Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Abu-Ubayd al-Bakrí, Adelaida de Carcassona, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Artau I de Pallars Sobirà, Barcelona, Berenguer Ramon II, Bernat de Claramunt, Carcassona, Casal de Barcelona, Castell de Camarasa, Castell de Cervera, Catedral de Barcelona, Codi de Recesvint, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Rasès, Comte, Consanguinitat, Dénia, Ermengarda de Carcassona, Ermessenda de Carcassona, Excomunió, Guerau Alemany II de Cervelló, Guigó II d'Albon, Guillem I de Cerdanya, Guillem IV de Tolosa, Guislabert I de Barcelona, Hug VI de Lusignan, Illes Balears, Institut Català de les Dones, Liber feudorum maior, Llúcia de la Marca, Llenguadoc, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Tolosa, Narbona, Occitània, Pere Ramon de Barcelona, Ponç II de Tolosa, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon I de Cerdanya, Ramon IV de Tolosa, Saint-Maixent, Sança de Barcelona, Sàpiens, Taifa, ..., Terra Santa, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Víctor II, 1044, 1052, 1053, 1057, 1069, 1071, 1082, 1093, 1095, 1097, 16 de novembre. Ampliar l'índex (15 més) »
Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.
Nou!!: Almodis і Abu-Ubayd al-Bakrí · Veure més »
Adelaida de Carcassona
Adelaida de Carcassona, o Carcassona-Rasès, (Carcassona, ?) fou la filla de Pere II de Carcassona i Rangarda de La Marca.
Nou!!: Almodis і Adelaida de Carcassona · Veure més »
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Nou!!: Almodis і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »
Artau I de Pallars Sobirà
Artau I de Pallars Sobirà (? - 1081) fou comte de Pallars Sobirà (1049-1081).
Nou!!: Almodis і Artau I de Pallars Sobirà · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Almodis і Barcelona · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Almodis і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat de Claramunt
Bernat de Claramunt (? - ~1090) fou, entre d'altres, senyor del Castell de Claramunt, senyor del Castell de Tamarit i vescomte de Tarragona.
Nou!!: Almodis і Bernat de Claramunt · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Almodis і Carcassona · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Almodis і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Camarasa
El Castell de Camarasa és un castell termenat del municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castell de Camarasa · Veure més »
Castell de Cervera
El castell de Cervera és un edifici de Cervera (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castell de Cervera · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Catedral de Barcelona · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Almodis і Codi de Recesvint · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Almodis і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Almodis і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Almodis і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Almodis і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Almodis і Comtat de Rasès · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Almodis і Comte · Veure més »
Consanguinitat
Consanguinitat és la relació de sang entre dues persones: els parents consanguinis són aquells que comparteixen sang per tenir algun parent comú; els parents no consanguinis són aquells que no presenten un vincle de sang, però que són parents per un vincle legal (matrimoni o adopció).
Nou!!: Almodis і Consanguinitat · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Almodis і Dénia · Veure més »
Ermengarda de Carcassona
Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d'Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.
Nou!!: Almodis і Ermengarda de Carcassona · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Almodis і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Almodis і Excomunió · Veure més »
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Nou!!: Almodis і Guerau Alemany II de Cervelló · Veure més »
Guigó II d'Albon
Guigó II d'Albon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079.
Nou!!: Almodis і Guigó II d'Albon · Veure més »
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Nou!!: Almodis і Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Nou!!: Almodis і Guillem IV de Tolosa · Veure més »
Guislabert I de Barcelona
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).
Nou!!: Almodis і Guislabert I de Barcelona · Veure més »
Hug VI de Lusignan
Hug VI, dit el Dimoni (c. 1039/1043 – c. 1103/1110), fou senyor de Lusignan i comte de La Marca (com a Hug I).
Nou!!: Almodis і Hug VI de Lusignan · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Almodis і Illes Balears · Veure més »
Institut Català de les Dones
LInstitut Català de les Dones és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques per a l'equitat de gènere.
Nou!!: Almodis і Institut Català de les Dones · Veure més »
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Nou!!: Almodis і Liber feudorum maior · Veure més »
Llúcia de la Marca
Llúcia de la Marca (? - c. 1090) fou comtessa de Pallars Sobirà (c. 1060-c. 1090) i pretesament de Besalú (1054).
Nou!!: Almodis і Llúcia de la Marca · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Almodis і Llenguadoc · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Almodis і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Almodis і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: Almodis і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Almodis і Narbona · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Almodis і Occitània · Veure més »
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Nou!!: Almodis і Pere Ramon de Barcelona · Veure més »
Ponç II de Tolosa
Ponç II o Ponç Guillem de Tolosa († 1060), fou comte de Tolosa, d'Albi, de Sant Gèli, del Carcí de 1037 a 1060, d'Alvèrnia i de Velai (en litigi), i també marquès de Provença.
Nou!!: Almodis і Ponç II de Tolosa · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Almodis і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Almodis і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Nou!!: Almodis і Ramon I de Cerdanya · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Almodis і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Saint-Maixent
* Saint-Maixent (Sarthe), municipi francès al departament del Sarthe.
Nou!!: Almodis і Saint-Maixent · Veure més »
Sança de Barcelona
Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.
Nou!!: Almodis і Sança de Barcelona · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Almodis і Sàpiens · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Almodis і Taifa · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Almodis і Terra Santa · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Almodis і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Almodis і Tortosa · Veure més »
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Nou!!: Almodis і Víctor II · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1044 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1052 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Almodis і 1053 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1057 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1069 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1071 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Almodis і 1082 · Veure més »
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Almodis і 1093 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Almodis і 1095 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1097 · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Almodis і 16 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Almodis de la Marca, Almodis de la Marche.
