Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia almoràvit

Índex Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

84 les relacions: Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, Abu Imran al-Fassí, Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní, Al-Idrissí, Alí ibn Yússuf, Algèria, Alger, Almeria, Alquibla, Amazics, Arc de ferradura, Art mudèjar, Àfrica, Banu Ghàniya, Batalla d'Ourique, Batalla de Sagrajas, Batalla de Tabfarilla, Cabra, Ceràmica, Cristià, Dàtil, Dervix, Dinastia almohade, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, Emirat de Saraqusta, Estret de Gibraltar, Fes, Gudala, Ibn Amira al-Makhzumí, Ibn az-Zaqqaq, Ibn Khafaja, Ibrahim ibn Taixfín, Ishaq ibn Alí ibn Yússuf, Jueus, Kairuan, La Meca, Lamtuna, Magrib, Marràqueix, Marroc, Mesquita, Mesquita dels Omeies, Mesquita Quaraouyine, Nòmada, Ovella, Palau de l'Aljaferia, Regne de Portugal, Religió, ..., Revolta contra els almoràvits, Salmer, Saraqusta, Sàhara, Segona Croada, Setge de Saraqusta (1118), Setge de Tulaytula, Sicília, Taifa, Taixfín ibn Alí, Tèxtil, Tlemcen, Vori, Yahya ibn Úmar al-Lamtuní, Yahya ibn Ibrahim, Yússuf ibn Taixfín, 1034, 1040, 1053, 1085, 1086, 1090, 1091, 1094, 1102, 1104, 1106, 1109, 1110, 1116, 1118, 1139, 1184, 23 d'octubre. Ampliar l'índex (34 més) »

Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí

Abd-Al·lah ibn Yassín al-Jazulí (? - prop de Rommani, Marroc, 7 de juliol de 1059) fou un cap religiós musulmà, fundador del moviment dels almoràvits.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí · Veure més »

Abu Imran al-Fassí

Abu-Imran Mussa ibn Issa ibn Abi-Hajj al-Ghafjumi ——, més conegut simplement com Abu-Imran al-Fassí —— fou un notable alfaquí maliquita establert a Kairuan, notable perquè vers el 1040 el jurista Jàwhar ibn Sakkum de la tribu gudala, enviat per Yahya ibn Ibrahim, el xeix ce la tribu, al seu retorn d'una peregrinació a la Meca, el va trobar a Ifríqiya, i li va demanar islamitzar al seu poble; al-Fassí li va recomanar una visita a un altre religiós, de nom Uggwag ibn Zalwi, establert en un ''ribat'' anomenat Dar al-murabitun, a la regió del Sus.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Abu Imran al-Fassí · Veure més »

Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní

Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín al-Lamtuní as-Sanhají (?-1076) fou un emir dels almoràvits, dels lamtunes i fundador de Marràqueix.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní · Veure més »

Al-Idrissí

Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (1100-1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Al-Idrissí · Veure més »

Alí ibn Yússuf

Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Alí ibn Yússuf · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Algèria · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Alger · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Almeria · Veure més »

Alquibla

Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Alquibla · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Amazics · Veure més »

Arc de ferradura

Esquema d'un arc de ferradura Larc de ferradura o arc ultrapassat és el que té una obertura que ultrapassa la mitja circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Arc de ferradura · Veure més »

Art mudèjar

Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Art mudèjar · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Àfrica · Veure més »

Banu Ghàniya

Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).

Nou!!: Dinastia almoràvit і Banu Ghàniya · Veure més »

Batalla d'Ourique

La batalla d'Ourique va enfrontar les forces del príncep portuguès Alfonso Henriques contra els almoràvits dirigits per Alí ibn Yússuf.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Batalla d'Ourique · Veure més »

Batalla de Sagrajas

La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Batalla de Sagrajas · Veure més »

Batalla de Tabfarilla

La Batalla de Tabfarilla del 1056 va enfrontar als almoràvits dirigits per l'emir lamtuna Yahya ibn Úmar al-Lamtuní contra les tropes rebels dels Sanhadja.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Batalla de Tabfarilla · Veure més »

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Cabra · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Ceràmica · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Cristià · Veure més »

Dàtil

El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Dàtil · Veure més »

Dervix

1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Dervix · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Dinastia almohade · Veure més »

Emirat d'Ixbíliya

L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Estret de Gibraltar · Veure més »

Fes

Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Fes · Veure més »

Gudala

Els gudala o godala són una tribu amaziga del grup sanhadja, que viuen al sud de Mauritània fins al riu Senegal, i prop de l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Gudala · Veure més »

Ibn Amira al-Makhzumí

Abu-l-Mutàrrif Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Amira al-Makhzumí, més conegut senzillament pel seu sobrenom o pseudònim (xuhra) com a Ibn Amira o com a Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, finals de 1186 - Tunis, 26 de novembre de 1260), fou un historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Ibn Amira al-Makhzumí · Veure més »

Ibn az-Zaqqaq

(), sobrenom d'Abu-l-Hàssan Alí ibn Atíyyat-Al·lah ibn Mutàrrif ibn Sàlama al-Balansí o Alí ibn Atiyya ibn Mutàrrif Abu-l-Hàssan al-Lakhmí fou un poeta andalusí d'Alzira dels segles  i. Se'n sap ben poc, de la seva vida, i fins i tot la seva nàssab és diferent segons els autors.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Ibn az-Zaqqaq · Veure més »

Ibn Khafaja

Ibn Khafaja, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Khafaja al-Andalussí (Alzira, 1058/1060 – 25 de juny de 1139), fou un gran poeta andalusí.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Ibn Khafaja · Veure més »

Ibrahim ibn Taixfín

Abu-Imran Ibrahim ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) b. Alí ——, més conegut simplement com Ibrahim ibn Taixfín, fou emir dels almoràvits.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Ibrahim ibn Taixfín · Veure més »

Ishaq ibn Alí ibn Yússuf

Ishaq ibn Alí ibn Yússuf —— fou el darrer emir almoràvit.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Ishaq ibn Alí ibn Yússuf · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Jueus · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Kairuan · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Dinastia almoràvit і La Meca · Veure més »

Lamtuna

Lamtuna, també Luntuna o Lumtuna, fou una gran tribu amaziga del grup sanhadja.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Lamtuna · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Dinastia almoràvit і Magrib · Veure més »

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Marràqueix · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Marroc · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Mesquita · Veure més »

Mesquita dels Omeies

Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Mesquita dels Omeies · Veure més »

Mesquita Quaraouyine

La mesquita de Quaraouyine o d'al-Qarawiyyín (literalment ‘mesquita dels de Kairuan’) de Fes és una de les mesquites més importants del Marroc.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Mesquita Quaraouyine · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Nòmada · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Ovella · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Regne de Portugal · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Religió · Veure més »

Revolta contra els almoràvits

Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Revolta contra els almoràvits · Veure més »

Salmer

Salmer (part inferior de l'arc) En arquitectura, hom anomena salmer, o dovella d'arrencada, a la primera pedra d'un arc adovellat, que s'assenta pla sobre una pilastra i que té un tall inclinat de la banda de l'arc, per tal que s'hi recolzi la primera dovella.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Salmer · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Saraqusta · Veure més »

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Sàhara · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Segona Croada · Veure més »

Setge de Saraqusta (1118)

El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »

Setge de Tulaytula

El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Setge de Tulaytula · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Sicília · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Taifa · Veure més »

Taixfín ibn Alí

Taixfín (o Taixufin o Taixafín) ibn Alí ibn Yússuf al-Lamtuní as-Sanhají fou emir almoràvit del Magreb i l'Àndalus (1143-1145).

Nou!!: Dinastia almoràvit і Taixfín ibn Alí · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Tèxtil · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Tlemcen · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Vori · Veure més »

Yahya ibn Úmar al-Lamtuní

Yahya ibn Úmar ibn Talakakin al-Lamtuní (?-1056) fou xeic de la tribu amaziga dels Lamtuna i cap dels almoràvits.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Yahya ibn Úmar al-Lamtuní · Veure més »

Yahya ibn Ibrahim

Yahya ibn Ibrahim fou durant la primera meitat del un cap amazic de la tribu Gudala que va promoure el moviment religiós musulmà dels almoràvits.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Yahya ibn Ibrahim · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Dinastia almoràvit і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1034 · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1040 · Veure més »

1053

El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1053 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1085 · Veure més »

1086

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1086 · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1090 · Veure més »

1091

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1091 · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1094 · Veure més »

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1102 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1104 · Veure més »

1106

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1106 · Veure més »

1109

El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1109 · Veure més »

1110

El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1110 · Veure més »

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1116 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1118 · Veure més »

1139

El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1139 · Veure més »

1184

Països Catalans.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 1184 · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia almoràvit і 23 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Almoravide, Almoràvid, Almoràvit, Almoràvits, Almorávides, Art almoràvit, Emirat Almoràvit, Imperi almoràvit, Morabits.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »