Accés més ràpid que el navegador!
118 les relacions: Abu-Úmar ibn Saïd, Agnès d'Antioquia, Alfons de la Cerda, Alfons el Cast, Almodis, Amadeu IV de Savoia, Andreu II d'Hongria, Anglaterra, Barcelona, Béla III d'Hongria, Beatriu d'Albon, Bernat de Sarrià, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Bordeus, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catalunya, Catedral de Barcelona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Constança de Sicília, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Corts de Montsó (1289), Crònica de Ramon Muntaner, Creu d'Alcoraç, Croada contra la Corona d'Aragó, Croades, Eduard I d'Anglaterra, Eivissa, Elionor d'Anglaterra i de Castella, Elionor de Castella i de Portugal, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Eudòxia Comnena, Fidel Fita i Colomer, França, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic Marès i Deulovol, ..., Guillem VIII de Montpeller, Història de Catalunya, Hug III de Borgonya, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Mallorca, Manfred I de Sicília, Maria de Montpeller, Menorca, Moixerif, Numeració del Casal d'Aragó, Ordinals dels reis d'Aragó, Papa, Pau, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pere II de Courtenay, Principat de Catalunya, Privilegi General d'Aragó, Ramon Berenguer I, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Regne de València, Roger de Llúria, Sanç IV de Castella, Sança de Castella i de Polònia, Santa Seu, Senyera reial, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Sicília, Sultà, Tlemcen, Tomàs I de Savoia, Tractat de Canfranc, Tractat de Tarascó (1291), Tunis, Usatges de Barcelona, València, Vallespir, Vassallatge, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes, 1265, 1282, 1285, 1286, 1287, 1288, 1289, 1290, 1291, 15 d'agost, 18 de juny, 1852, 29 de març. Ampliar l'índex (68 més) »
Abu-Úmar ibn Saïd
Fortalesa de Santa Àgueda Abu-Úmar ibn Saïd (?-1287) fou l'últim arrais o almoixerif (múixrif) de Manurqa (1282-1287), fill i successor d'Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí.
Nou!!: Alfons el Franc і Abu-Úmar ibn Saïd · Veure més »
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Alfons el Franc і Agnès d'Antioquia · Veure més »
Alfons de la Cerda
Alfons de la Cerda (1270 - 1333), fou el fill gran de Ferran de la Cerda i de la seva esposa Blanca de França.
Nou!!: Alfons el Franc і Alfons de la Cerda · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Alfons el Franc і Alfons el Cast · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Alfons el Franc і Almodis · Veure més »
Amadeu IV de Savoia
Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.
Nou!!: Alfons el Franc і Amadeu IV de Savoia · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Alfons el Franc і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Alfons el Franc і Anglaterra · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Alfons el Franc і Barcelona · Veure més »
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Nou!!: Alfons el Franc і Béla III d'Hongria · Veure més »
Beatriu d'Albon
Beatriu d'Albon (nascuda el 1161 - morta el 16 de desembre de 1228 al castell de Vizille), delfina del Vienès, comtessa d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1162 a 1228, filla de Guigó V d'Albon, delfí del Vienès, i de Beatriu de Montferrat.
Nou!!: Alfons el Franc і Beatriu d'Albon · Veure més »
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Nou!!: Alfons el Franc і Bernat de Sarrià · Veure més »
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Nou!!: Alfons el Franc і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Alfons el Franc і Bordeus · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Alfons el Franc і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Alfons el Franc і Casal de Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Franc і Catalunya · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Franc і Catedral de Barcelona · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat del Rosselló · Veure més »
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »
Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Alfons el Franc і Constança de Sicília · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Alfons el Franc і Corona d'Aragó · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Alfons el Franc і Cort Comtal · Veure més »
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Nou!!: Alfons el Franc і Corts de Montsó (1289) · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Alfons el Franc і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Alfons el Franc і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Alfons el Franc і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Alfons el Franc і Croades · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Alfons el Franc і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Alfons el Franc і Eivissa · Veure més »
Elionor d'Anglaterra i de Castella
Elionor d'Anglaterra (Windsor, Anglaterra 1269 - Gant, Bèlgica 29 d'agost del 1298), princesa d'Anglaterra i reina consort d'Aragó (1285-1291).
Nou!!: Alfons el Franc і Elionor d'Anglaterra i de Castella · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: Alfons el Franc і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Nou!!: Alfons el Franc і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Nou!!: Alfons el Franc і Eudòxia Comnena · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Alfons el Franc і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Alfons el Franc і França · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Alfons el Franc і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Nou!!: Alfons el Franc і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Nou!!: Alfons el Franc і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Alfons el Franc і Història de Catalunya · Veure més »
Hug III de Borgonya
Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).
Nou!!: Alfons el Franc і Hug III de Borgonya · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Jaca · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de monarques britànics · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis de València · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Alfons el Franc і Mallorca · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Alfons el Franc і Manfred I de Sicília · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Alfons el Franc і Maria de Montpeller · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Alfons el Franc і Menorca · Veure més »
Moixerif
Moixerif (literalment ‘supervisor’, ‘controlador’) fou un càrrec administratiu existent a diversos estats islàmics, en primer lloc al Califat Abbàssida i després als estats que el van succeir (gaznèvides, seljúcides, aiúbides i mamelucs), així com al Magreb i al subcontinent indi (sultanat de Delhi).
Nou!!: Alfons el Franc і Moixerif · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Alfons el Franc і Papa · Veure més »
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Nou!!: Alfons el Franc і Pau · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Alfons el Franc і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Alfons el Franc і Pere el Gran · Veure més »
Pere II de Courtenay
Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.
Nou!!: Alfons el Franc і Pere II de Courtenay · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Principat de Catalunya · Veure més »
Privilegi General d'Aragó
El Privilegi General d'Aragó fou un Privilegi concedit pel rei Pere III d'Aragó «el Gran» en les Corts de Tarassona (1283-1284).
Nou!!: Alfons el Franc і Privilegi General d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Alfons el Franc і Ramon Berenguer I · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Alfons el Franc і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Alfons el Franc і Regne de França · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Alfons el Franc і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Alfons el Franc і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Alfons el Franc і Regne de València · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Alfons el Franc і Roger de Llúria · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Alfons el Franc і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: Alfons el Franc і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Alfons el Franc і Santa Seu · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Senyera reial · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Alfons el Franc і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Alfons el Franc і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Alfons el Franc і Sicília · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Alfons el Franc і Sultà · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Alfons el Franc і Tlemcen · Veure més »
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Nou!!: Alfons el Franc і Tomàs I de Savoia · Veure més »
Tractat de Canfranc
El Tractat de Canfranc o Pau de Canfranc va ser signat en aquesta població aragonesa el 26 d'octubre del 1288 entre Alfons el Franc de la Corona d'Aragó i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovació de Carles II de Nàpols, per resoldre el conflicte entre la casa d'Anjou i el casal de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Tractat de Canfranc · Veure més »
Tractat de Tarascó (1291)
El Tractat de Tarascó fou signat el 19 de febrer de 1291 entre el papa Nicolau IV, el rei de Nàpols Carles II d'Anjou i el rei de França Felip IV, d'un costat; i el rei de la Corona d'Aragó Alfons el Franc de l'altre.
Nou!!: Alfons el Franc і Tractat de Tarascó (1291) · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Alfons el Franc і Tunis · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Alfons el Franc і Usatges de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Alfons el Franc і València · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Alfons el Franc і Vallespir · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Alfons el Franc і Vassallatge · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Alfons el Franc і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Nou!!: Alfons el Franc і Violant de Courtenay · Veure més »
Violant de Flandes
Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.
Nou!!: Alfons el Franc і Violant de Flandes · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Alfons el Franc і 1265 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1282 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1285 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1286 · Veure més »
1287
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1287 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1288 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1289 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1290 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1291 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Franc і 15 d'agost · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Franc і 18 de juny · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alfons el Franc і 1852 · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Franc і 29 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfons II de Barcelona, Alfons II el Franc, Alfons II el Liberal, Alfons III d'Aragó, Alfons el Liberal.
