Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Amèrica, Amèrica Llatina, Amèrica precolombina, Amerindis dels Estats Units, Amuzgo, Awakatek, Benito Pablo Juárez García, Castellà, Chatino, Chiapas, Chinantecs, Chols, Cholula, Chontals d'Oaxaca, Chuj, Ciutat de Mèxic, Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Civilització tolteca, Civilització zapoteca, Cocopa, Conquesta de l'Imperi Asteca, Cores, Cotximí, Cuicatecs, Cultura, Diego Rivera, Església Catòlica Romana, Estat d'Hidalgo, Estat d'Oaxaca, Estat de Campeche, Estat de Chihuahua, Estat de Guerrero, Estat de Puebla, Estat de San Luis Potosí, Estats de Mèxic, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, Frida Kahlo, Guarijío, Història, Huasteques, Huave, Huichols, Idioma, Indígena, Ixil, Kaqtxikel, Kickapoo, ..., Kiliwa, Kumeyaay, Lacandons, Llengües ameríndies, Llengües de Mèxic, Llengües maies, Maia, Mam, Matlatzinca, Mayos, Mazahua, Mèxic, Mérida (Mèxic), Mesoamèrica, Mixe, Mixteca, Nahues, Nàhuatl, Otomí, Paipai, Pima, Pobles indígenes refugiats, Q'anjob'al, Q'eqchi', Quintana Roo, Racisme a Mèxic, Revolució Mexicana, Seri, Tarahumara, Tarahumares, Tarascos, Tenochtitlán, Teotihuacan, Tepehuan, Tepehues, Tlaxcala, Tlaxcalteques, Tohono O'odham, Tojolabal, Totonaques, Triquis, Txitximeques, Txontals de Tabasco, Tzeltals, Tzotzils, Veracruz, Virregnat de Nova Espanya, Yaqui, Yucatán, 1521, 1581, 1917, 2001. Ampliar l'índex (53 més) »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Amèrica · Veure més »
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Amèrica Llatina · Veure més »
Amèrica precolombina
Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Amèrica precolombina · Veure més »
Amerindis dels Estats Units
Els amerindis i nadius segons el cens dels EUA del 1990. Els amerindis dels Estats Units, també coneguts popularment com a indis, són les ètnies ameríndies que viuen als Estats Units i que parlen llengües ameríndies, caracteritzades per la seva diversitat i nombre.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Amerindis dels Estats Units · Veure més »
Amuzgo
L'amuzgo és una llengua otomang parlada a la regió de Costa Chica als estats mexicans de Guerrero i Oaxaca.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Amuzgo · Veure més »
Awakatek
Lawakatek (també aguacateco, coyotin, awaketek o balamiha) és una llengua maia parlada pels awakateks, un poble de cultura maia que habita al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Awakatek · Veure més »
Benito Pablo Juárez García
fou un president mexicà amerindi zapoteca.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Benito Pablo Juárez García · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Castellà · Veure més »
Chatino
El chatino és una llengua indígena que es parla en el sud de l'estat mexicà d'Oaxaca.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Chatino · Veure més »
Chiapas
Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Chiapas · Veure més »
Chinantecs
Els chinantecs o txinantecs són un poble indígena de Mèxic que viu a l'estat d'Oaxaca.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Chinantecs · Veure més »
Chols
Els chols o txols són un poble indígena de Mèxic que viu al nord-est de l'estat de Chiapas, a Tabasco i a Campeche.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Chols · Veure més »
Cholula
Vista aèria del centre de San Pedro ChoulaCholula és una ciutat de l'estat de Puebla, Mèxic, dins la IV Regió de l'Estat, el nom oficial de la qual és Cholula de Rivadavia.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Cholula · Veure més »
Chontals d'Oaxaca
Els chontals d'Oaxaca o txontals d'Oaxaca (de vegades anomenats impròpiament tequistlateques) són un grup ètnic indígena que parlen llengües de la família tequistlateco-chontal.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Chontals d'Oaxaca · Veure més »
Chuj
El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Chuj · Veure més »
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Ciutat de Mèxic · Veure més »
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Civilització asteca · Veure més »
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Civilització maia · Veure més »
Civilització olmeca
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Civilització olmeca · Veure més »
Civilització tolteca
Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el i el.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Civilització tolteca · Veure més »
Civilització zapoteca
Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Civilització zapoteca · Veure més »
Cocopa
El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Cocopa · Veure més »
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »
Cores
Els cores són un poble indígena de Mèxic que viuen a l'estat de Nayarit, principalment a l'assentament d'El Nayar.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Cores · Veure més »
Cotximí
El cotximí, conegut també com a laymón és la llengua dels pobles cotximís que van ocupar la major part de la Península de Califòrnia fins a la seva extinció, ocorreguda probablement a principis del.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Cotximí · Veure més »
Cuicatecs
Els cuicatecs són un poble indígena de Mèxic que viu a la zona nord d'Oaxaca, a la regió de la Cañada, específicament en el districte de Cuicatlán.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Cuicatecs · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Cultura · Veure més »
Diego Rivera
Diego Rivera (Guanajuato, 8 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 24 de novembre de 1957) va ser un destacat muralista mexicà famós per la seva tendència a plasmar obres d'alt contingut social en edificis públics, principalment en el Centre Històric de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Diego Rivera · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estat d'Hidalgo
Hidalgo, oficialment en castellà: Estado Libre y Soberano de Hidalgo (Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo) és un dels trenta-un estats que, juntament amb el Districte Federal, conformen les trenta-dues entitats federatives de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estat d'Hidalgo · Veure més »
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estat d'Oaxaca · Veure més »
Estat de Campeche
L'estat de Campeche es va escindir de l'estat de Yucatán el 7 d'agost de 1857.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estat de Campeche · Veure més »
Estat de Chihuahua
LEstat de Chihuahua és un dels trenta-un estats de Mèxic, situat al nord d'aquest país.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estat de Chihuahua · Veure més »
Estat de Guerrero
Guerrero és un dels 31 estats de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estat de Guerrero · Veure més »
Estat de Puebla
Puebla és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estat de Puebla · Veure més »
Estat de San Luis Potosí
San Luis Potosí és un dels 31 estats de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estat de San Luis Potosí · Veure més »
Estats de Mèxic
Els trenta-un estats de Mèxic són les entitats lliures i sobiranes que conformen una Unió federal, els Estats Units Mexicans.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estats de Mèxic · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional
LExèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN en les seves sigles en castellà) és un grup guerriller (moviment d'alliberament nacional, com indica el seu nom) indígena que actua principalment a la selva Lacandona a l'estat de Chiapas (Mèxic).
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional · Veure més »
Frida Kahlo
Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, o segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Kahlo, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 1907 - Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 13 de juliol de 1954) va ser una pintora mexicana.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Frida Kahlo · Veure més »
Guarijío
Localització de les ètnies de Sonora (INEGI). El guarijío (també huarijío, warijío o varijío) és una llengua uto-asteca del grup de llengües taracahites parlada per aproximadament 1.313 persones al nord-oest de Mèxic de l'ètnia dels guarijíos, molts dels quals, especialment dones, són monolingües.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Guarijío · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Història · Veure més »
Huasteques
Els huasteques són un poble indígena de Mèxic que habita al nord-est de l'estat de San Luis Potosí i al nord-est de l'estat de Veracruz, una regió que es coneix amb el nom de La Huasteca.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Huasteques · Veure més »
Huave
El huave o mareño és una llengua aïllada parlada pels huaves, que habiten a l'istme de Tehuantepec, al sud-est de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i la Llacuna Superior.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Huave · Veure més »
Huichols
Una tomba de Nayarit figura a la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianapolis. Els huichols o huitxols són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua de la gran família de l'uto-asteca o nahua.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Huichols · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Idioma · Veure més »
Indígena
El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Indígena · Veure més »
Ixil
L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Ixil · Veure més »
Kaqtxikel
El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlat pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Kaqtxikel · Veure més »
Kickapoo
Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Kickapoo · Veure més »
Kiliwa
El kiliwa és una llengua mexicana del grup yuma-cochimí parlada pels kiliwes, que habita al nord-est de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Kiliwa · Veure més »
Kumeyaay
El kumeyaay (també diegueño del Sud, campo o kumiai) és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, parlada pels kumeyaays als estats de Califòrnia (Estats Units) i Baixa Califòrnia (Mèxic).
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Kumeyaay · Veure més »
Lacandons
Els lacandons són un grup indígena del tronc maia que habita en la selva Lacandona a la frontera entre Mèxic i Guatemala, més específicament en l'estat de Chiapas, Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Lacandons · Veure més »
Llengües ameríndies
264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Llengües ameríndies · Veure més »
Llengües de Mèxic
Localització de les llengües ameríndies mexicanes amb més de 100 parlants i menys de 20.000Mèxic té una sorprenent diversitat lingüística; a més del castellà, el govern reconeix 68 llengües indígenes com a llengües nacionals.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Llengües de Mèxic · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Llengües maies · Veure més »
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Maia · Veure més »
Mam
El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mam · Veure més »
Matlatzinca
Territoris de parla Matlatzinca El matlatzinca (també anomenat matlaltzinca i matlazinca) és el nom que se sol donar a dues llengües emparentades encara que inintel·ligibles parlades en la part sud de l'Estat de Mèxic pels Matlatzinques.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Matlatzinca · Veure més »
Mayos
Territori dels mayo Els mayos o yoremes són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua uto-asteca parlada per uns 60.000 individus el 1997, i que viu sl nord de l'Estat mexicà de Sinaloa (Vall del Fuerte) i el sud de Sonora (Valle del Mayo).
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mayos · Veure més »
Mazahua
Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mazahua · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mèxic · Veure més »
Mérida (Mèxic)
La ciutat mexicana de Mérida és la capital de l'estat de Yucatán.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mérida (Mèxic) · Veure més »
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mesoamèrica · Veure més »
Mixe
Oaxaca, Mèxic. El mixe (IPA) és una llengua que pertany al grup mixe de la família lingüística mixezoque.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mixe · Veure més »
Mixteca
El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Mixteca · Veure més »
Nahues
Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Nahues · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Nàhuatl · Veure més »
Otomí
L'otomí és una llengua indígena de Mèxic, parlada per un grup àmpliament conegut com els otomís (Els indígenes otomís de la Vall de Mezquital també la denominen hñähñu en la seva pròpia llengua).
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Otomí · Veure més »
Paipai
El paipai (també: akwa'ala o jaspuy pai, AFI /xaspuj pai/) és una llengua pertanyent a la família lingüística yuma-cochimí, que ha estat inclosa en la controvertida macrofamília hoka.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Paipai · Veure més »
Pima
* Pima, relatiu o pertanyent als pimes, tribu ameríndia que parlen una de les llengües tepimanes del grup uto-asteca.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Pima · Veure més »
Pobles indígenes refugiats
Els pobles indígenes refugiats és la designació oficial del govern mexicà per a aquells grups indígenes del sud Mèxic desplaçats des de Guatemala, principalment, durant la dècada de 1980.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Pobles indígenes refugiats · Veure més »
Q'anjob'al
El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal) és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Q'anjob'al · Veure més »
Q'eqchi'
El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Q'eqchi' · Veure més »
Quintana Roo
Quintana Roo és un estat de Mèxic a la regió est de la península de Yucatán.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Quintana Roo · Veure més »
Racisme a Mèxic
El racisme a Mèxic ha existit almenys des de la conquesta espanyola i proliferà en els segles subsegüents.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Racisme a Mèxic · Veure més »
Revolució Mexicana
La Revolució Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendències socialistes i nacionalistes, que es va realitzar de 1910-1917 amb alguns combats fins a 1920.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Revolució Mexicana · Veure més »
Seri
Distribució de la llengua seri El seri és una llengua indígena americana parlada pels seris, un poble indígena que viu a la costa de Sonora, al nord-oest de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Seri · Veure més »
Tarahumara
* Tarahumara o rarámuri, llengua de la família uto-asteca parlada pels tarahumares al nord-oest de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tarahumara · Veure més »
Tarahumares
Tarahumares a Tuaripa (Chihuahua, 1892) Artesania tarahumara a Chihuahua Casa tarahumara tradicional Els tarahumares són un poble amerindi del nord de Mèxic que parlen una llengua utoasteca coneguda com a rarámuri.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tarahumares · Veure més »
Tarascos
Els tarascos o purépetxes són un grup lingüístic amerindi, també anomenat purépecha "gent que té peix".
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tarascos · Veure més »
Tenochtitlán
Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan, ciutat de Mèxic Tenochtitlán o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi asteca.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tenochtitlán · Veure més »
Teotihuacan
Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Teotihuacan · Veure més »
Tepehuan
El tepehuan o O'otham és el nom que es dona a dues llengües ameríndies de Mèxic, anomenats tepehuan del sud i tepehuan del nord, que malgrat les similitud de la denominació han de considerar-se dues llengües diferents.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tepehuan · Veure més »
Tepehues
Els tepehues (tepehua h'masipini) són un dels pobles indígenes de Mèxic que viuen als estats d'Hidalgo, Veracruz i Puebla.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tepehues · Veure més »
Tlaxcala
Capella del convent de Sant Francesc d'Assís a Tlaxcala Tlaxcala, oficialment, Tlaxcala de Xicohténcatl és una ciutat de Mèxic i capital de l'estat de Tlaxcala, i capçalera del municipi homònim.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tlaxcala · Veure més »
Tlaxcalteques
Els Tlaxcalteques van ser un grup ètnic del Mèxic precolombí que van governar alguns cacicats.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tlaxcalteques · Veure més »
Tohono O'odham
Els Tohono O'odham (gent del desert), coneguts antigament com a pàpago, són un poble binacional (Estats Units - Mèxic) uto-asteca, molt afins als pimes, el nom dels quals prové de papah (pèsols) i ootam (poble), però ells s'anomenen Tohono o'odham (Poble del desert).
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tohono O'odham · Veure més »
Tojolabal
Tojolabal és la llengua maia parlada pels tojolabals que habita a la zona centre-oriental de l'Estat de Chiapas, Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tojolabal · Veure més »
Totonaques
Els totonaques (totonaca tachiwin) són un poble indígena que residia a les regions costaneres i muntanyenques de l'est de Mèxic a l'arribada dels espanyols.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Totonaques · Veure més »
Triquis
Els triquis són un poble indígena que se situa al nord-oest de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, formant una illa cultural enmig del vast territori dels mixteques.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Triquis · Veure més »
Txitximeques
400px El terme txitximeca (chichimeca) és el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indígenes que habitaven el nord de Mèxic, l'àrea coneguda com l'Aridoamèrica.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Txitximeques · Veure més »
Txontals de Tabasco
Els txontals o chontales són dos pobles indígenes de Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Txontals de Tabasco · Veure més »
Tzeltals
Els Tzeltals són un dels principals pobles indígenes de Mèxic situats a la regió muntanyenca de Los Altos de Chiapas, Mèxic.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tzeltals · Veure més »
Tzotzils
Els tzotzils són un poble de parla maia que viu en el centre i centre nord de l'estat de Chiapas, al sud-est mexicà.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Tzotzils · Veure més »
Veracruz
Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Veracruz · Veure més »
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »
Yaqui
El yaqui (autoanomenat yoeme o yoem noki, AFI: o) és una llengua uto-asteca del grup de llengües taracahites parlada per l'ètnia dels yaquis a Sonora i Arizona (Tribu Pascua Yaqui).
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Yaqui · Veure més »
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і Yucatán · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і 1521 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і 1581 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і 1917 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Pobles indígenes de Mèxic і 2001 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Amerindis mexicans, Poble indígena de Mèxic, Pobles indígenes mexicans.
