Taula de continguts
17 les relacions: Alexandre II d'Escòcia, Batalla de Largs, Duncan I d'Escòcia, Eduard I d'Anglaterra, Enric III d'Anglaterra, Gaèlic escocès, Haakon IV de Noruega, Hèbrides, Illa de Man, Kenneth I d'Escòcia, Llista de reis d'Escòcia, Magnus VI, Margarida I d'Escòcia, 1241, 1249, 19 de març, 4 de setembre.
Alexandre II d'Escòcia
Alexandre II d'Escòcia (gaèlic escocès: Alasdair mac Uilliam Garbh, Haddington, East Lothian, 24 d'agost de 1198 - 6 de juliol de 1249) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Guillem el Lleó.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Alexandre II d'Escòcia
Batalla de Largs
La batalla de Largs és una batalla que va tenir lloc el 2 d'octubre de 1263 prop de Largs (North Ayrshire) entre Noruega i Escòcia.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Batalla de Largs
Duncan I d'Escòcia
Duncan I d'Escòcia (gaèlic escocès Donnchad mac Crínáin, mort el 14 d'agost de 1040) fou rei d'Escòcia, net, per via materna, i successor de Malcolm II, i marit de la germana del pretendent assassinat.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Duncan I d'Escòcia
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Eduard I d'Anglaterra
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Enric III d'Anglaterra
Gaèlic escocès
El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Gaèlic escocès
Haakon IV de Noruega
'''Haakon IV''' i el seu fill Magnus VI. Ilustració del Flateyjarbók. Haakon IV (en nòrdic antic, Hákon Hákonarson; en noruec, Håkon Håkonsson) (Østfold, 1204 - Kirkwall, Illes Òrcades, 15 de desembre de 1263).
Veure Alexandre III d'Escòcia і Haakon IV de Noruega
Hèbrides
escoceses Les illes Hèbrides (Hebrides en anglès, Innse Gall en gaèlic) són un extens arxipèlag en la costa oest d'Escòcia.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Hèbrides
Illa de Man
Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa del mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques, reserva de la biosfera per la UNESCO des de 2016.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Illa de Man
Kenneth I d'Escòcia
Kenneth I d'Escòcia Kenneth I d'Escòcia o Kenneth MacAlpin (gaèlic escocès Cináed mac Ailpín, 800-858) és considerat el primer rei d'Escòcia.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Kenneth I d'Escòcia
Llista de reis d'Escòcia
Escut tradicional del Regne d'Escòcia.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Llista de reis d'Escòcia
Magnus VI
Magnus Håkonsson —Magnús Hákonarson en nòrdic antic— (1 de maig del 1238 – 9 de maig del 1280) fou rei de Noruega (com Magnus VI) de 1263 a 1280 (rei de jove de 1257).
Veure Alexandre III d'Escòcia і Magnus VI
Margarida I d'Escòcia
Margarida I d'Escòcia (1283 - Orkney, 1290) fou reina d'Escòcia, neta d'Alexandre III i filla d'Eric II de Noruega i Margarida d'Escòcia.
Veure Alexandre III d'Escòcia і Margarida I d'Escòcia
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Veure Alexandre III d'Escòcia і 1241
1249
;Països Catalans.
Veure Alexandre III d'Escòcia і 1249
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Alexandre III d'Escòcia і 19 de març
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.