Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Alfabet macedònic, Alfabet rus, Catalunya, Ciril i Metodi, Glagolític, Sèrbia, Serbi, Voivodina, Vuk Stefanović Karadžić, Њ, К, П, О, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, М, Ј, И, Ж, З, Б, В, Ђ, Г, Д, Е, Љ, Ћ, Л, 1818, 1868, 894.
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet macedònic
L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Alfabet macedònic · Veure més »
Alfabet rus
L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Alfabet rus · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Catalunya · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ciril i Metodi · Veure més »
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Glagolític · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Sèrbia · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Serbi · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Voivodina · Veure més »
Vuk Stefanović Karadžić
Vuk Stefanović Karadžić (en ciríl·lic Вук Стефановић Караџић -Tršić, prop de Loznica, llavors Imperi Otomà (actual Sèrbia), 7 de novembre de 1787 - 7 de febrer de 1864 a Viena, llavors Imperi Austrohongarès) fou un filòleg i lingüista serbi, reformador de la llengua sèrbia.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Vuk Stefanović Karadžić · Veure més »
Њ
Њ, њ (en cursiva Њ, њ) és una lligadura de les lletres ciríl·liques Н i Ь.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Њ · Veure més »
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і К · Veure més »
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і П · Veure més »
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і О · Veure més »
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і А · Veure més »
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Н · Veure més »
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Р · Veure més »
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і С · Veure més »
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Т · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і У · Veure més »
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ф · Veure més »
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Х · Veure més »
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ц · Veure més »
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ч · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ш · Veure més »
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і М · Veure més »
Ј
Ј, j (en cursiva J, j) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en les llengües sèrbia, macedònica, àzeri i altaic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ј · Veure més »
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і И · Veure més »
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ж · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і З · Veure més »
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Б · Veure més »
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і В · Veure més »
Ђ
Ђ, ђ (en cursiva Ђ, ђ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, sisena de l'alfabet ciríl·lic serbi.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ђ · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Г · Veure més »
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Д · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Е · Veure més »
Љ
Љ, љ (en cursiva Љ, љ) és una lligadura de les lletres ciríl·liques Л i Ь.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Љ · Veure més »
Ћ
Ћ, ћ (en cursiva Ћ, ћ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, representa el so /tsʃ/, que es produeix a partir de la consonant oclusiva alveolar /t/ per intonació.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Ћ · Veure més »
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і Л · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і 1818 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і 1868 · Veure més »
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alfabet ciríl·lic serbi і 894 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfabet serbi, Serbi ciríl·lic.
