teoria econòmica), Nèstor Makhnò, Pierre-Joseph Proudhon, Piotr Kropotkin, Política, Postanarquisme, Primera Internacional, Revolta de l'Alt Llobregat, Revolució Russa, Sindicat, Situacionisme, Socialisme llibertari, Sud-àfrica, Ucraïna, ..., Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1864, 1876, 1917, 1921. Ampliar l'índex (5 més) »
Alexander Berkman
'''Alexander Berkman''' amb Emma Goldman Alexander Berkman, nascut Ovsei Ossípovitx Berkman, Овсей Осипович Беркман (Vílnius, Lituània, 21 de novembre del 1870 – Niça, França, 28 de juny del 1936) fou un anarquista que va ser amic i amant d'Emma Goldman.
Nou!!: Comunisme llibertari і Alexander Berkman · Veure més »
Anarcoindividualisme
Lanarquisme individualista o anarcoindividualisme és una tradició filosòfica basada en un particular èmfasi en l'autonomia de l'individu, i en l'alternativa a l'anarquisme social, i es desenvolupa a l'entorn de la supremacia i autonomia de la persona.
Nou!!: Comunisme llibertari і Anarcoindividualisme · Veure més »
Anarquia postesquerra
Lanarquia postesquerra, anarquisme postesquerrà o postesquerranisme, és un corrent dins el pensament anarquista que critica la relació de l'anarquisme amb l'esquerra política tradicional.
Nou!!: Comunisme llibertari і Anarquia postesquerra · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Comunisme llibertari і Anarquisme · Veure més »
Anarquisme sintetista
Lanarquisme sintetista o síntesi anarquista és una tendència sobre la pràctica política dins de l'anarquisme que s'emmarca dins de l'organització específica.
Nou!!: Comunisme llibertari і Anarquisme sintetista · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Comunisme llibertari і Andalusia · Veure més »
Andrea Costa
Andrea Costa (Imola, Itàlia, 30 de novembre de 1851 – Imola, Itàlia, 19 de gener de 1910) fou un polític italià, considerat el fundador del socialisme italià.
Nou!!: Comunisme llibertari і Andrea Costa · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Comunisme llibertari і Aragó · Veure més »
Autogestió
Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.
Nou!!: Comunisme llibertari і Autogestió · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: Comunisme llibertari і Bolxevisme · Veure més »
Buenaventura Durruti
nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Nou!!: Comunisme llibertari і Buenaventura Durruti · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Comunisme llibertari і Catalunya · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Comunisme llibertari і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Nou!!: Comunisme llibertari і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Nou!!: Comunisme llibertari і Democràcia directa · Veure més »
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Nou!!: Comunisme llibertari і Diner · Veure més »
Ecologia social
Lecologia social és un corrent filosòfic creat pel geògraf anarquista Elisée Reclus al tombant del i reapropiada pel filòsof Murray Bookchin en la dècada de 1960.
Nou!!: Comunisme llibertari і Ecologia social · Veure més »
Economia participativa
Leconomia participativa -freqüentment abreujada com a parecon- és un sistema econòmic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econòmic en una societat donada.
Nou!!: Comunisme llibertari і Economia participativa · Veure més »
Emma Goldman
Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.
Nou!!: Comunisme llibertari і Emma Goldman · Veure més »
Errico Malatesta
Errico Malatesta (Santa Maria Capua Vetere, 4 de desembre del 1853 - Roma, 22 de juliol del 1932), teòric i activista anarquista italià.
Nou!!: Comunisme llibertari і Errico Malatesta · Veure més »
Estalinisme
Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.
Nou!!: Comunisme llibertari і Estalinisme · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Comunisme llibertari і Florència · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Comunisme llibertari і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Comunisme llibertari і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Nou!!: Comunisme llibertari і Ideologia · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Comunisme llibertari і Immanuel Kant · Veure més »
Internacional de Federacions Anarquistes
La Internacional de Federacions Anarquistes (IFA) o anarchistes Internationale des Federacions (IFA) va ser fundada a la conferència internacional d'anarquistes a Carrara el 1968 per part de les tres federacions ja existents a França, Itàlia i Espanya així com la federació búlgara havia llavors a l'exili a França.
Nou!!: Comunisme llibertari і Internacional de Federacions Anarquistes · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Comunisme llibertari і Itàlia · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Comunisme llibertari і Kíiv · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Comunisme llibertari і Londres · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Comunisme llibertari і Marxisme · Veure més »
Marxisme llibertari
El marxisme llibertari és un conjunt de moviments o teories que combinen les aportacions de Marx i Friedrich Engels i diferents corrents del marxisme amb idees i plantejaments de l'anarquisme i el moviment llibertari.
Nou!!: Comunisme llibertari і Marxisme llibertari · Veure més »
Max Stirner
Max Stirner (Bayreuth, 25 d'octubre de 1806 - Berlín el 26 de juny de 1856) fou un teòric de la moral, l'individualisme egoista i l'emancipació personal.
Nou!!: Comunisme llibertari і Max Stirner · Veure més »
Michael Albert
Michael Albert (8 d'abril de 1947) és un activista, economista radical i intel·lectual anarquista nord-americà que va desenvolupar la proposta d'economia participativa (PARECON, en l'acrònim anglès) al costat de Robin Hahnel.
Nou!!: Comunisme llibertari і Michael Albert · Veure més »
Mikhaïl Bakunin
va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.
Nou!!: Comunisme llibertari і Mikhaïl Bakunin · Veure més »
Murray Bookchin
Murray Bookchin (Nova York, 14 de gener del 1921 - Burlington, Vermont, 30 de juliol del 2006) fou un autor, orador i teòric polític anarquista i socialista llibertari estatunidenc.
Nou!!: Comunisme llibertari і Murray Bookchin · Veure més »
Mutualisme (teoria econòmica)
El mutualisme és una teoria econòmica socialista llibertària, pertanyent al segment individualista de l'anarquisme, que propugna que els individus han de rebre el producte complet del seu treball.
Nou!!: Comunisme llibertari і Mutualisme (teoria econòmica) · Veure més »
Nèstor Makhnò
, nom complet amb patronímic Nèstor Ivànovitx Makhnò, fou un revolucionari anarquista o anarcocomunista i líder guerriller ucraïnès que es va negar a unir-se als bolxevics després de la Revolució d'Octubre.
Nou!!: Comunisme llibertari і Nèstor Makhnò · Veure més »
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Nou!!: Comunisme llibertari і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »
Piotr Kropotkin
El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.
Nou!!: Comunisme llibertari і Piotr Kropotkin · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Comunisme llibertari і Política · Veure més »
Postanarquisme
El postanarquisme inclou una multiplicitat heterogènia de teories polítiques radicals, i s'articula, segons els casos, amb el pensament del postestructuralisme, el postmodernisme, el postcolonialisme i el postmarxisme, amb la intenció de superar la noció moderna d'anarquisme i conservant-ne el caràcter antiautoritari, el rebuig simultani al capitalisme i a les institucions estatals, característic de l'anarquisme socialista.
Nou!!: Comunisme llibertari і Postanarquisme · Veure més »
Primera Internacional
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.
Nou!!: Comunisme llibertari і Primera Internacional · Veure més »
Revolta de l'Alt Llobregat
Els historiadors han anomenat Revolta de l'Alt Llobregat, o Fets de Fígols de 1932, a la vaga general, de caràcter revolucionari, que es produí entre els dies 18 i 23 de gener de 1932 i que va tenir un seguiment important als sectors miner i tèxtil.
Nou!!: Comunisme llibertari і Revolta de l'Alt Llobregat · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Comunisme llibertari і Revolució Russa · Veure més »
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Nou!!: Comunisme llibertari і Sindicat · Veure més »
Situacionisme
Pintada situacionista fotografiada a Menton, Occitània, 2006. La Internacional Situacionista (1957-1972) va ser un moviment fundat per Guy Debord, format per artistes i intel·lectuals, que tenia com a objectius acabar amb el sistema opressiu de la societat de classes i combatre el sistema ideològic contemporani de la civilització occidental: l'anomenada dominació capitalista.
Nou!!: Comunisme llibertari і Situacionisme · Veure més »
Socialisme llibertari
El socialisme llibertari, o anarcosocialisme,Ostergaard, Geoffrey.
Nou!!: Comunisme llibertari і Socialisme llibertari · Veure més »
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Nou!!: Comunisme llibertari і Sud-àfrica · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Comunisme llibertari і Ucraïna · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Comunisme llibertari і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Comunisme llibertari і 1864 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Comunisme llibertari і 1876 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Comunisme llibertari і 1917 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Comunisme llibertari і 1921 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Anarcocomunisme, Anarcocomunista, Anarquisme comunista.
