Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Antonio Fernández Bordas, Édith Piaf, Édouard Risler, Berlín, Bordeus, Clara Haskil, Concert per a piano núm. 3 (Beethoven), Conservatori de París, Cosima Wagner, Dinu Lipatti, Director d'orquestra, Espanya, França, Franz Liszt, Frédéric Chopin, Götterdämmerung, Germaine Tailleferre, Ginebra, Govern de Vichy, Jacqueline Blancard, Janina Fialkowska, Jeanne Leleu, Johannes Brahms, Julia Parody, Lausana, Lió, Louis Diémer, Ludwig van Beethoven, Màlaga, Metrònom, Missa Solemnis (Beethoven), Moscou, Nazisme, Nyon, Orquestra, París, Parsifal, Pau Casals i Defilló, Pedagogia, Pianista, Piano, Prada, Richard Wagner, Robert Schumann, Romanticisme, Sant Petersburg, SARPE, Segona Guerra Mundial, Suïssa, Teresa Llacuna i Puig, ..., Un Rèquiem alemany, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vlado Perlemuter, Yvonne Desportes, 15 de juny, 1877, 1890, 1896, 1897, 1902, 1905, 1907, 1909, 1915, 1918, 1942, 1946, 1962, 1966, 1973, 1997, 26 de setembre. Ampliar l'índex (22 més) »
Antonio Fernández Bordas
Antonio Fernández Bordas (Ourense, Galícia, 12 de gener de 1870 - Madrid, Castella, 18 de febrer de 1950) fou un violinista espanyol.
Nou!!: Alfred Cortot і Antonio Fernández Bordas · Veure més »
Édith Piaf
Édith Piaf, nom artístic d'Édith Giovanna Gassion, amb el sobrenom de la Môme (París, 19 de desembre de 1915 - Grassa, 10 d'octubre de 1963), va ser una cantant francesa, icona cultural de l'època "gairebé considerada universalment com la millor cantant popular de França".
Nou!!: Alfred Cortot і Édith Piaf · Veure més »
Édouard Risler
Édouard Risler (Baden-Baden, Alemanya, 23 de febrer de 1873 - París, Illa de França, 22 de juliol de 1929) fou un pianista francès d'origen alemany.
Nou!!: Alfred Cortot і Édouard Risler · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Alfred Cortot і Berlín · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Alfred Cortot і Bordeus · Veure més »
Clara Haskil
Clara Haskil (Bucarest, 7 de gener de 1895 - Brussel·les, 7 de desembre de 1960) fou una pianista romanesa jueva, reconeguda com a intèrpret del repertori del classicisme i del primer romanticisme.
Nou!!: Alfred Cortot і Clara Haskil · Veure més »
Concert per a piano núm. 3 (Beethoven)
El Concert per a piano núm.
Nou!!: Alfred Cortot і Concert per a piano núm. 3 (Beethoven) · Veure més »
Conservatori de París
Teatre del Conservatori El Conservatori de París, (Conservatoire national supérieur de musique et de danse de Paris, CNSMDP; en català, Conservatori nacional superior de música i dansa de París) —antigament Conservatoire de Paris—, és una institució pública de caràcter administratiu, que té el seu origen en el Conservatori de música (Conservatoire de musique) fundat el 3 d'agost de 1795 (16 de termidor, any III) per la Convenció, el poder legislatiu de la nova república posterior a la Revolució Francesa.
Nou!!: Alfred Cortot і Conservatori de París · Veure més »
Cosima Wagner
Còsima en una foto de l'any 1905 Còsima Francesca Gaetana Wagner, nascuda amb el nom de Còsima Liszt (Bellagio, 24 de desembre de 1837-Bayreuth 1 d'abril de 1930), era una compositora i escriptora alemanya, filla de Franz Liszt i de la comtessa i també escriptora, Marie d'Agoult, que escrivia sota el pseudònim de Daniel Stern.
Nou!!: Alfred Cortot і Cosima Wagner · Veure més »
Dinu Lipatti
Dinu Lipatti (19 de març de 1917 - 2 de desembre de 1950) va ser un pianista i compositor romanès la carrera del qual es tallà tràgicament amb la seva prematura mort a causa de la malaltia de Hodgkin, a l'edat de 33 anys.
Nou!!: Alfred Cortot і Dinu Lipatti · Veure més »
Director d'orquestra
Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.
Nou!!: Alfred Cortot і Director d'orquestra · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Alfred Cortot і Espanya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Alfred Cortot і França · Veure més »
Franz Liszt
, fou un compositor i pianista hongarès.
Nou!!: Alfred Cortot і Franz Liszt · Veure més »
Frédéric Chopin
és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.
Nou!!: Alfred Cortot і Frédéric Chopin · Veure més »
Götterdämmerung
Götterdämmerung (en alemany, El crepuscle dels déus o El capvespre dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen ('L'anell del Nibelung'), de Richard Wagner.
Nou!!: Alfred Cortot і Götterdämmerung · Veure més »
Germaine Tailleferre
Marcelle Taillefesse (Saint-Maur-des-Fossés, 1892 - París, 1983), més endavant Germaine Tailleferre, fou una compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical i formà part del cèlebre Groupe des Six francès.
Nou!!: Alfred Cortot і Germaine Tailleferre · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Alfred Cortot і Ginebra · Veure més »
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Nou!!: Alfred Cortot і Govern de Vichy · Veure més »
Jacqueline Blancard
va ser una pianista franco-suïssa.
Nou!!: Alfred Cortot і Jacqueline Blancard · Veure més »
Janina Fialkowska
és una pianista clàssica canadenca.
Nou!!: Alfred Cortot і Janina Fialkowska · Veure més »
Jeanne Leleu
Jeanne Leleu (Saint-Mihiel, 29 de desembre de 1898 - 14è districte de París, 11 de març de 1979) fou una pianista i compositora francesa.
Nou!!: Alfred Cortot і Jeanne Leleu · Veure més »
Johannes Brahms
Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.
Nou!!: Alfred Cortot і Johannes Brahms · Veure més »
Julia Parody
Julia Parody (Màlaga, Andalusia, 1890 - Madrid, Castella, 24 de juny de 1973) fou una pianista andalusa.
Nou!!: Alfred Cortot і Julia Parody · Veure més »
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Nou!!: Alfred Cortot і Lausana · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Alfred Cortot і Lió · Veure més »
Louis Diémer
Louis Diémer (París, Illa de França, 14 de febrer de 1843 - 21 de desembre de 1919) fou un pianista i compositor francès.
Nou!!: Alfred Cortot і Louis Diémer · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Alfred Cortot і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Nou!!: Alfred Cortot і Màlaga · Veure més »
Metrònom
alt.
Nou!!: Alfred Cortot і Metrònom · Veure més »
Missa Solemnis (Beethoven)
La Missa Solemnis en re major, op.
Nou!!: Alfred Cortot і Missa Solemnis (Beethoven) · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Alfred Cortot і Moscou · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Alfred Cortot і Nazisme · Veure més »
Nyon
Nyon és una ciutat i municipi de Suïssa del cantó de Vaud.
Nou!!: Alfred Cortot і Nyon · Veure més »
Orquestra
Una orquestra és un conjunt instrumental.
Nou!!: Alfred Cortot і Orquestra · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Alfred Cortot і París · Veure més »
Parsifal
Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.
Nou!!: Alfred Cortot і Parsifal · Veure més »
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Nou!!: Alfred Cortot і Pau Casals i Defilló · Veure més »
Pedagogia
Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.
Nou!!: Alfred Cortot і Pedagogia · Veure més »
Pianista
Pianista de jazz Un pianista és la persona que toca el piano.
Nou!!: Alfred Cortot і Pianista · Veure més »
Piano
El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
Nou!!: Alfred Cortot і Piano · Veure més »
Prada
Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.
Nou!!: Alfred Cortot і Prada · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Alfred Cortot і Richard Wagner · Veure més »
Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.
Nou!!: Alfred Cortot і Robert Schumann · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Alfred Cortot і Romanticisme · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Alfred Cortot і Sant Petersburg · Veure més »
SARPE
Sarpe (acrònim de Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones) fou una editorial espanyola.
Nou!!: Alfred Cortot і SARPE · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Alfred Cortot і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Alfred Cortot і Suïssa · Veure més »
Teresa Llacuna i Puig
Teresa Llacuna i Puig (Igualada, 27 de maig de 1935) és una pianista catalana, concertista i professora.
Nou!!: Alfred Cortot і Teresa Llacuna i Puig · Veure més »
Un Rèquiem alemany
Un Rèquiem alemany (Ein deutsches Requiem) Op.45 de Johannes Brahms no és pròpiament un Rèquiem en el sentit litúrgic; no té cap relació amb la Missa de difunts, ni tan sols té una intencionalitat sacra.
Nou!!: Alfred Cortot і Un Rèquiem alemany · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Alfred Cortot і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vlado Perlemuter
va ser un pianista i professor francès d'origen lituà.
Nou!!: Alfred Cortot і Vlado Perlemuter · Veure més »
Yvonne Desportes
va ser una compositora francesa.
Nou!!: Alfred Cortot і Yvonne Desportes · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfred Cortot і 15 de juny · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1877 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Alfred Cortot і 1890 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1896 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Alfred Cortot і 1897 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1902 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Alfred Cortot і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1907 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1909 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1915 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Alfred Cortot і 1918 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1942 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1946 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Alfred Cortot і 1962 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Alfred Cortot і 1966 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Alfred Cortot і 1973 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Alfred Cortot і 1997 · Veure més »
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfred Cortot і 26 de setembre · Veure més »
