Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya, Alger, Aurès, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Riyah, Bejaïa, Berber, Constantina (Algèria), Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Djerid, Emir, Fezzan, Formentera, Gabès, Gafsa, Ifriquiya, Illa d'Eivissa, Illes Orientals d'al-Àndalus, Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, Llista dels governants de les Illes Orientals d'al-Àndalus, Mahdia, Mallorca, Marràqueix, Miliana, Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya, Qaràqux, Qàlat Bani Hammad, Saladí, Tozeur, Trípoli, Tripolitana, Tunis, Yahya ibn Ghàniya, 1165, 1183, 1184, 1185, 1186, 1187, 1188, 12 de novembre, 14 d'octubre, 24 de juny.
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya (Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya) (?, ? - 1203 ?), de la dinastia amaziga almoràvit dels Banu Ghàniya va ser el darrer emir almoràvit de Mayurqa.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya · Veure més »
Alger
Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les illes"; en amazic Dzayer; en francès Alger) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Alger · Veure més »
Aurès
Mapa Aurès o Awres (àrab Awras, també apareix com Aures), és un massís muntanyós d'Algèria part de l'Atles saharià oriental.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Aurès · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites (excepcionalment hammàdides) foren una dinastia berber sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Banu Hammad · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians —en àrab بنو هلال, Banū Hilāl— foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al segle XI.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Banu Hilal · Veure més »
Banu Riyah
El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Banu Riyah · Veure més »
Bejaïa
Vista general. Vista del front marítim. Bejaïa o Bidjaya (en català antic també Bogia, en amazic Bejaïa en amazic / Vgaiet, pronunciat; en àrab بجاية, Bijāya) és una ciutat de situada al golf de Bejaïa, i és la capital de la província de Bejaïa, al nord d'Algèria.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Bejaïa · Veure més »
Berber
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). TAMAZIGHT. Lamazic o llengua amaziga o el berber o llengua berber, també amazigh o tamazight —en amazic en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o — és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Berber · Veure més »
Constantina (Algèria)
Constantina (en àrab قسنطينة, Qusanṭīna; en francès Constantine) és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Constantina (Algèria) · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits —en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ— foren un poble del nord d'Àfrica, nòmades berbers del Sàhara, que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Dinastia almoràvit · Veure més »
Djerid
Djerid (en àrab الجريد, al-Jarīd, pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir "fulla de palmera") és el nom donat a la regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Djerid · Veure més »
Emir
Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Emir · Veure més »
Fezzan
FezzanDunes a Fezzan Fezzan —en àrab فزان, Fazzān o Fuzzān; en llatí Phasania, catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Fezzan · Veure més »
Formentera
Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Formentera · Veure més »
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (en àrab: قابس, Qābis, pronunciat en àrab clàssic Qabis i en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia a la governació de Gabès amb una població de 116.323 habitants (2004).
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Gabès · Veure més »
Gafsa
Zona cèntrica de Gafsa Gafsa —en àrab قفصة, Qafsa, pronunciat localment Gafsa; en llatí Capsa o Cafsa— és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Gafsa · Veure més »
Ifriquiya
Ifríqiya (en àrab إفريقية, Ifrīqiya; en català medieval Frèquia o Fríquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Ifriquiya · Veure més »
Illa d'Eivissa
L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Illa d'Eivissa · Veure més »
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus (en àrab al-Jazàïr aix-Xarquiyya li-l-Àndalus), és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »
Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya
Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya (1155-1184) fou un valí de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya, fill de Muhàmmad ibn Ghàniya.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya · Veure més »
Llista dels governants de les Illes Orientals d'al-Àndalus
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Llista dels governants de les Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »
Mahdia
Mahdia (en àrab: المهدية, al-Mahdiyya) és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Mahdia · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Mallorca · Veure més »
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākuš, pronunciat Marrākeš localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Marràqueix · Veure més »
Miliana
Miliana és el nom d'una regió natural de Tunísia que rep aquest nom per estar formada per la baixa vall del oued o riu Miliana entre la plana de Fahs i el golf de Tunis, amb el Djebel Zaghouan a l'est i la vall del riu Medjerda a l'oest.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Miliana · Veure més »
Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya
Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya fou emir de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya · Veure més »
Qaràqux
Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Muzaffar I Taki al-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Qaràqux · Veure més »
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad (en àrab قلعة بني حماد, Qalʿat Banī Ḥammād) fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Qàlat Bani Hammad · Veure més »
Saladí
Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd L'historiador medieval Ibn Athir recull un passatge d'un altre comandant: "… vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs." Minorsky (1957) fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Saladí · Veure més »
Tozeur
Entrada a Tozeur Entrada a Tozeur Tozeur (en àrab توزر, Tūzar, pronunciat Túzar) és una ciutat i oasi de Tunísia, capital de la governació homònima, al sud-oest del país.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Tozeur · Veure més »
Trípoli
Trípoli (en àrab طرابلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrābləs en libi vernacular; també anomenada طرابلس الغرب, Ṭarābulus al-Ḡarb, 'Trípoli d'Occident' —per tal de distingir-la de Trípoli de Síria, al Líban—, i Trípoli de Berberia, nom que li donaren els italians) és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Trípoli · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània —en àrab إقليم طرابلس, iqlīm Ṭarābulus— és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Tripolitana · Veure més »
Tunis
Tunis (en àrab تونس, Tūnis) és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Tunis · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen berber i lleial als almoràvits, que va operar a Àfrica del 1188 al 1237.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 1165 · Veure més »
1183
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 1183 · Veure més »
1184
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 1184 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 1185 · Veure més »
1186
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 1187 · Veure més »
1188
Sense descripció.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 1188 · Veure més »
12 de novembre
El 12 de novembre és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 12 de novembre · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 14 d'octubre · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alí ibn Ghàniya і 24 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Ali Ibn Ġāniya, 'Alī ibn Ishāq, 'Alī ibn Ishāq ibn Ġāniya, 'Alī ibn Ġānīya, Ali Ibn Ghaniya, Ali ibn Ishak, Ali ibn Ishaq, Ali ibn Ishāq ibn Ġānīya, Alí ibn Ishaq ibn Ghaniya, Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya.
