Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alta Silèsia

Índex Alta Silèsia

Escut d'armes històric d'Alta Silèsia. Alta Silèsia (en silesià: Gůrny Ślůnsk, en alemany silesià: Oberschläsing, en polonès: Górny Śląsk, en alemany: Oberschlesien, en txec: Horní Slezsko) és una regió històrica situada a Polònia, la República Txeca i per una petita part a Eslovàquia.

103 les relacions: Alemany, Alemany silesià, Alemanys ètnics, Alemanys de Polònia, Świętochłowice, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Legnica, Baviera, Bielsko-Biała, Bohèmia, Boleslau I de Polònia, Boleslau III de Polònia, Breslau, Bytom, Carbó, Casimir II de Polònia, Casimir III, Chorzów, Dècada del 1970, Dècada del 900, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Jagelló, Dinastia Piast, Dinastia Premíslida, Enric el Barbut, Enric II el Pietós, Eslovàquia, Ferro, Gdańsk, Ginebra, Gliwice, Gran Moràvia, Gran Polònia, Imperi Alemany, Invasions bàrbares, Jastrzębie Zdrój, Joan el Cec, Katowice, Ladislau II de Polònia, Llengua materna, Lluís II d'Hongria, Maties Corví, Miecislau I de Polònia, Miecislau IV de Polònia, Mineria, Moràvia, Oder, Opava, Opole, Ostrava, ..., Ostsiedlung, Pesta negra, Petita Polònia, Polans occidentals, Polònia, Polonès, Potsdam, Prússia, Prússia Oriental, Primera Guerra Mundial, Província d'Alta Silèsia, Racibórz, Reforma Protestant, Regió d'Olomouc, Regió de Hlučín, Regió de Moràvia i Silèsia, Regne de Bohèmia, Regne de Polònia, República Democràtica Alemanya, República Popular de Polònia, República Txeca, Ruda Śląska, Rudolf Virchow, Rybnik, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XIII, Segona Guerra Mundial, Segona República Polonesa, Silèsia, Silèsia prussiana, Silesià, Sudets, Svatopluk I, Txec, Txecoslovàquia, Tychy, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió personal, Vístula, Voivodat, Voivodat d'Opole, Voivodat de Baixa Silèsia, Voivodat de Silèsia, Vratislau I, Zabrze, 1172, 1202, 1281, 15 de maig, 1742, 1815, 990. Ampliar l'índex (53 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Alta Silèsia і Alemany · Veure més »

Alemany silesià

Alemany silesià (Schläsche Sproache/Schläs'sche Sproche, Schlesisch), és una varietat lingüística de l'alemany parlada a Silèsia.

Nou!!: Alta Silèsia і Alemany silesià · Veure més »

Alemanys ètnics

Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania.

Nou!!: Alta Silèsia і Alemanys ètnics · Veure més »

Alemanys de Polònia

Els Alemanys de Polònia (alemany Deutsche Minderheit in Polen) és una minoria nacional de Polònia reconeguda legalment des de 1991.

Nou!!: Alta Silèsia і Alemanys de Polònia · Veure més »

Świętochłowice

Świętochłowice (pronunciat; en alemany: Schwientochlowitz) és un poble del sud de Polònia amb 55.000 habitants (2005).

Nou!!: Alta Silèsia і Świętochłowice · Veure més »

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Alta Silèsia і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »

Batalla de Legnica

La batalla de Legnica (en polonès: Bitwa pod Legnicą) va tenir lloc prop de la ciutat del mateix nom a Silèsia el 9 d'abril de 1241.

Nou!!: Alta Silèsia і Batalla de Legnica · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Alta Silèsia і Baviera · Veure més »

Bielsko-Biała

Bielsko-Biała és una ciutat del sud de Polònia.

Nou!!: Alta Silèsia і Bielsko-Biała · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Alta Silèsia і Bohèmia · Veure més »

Boleslau I de Polònia

Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.

Nou!!: Alta Silèsia і Boleslau I de Polònia · Veure més »

Boleslau III de Polònia

Boleslau III el Bocatorta. Pintat per Jan Matejko. Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.

Nou!!: Alta Silèsia і Boleslau III de Polònia · Veure més »

Breslau

Breslau (Wrocław en polonès, Breslau en alemany, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí) és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).

Nou!!: Alta Silèsia і Breslau · Veure més »

Bytom

Bytom (en alemany Beuthen) és la ciutat al sud de Polònia, amb 174.724 habitants (2013).

Nou!!: Alta Silèsia і Bytom · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc.

Nou!!: Alta Silèsia і Carbó · Veure més »

Casimir II de Polònia

Casimir II de Polònia Casimir II el Just (en polonès: Kazimierz II Sprawiedliwy; 1138 - 5 de maig de 1194), de la Dinastia Piast, era el fill més jove de Boleslau III i Salomé von Berg-Schelklingen, filla d'Enric, duc de Berg.

Nou!!: Alta Silèsia і Casimir II de Polònia · Veure més »

Casimir III

Casimir III rei de Polònia Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona Ona, la filla del príncep de Lituània, Gediminas. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria. Categoria:Dinastia Piast.

Nou!!: Alta Silèsia і Casimir III · Veure més »

Chorzów

Chorzów (en alemany Königshütte, fins al 1934, Fàbrica Reial) és una ciutat de Polònia que està ubicada a l'Alta Silèsia, al Voivodat de Silèsia, al centre de l'Àrea Industrial de Silèsia Superior.

Nou!!: Alta Silèsia і Chorzów · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Alta Silèsia і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 900

Sense descripció.

Nou!!: Alta Silèsia і Dècada del 900 · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Jagelló

La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el segle XIV i el segle XVIII.

Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia Jagelló · Veure més »

Dinastia Piast

La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.

Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia Piast · Veure més »

Dinastia Premíslida

Escut d'armes dels premíslides La dinastia Premíslida (txec: Přemyslovci, polonès: Przemyślidzi, alemany: Premysliden) va ser una nissaga que regnà a Bohèmia des del segle XI i a Polònia des de l'any 1300 fins a la seva extinció l'any 1306.

Nou!!: Alta Silèsia і Dinastia Premíslida · Veure més »

Enric el Barbut

Enric el Barbut pintat per Jan Matejko Enric el Barbut (en polonès Henryk Brodaty) o Enric I (cap a 1170 - 19 de març de 1238, Krosno Odrzańskie) fou duc de Wrocław, de la dinastia Piast, el 8 de desembre de 1201 i duc de Cracòvia el 1232.

Nou!!: Alta Silèsia і Enric el Barbut · Veure més »

Enric II el Pietós

Enric II. Quadre de Jan Matejko. Enric II el Piadós (polonès Henryk Pobożny II), de la dinastia Piast, va néixer pels volts de 1191 i va morir el 9 d'abril 1241 a Legnica.

Nou!!: Alta Silèsia і Enric II el Pietós · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Alta Silèsia і Eslovàquia · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Alta Silèsia і Ferro · Veure més »

Gdańsk

Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.

Nou!!: Alta Silèsia і Gdańsk · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Alta Silèsia і Ginebra · Veure més »

Gliwice

Gliwice (en silesià Glywicy, en alemany Gleiwitz) és una ciutat del voivodat de Silèsia, al sud de Polònia, a uns 30 km de Katowice.

Nou!!: Alta Silèsia і Gliwice · Veure més »

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) era un antic imperi eslau a l'Europa central entre 833 i principis del segle X. El seu territori bàsic era als dos costats del riu Morava, a les actuals Eslovàquia actual, la República Txeca i Àustria.

Nou!!: Alta Silèsia і Gran Moràvia · Veure més »

Gran Polònia

Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí:Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia. La seva ciutat principal és Poznań. Administrativament, la majoria de la regió és part del Voivodat de Gran Polònia (en polonès województwo wielkopolskie), encara que algunes parts estan en els voivodats de Lubusz, en el de Cuiàvia i Pomerània o en el de Łódź.

Nou!!: Alta Silèsia і Gran Polònia · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Alta Silèsia і Imperi Alemany · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels vàndals Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: els vàndals, els huns, els gots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Alta Silèsia і Invasions bàrbares · Veure més »

Jastrzębie Zdrój

Jastrzębie-Zdrój Bad Königsdorff-Jastrzemb, originàriament Jastrzemb, és una ciutat del sud de Polònia amb 92,462 habitants (31.12.2010).

Nou!!: Alta Silèsia і Jastrzębie Zdrój · Veure més »

Joan el Cec

Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).

Nou!!: Alta Silèsia і Joan el Cec · Veure més »

Katowice

Katowice (en txec: Katovice, en alemany: Kattowitz) és la desena ciutat més gran de Polònia així com la capital de la regió de Silèsia, al sud de Polònia, a la vora dels rius Kłodnica i Rawa.

Nou!!: Alta Silèsia і Katowice · Veure més »

Ladislau II de Polònia

Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.

Nou!!: Alta Silèsia і Ladislau II de Polònia · Veure més »

Llengua materna

Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.

Nou!!: Alta Silèsia і Llengua materna · Veure més »

Lluís II d'Hongria

Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Budapest, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia.

Nou!!: Alta Silèsia і Lluís II d'Hongria · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Alta Silèsia і Maties Corví · Veure més »

Miecislau I de Polònia

Miecislau I de Polònia, pintat per Jan Matejko Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".

Nou!!: Alta Silèsia і Miecislau I de Polònia · Veure més »

Miecislau IV de Polònia

Miecislau IV el Camatort (en polonès: Mieszko IV Plątonogi) (v.1138 - Cracòvia, 16 de maig de 1211) va ser duc de Cracòvia de 1210 a 1211.

Nou!!: Alta Silèsia і Miecislau IV de Polònia · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès industrial del subsòl.

Nou!!: Alta Silèsia і Mineria · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Alta Silèsia і Moràvia · Veure més »

Oder

Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.

Nou!!: Alta Silèsia і Oder · Veure més »

Opava

Opava (capital del districte situada al nord-est d'Ostrava vora la frontera amb Polònia).

Nou!!: Alta Silèsia і Opava · Veure més »

Opole

Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.

Nou!!: Alta Silèsia і Opole · Veure més »

Ostrava

Ostrava Ostrava (en alemany: Ostrau) és la tercera ciutat més gran de la República Txeca amb una població de 320.000 habitants.

Nou!!: Alta Silèsia і Ostrava · Veure més »

Ostsiedlung

Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 700 fins al 1950 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al segle XII i va concloure en el segle XV, encara que amb eventuals episodis els segles XVI i XVIII.

Nou!!: Alta Silèsia і Ostsiedlung · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Alta Silèsia і Pesta negra · Veure més »

Petita Polònia

Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.

Nou!!: Alta Silèsia і Petita Polònia · Veure més »

Polans occidentals

Tribus eslaves occidentals els segles IX i X. Els polans occidentals (nom que deriva del protoeslau pole, és a dir "camp" o "plana", amb el sentit de "pòlie") foren una tribu eslava occidental, part del grup lekhític, que habitava la conca del riu Varta, a la regió històrica de la Gran Polònia, al.

Nou!!: Alta Silèsia і Polans occidentals · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Alta Silèsia і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Alta Silèsia і Polonès · Veure més »

Potsdam

Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).

Nou!!: Alta Silèsia і Potsdam · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Alta Silèsia і Prússia · Veure més »

Prússia Oriental

La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).

Nou!!: Alta Silèsia і Prússia Oriental · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Alta Silèsia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província d'Alta Silèsia

La Província d'Alta Silèsia (Provinz Oberschlesien) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1919 a 1938 i de 1941 a 1945.

Nou!!: Alta Silèsia і Província d'Alta Silèsia · Veure més »

Racibórz

thumb Racibórz és la segona ciutat al sud de Polònia, a la regió de Silèsia i és la capital del poviat de Racibórz.

Nou!!: Alta Silèsia і Racibórz · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Alta Silèsia і Reforma Protestant · Veure més »

Regió d'Olomouc

La Regió d'Olomouc (txec: Olomoucký kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, que antigament formà part de la regió històrica de Moràvia, llevat una petita part de Silèsia.

Nou!!: Alta Silèsia і Regió d'Olomouc · Veure més »

Regió de Hlučín

Mapa de la Regió de Hlučín LÀrea de Hlučín (txec: Hlučínsko (familiarment Prajzsko), en alemany Hultschiner Ländchen; polonès: Kraik hulczyński) és una part de la Silèsia txeca a la Regió de Moràvia i Silèsia de la República Txeca.

Nou!!: Alta Silèsia і Regió de Hlučín · Veure més »

Regió de Moràvia i Silèsia

La Regió de Moràvia i Silèsia (en txec: Moravskoslezský kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, localitzada al nord-oest de la regió històrica de Moràvia.

Nou!!: Alta Silèsia і Regió de Moràvia i Silèsia · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Alta Silèsia і Regne de Bohèmia · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Alta Silèsia і Regne de Polònia · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Alta Silèsia і República Democràtica Alemanya · Veure més »

República Popular de Polònia

La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.

Nou!!: Alta Silèsia і República Popular de Polònia · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Alta Silèsia і República Txeca · Veure més »

Ruda Śląska

Ruda Śląska (en silesià Ślůnsko Ruda) és una ciutat del voivodat de Silèsia, al sud de Polònia.

Nou!!: Alta Silèsia і Ruda Śląska · Veure més »

Rudolf Virchow

Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània (Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín) fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del segle XIX. A més de la seva tasca científica, també és reconegut com a estadista alemany, en haver ocupat diversos càrrecs públics. Fou pioner del concepte modern del procés patològic en presentar la seva teoria cel·lular, en la que explicava els efectes de les malalties en els òrgans i teixits del cos. Emfatitzant que les malalties sorgeixen no en els òrgans o teixits en general, sinó, de forma primària en cèl·lules individuals. Gràcies al qual encunyà el terme "Omnis cellula ex cellula" (cada cèl·lula és derivada d'una altra cèl·lula ja existent). Fou candidat el 1902 al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia, juntament amb l'espanyol Santiago Ramón y Cajal; essent aquest últim el guanyador. A més fou el guanyador de la Medalla Copley el 1892.

Nou!!: Alta Silèsia і Rudolf Virchow · Veure més »

Rybnik

Rybnik és una ciutat del sud-oest de Polònia en el Voivodat de Silèsia.

Nou!!: Alta Silèsia і Rybnik · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Alta Silèsia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Alta Silèsia і Segle XIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Alta Silèsia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Polonesa

La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.

Nou!!: Alta Silèsia і Segona República Polonesa · Veure més »

Silèsia

Silèsia (província de Prússia) repartida per les fronteres actuals Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d’Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Alta Silèsia і Silèsia · Veure més »

Silèsia prussiana

La terra reial de Silèsia fins al 1742 (pintat en cian) i la província de Silèsia des de 1815 (marcada en vermell), superposada amb les fronteres internacionals modernes La Silèsia Prussiana o Província de Silèsia (Provinz Schlesien) fou una de les províncies del Regne de Prússia existent des de 1815 fins a 1919.

Nou!!: Alta Silèsia і Silèsia prussiana · Veure més »

Silesià

El silesià o alt silesià (en silesià: ślůnsko godka, en polonès: język śląski, en txec: slezština) és un idioma de Silèsia.

Nou!!: Alta Silèsia і Silesià · Veure més »

Sudets

Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.

Nou!!: Alta Silèsia і Sudets · Veure més »

Svatopluk I

Svatopluk I (o Sventopluk) (830?-894), inicialment governador del Principat de Nitra, va dirigir la revolució que va enderrocar al seu oncle Ratislau I i es va convertir en el segon rei de Gran Moràvia.

Nou!!: Alta Silèsia і Svatopluk I · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Alta Silèsia і Txec · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Alta Silèsia і Txecoslovàquia · Veure més »

Tychy

Tychy (en alemany Tichau) és la ciutat al sud de Polònia, a la regió de Silèsia.

Nou!!: Alta Silèsia і Tychy · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Alta Silèsia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Alta Silèsia і Unió Europea · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Alta Silèsia і Unió personal · Veure més »

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és el riu més llarg de Polònia.

Nou!!: Alta Silèsia і Vístula · Veure més »

Voivodat

Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).

Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat · Veure més »

Voivodat d'Opole

Opole (polonès województwo opolskie, alemany Woiwodschaft Oppeln/Oppelner Schlesien) és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.

Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat d'Opole · Veure més »

Voivodat de Baixa Silèsia

La Baixa Silèsia (en polonès Dolny Śląsk) és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la nova divisió administrativa del 1998.

Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat de Baixa Silèsia · Veure més »

Voivodat de Silèsia

Voivodat de Silèsia, o Província Silèsia (en polonès, województwo śląskie), és un voivodat, o província, a la Polònia del sud, centrat sobre la regió històrica coneguda com a Alta Silèsia (Górny Śląsk), amb la capital a Katowice.

Nou!!: Alta Silèsia і Voivodat de Silèsia · Veure més »

Vratislau I

Vratislau I —Vratislav I — (888 - 13 de febrer de 921) fou duc de Bohèmia, casat amb Drahomíra princesa de Lutitz.

Nou!!: Alta Silèsia і Vratislau I · Veure més »

Zabrze

Zabrze és una ciutat situada a l'Alta Silèsia, en el sud de Polònia, prop de Katowice.

Nou!!: Alta Silèsia і Zabrze · Veure més »

1172

L'any 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alta Silèsia і 1172 · Veure més »

1202

L'any 1202 (MCCII) fou un any comú del segle XIII començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Alta Silèsia і 1202 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Alta Silèsia і 1281 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alta Silèsia і 15 de maig · Veure més »

1742

L'any 1742 (MDCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns.

Nou!!: Alta Silèsia і 1742 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Alta Silèsia і 1815 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Alta Silèsia і 990 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Oberschlesien.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »