Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Alamans, Antioquia de l'Orontes, Arianisme, Cambridge University Press, Cònsol romà, Constanci I Clor, Constanci II, Cristianisme, Dante Alighieri, Diyarbakır, Edició prínceps, Edward Gibbon, Gàl·lia, Imperi Carolingi, Imperi Sassànida, Jovià, Julià l'Apòstata, Llacuna (filologia), Llatí, Maronsa, Nerva, Regne Franc, Retòrica, Sapor II, Setge d'Amida, Silvà (usurpador), Tàcit, Terratrèmol de Creta del 365, Tsunami, Valent, 1474, 1518, 1533, 350, 353, 354, 360, 371, 378, 390, 96.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Alamans · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Arianisme · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Cambridge University Press · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Cònsol romà · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Constanci I Clor · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Constanci II · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Cristianisme · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Dante Alighieri · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Diyarbakır · Veure més »
Edició prínceps
Edició prínceps (en llatí editio princeps) és la primera edició impresa d'una obra, immediatament posterior als manuscrits de l'autor i a la còpia per als impressors.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Edició prínceps · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Edward Gibbon · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Gàl·lia · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Imperi Sassànida · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Jovià · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Julià l'Apòstata · Veure més »
Llacuna (filologia)
Una llacunaDel llatí Lacuna (forat, espai), forma diminutiva de lacus (llac).
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Llacuna (filologia) · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Llatí · Veure més »
Maronsa
Maronsa (en grec antic Μάρωνσα) era una petita ciutat de Mesopotàmia, la darrera a la que va arribar Julià l'Apòstata amb el seu exèrcit, just abans del combat en el qual va morir.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Maronsa · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Nerva · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Regne Franc · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Retòrica · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Sapor II · Veure més »
Setge d'Amida
El setge d'Amida va tenir lloc quan els sassànides, sota el govern del rei Sapor II, assetjaven la ciutat romana d'Amida el 359.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Setge d'Amida · Veure més »
Silvà (usurpador)
Silvà (Silvanus) fou un general d'infanteria a la Gàl·lia que va usurpar el tron imperial.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Silvà (usurpador) · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Tàcit · Veure més »
Terratrèmol de Creta del 365
El terratrèmol de Creta del 365 va succeir a trenc d'alba del dia 21 de juliol i, va afectar sobretot a la costa oriental de la mar Mediterrània, però també es va notar a la península Ibèrica.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Terratrèmol de Creta del 365 · Veure més »
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Tsunami · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і Valent · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 1474 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 1518 · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 1533 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 350 · Veure més »
353
Sense descripció.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 353 · Veure més »
354
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 354 · Veure més »
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 360 · Veure més »
371
Sense descripció.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 371 · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 378 · Veure més »
390
Sense descripció.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 390 · Veure més »
96
El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ammià Marcel·lí і 96 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Amià, Amià Marcel·lí, Ammianus Marcellinus, Ammià Marcel.lí, Ammià Marcel•lí, Ammià Marceŀlí.
