Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Aïda Llauradó Álvarez, Ajuntament de Badalona, Alfonso Ramos Cruz, Àlex Pastor López, Badalona, Badalona en Comú Podem, Butlletí Oficial de l'Estat, Canyet (Badalona), Carles III d'Espanya, Carreratge, Dalt de la Vila, Declaració de lesivitat, Decrets de Nova Planta, El Camp de la Bota, Eleccions municipals a Badalona, Francesc d'Assís Guixeras i Viñas, Frederic Xifré i Masferrer, Gaceta de Madrid, Generalitat de Catalunya, Guanyem Badalona en Comú, Guerra civil, Insaculació, Isidre Caballeria Pla, Joan Blanch, Joan Blanch i Rodríguez, Joan Deulofeu i Arquer, Joan Manent i Pesas, Joaquim Palay i Jaurés, Jordi Serra i Isern, Josep Martínez i Écija, Liberalisme espanyol, Llefià, Maite Arqué i Ferrer, Maria Dolors Sabater i Puig, Martí Pujol i Planas, Màrius Díaz i Bielsa, Museu de Badalona, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pere Cané i Barceló, Planejament urbanístic, Pomar de Dalt, Reial Audiència de Catalunya, Revolució de 1868, Rubén Guijarro Palma, Salvador Serentill i Costa, Sebastià Badia i Gibert, Segona República Espanyola, Sexenni Democràtic, ..., Sufragi censatari, Sufragi universal, Transició democràtica espanyola, Trienni Liberal, Universitat (municipi), Xavier García Albiol, 15 de juny, 1595, 1716, 1717, 1718, 1835, 1868, 1888, 19 de juny, 1930, 1936, 1977, 1979. Ampliar l'índex (19 més) »
Aïda Llauradó Álvarez
Aïda Llauradó Álvarez (Badalona, 17 de novembre de 1984) és una política catalana i va ser alcaldessa accidental de Badalona des del 22 d'abril al 12 de maig de 2020.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Aïda Llauradó Álvarez · Veure més »
Ajuntament de Badalona
LAjuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Ajuntament de Badalona · Veure més »
Alfonso Ramos Cruz
Alfonso Ramos Cruz fou un metge badaloní i el darrer alcalde del franquisme de Badalona durant els anys 1977 i 1979.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Alfonso Ramos Cruz · Veure més »
Àlex Pastor López
Alejandro Pastor López, també conegut com a Àlex Pastor (Badalona, 17 de juliol de 1979), és un polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya i alcalde de Badalona entre el 20 de juny de 2018 i el 22 d'abril de 2020.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Àlex Pastor López · Veure més »
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Badalona · Veure més »
Badalona en Comú Podem
Badalona en Comú Podem (BeCP) és una coalició electoral entre Catalunya en Comú i Podem per concórrer a les eleccions municipals de Badalona.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Badalona en Comú Podem · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Canyet (Badalona)
Vista de la vall de Canyet, amb l'Hospital Germans Trias i Pujol al fons. Torre Codina (XVI-XVII) Canyet és un barri de Badalona (Barcelonès) que ocupa l'extrem septentrional del terme municipal, limitant amb Sant Fost de Campsentelles, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i els barris de Montigalà, Bonavista i Pomar de Dalt.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Canyet (Badalona) · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Alcalde de Badalona і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carreratge
El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Carreratge · Veure més »
Dalt de la Vila
Dalt de la Vila és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del districte I, juntament amb Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Manresà i Progrés.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Dalt de la Vila · Veure més »
Declaració de lesivitat
La declaració de lesivitat és una eina del dret administratiu, que suposa una diligència preliminar en un recurs contenciós administratiu i ve regulat per l'article 43 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol de Jurisdicció del Contenciós Administratiu pel qual una administració per anul·lar el seu propi acte administratiu, favorable per a l'interessat, cal que el declari lesiu per a l'interès públic i l'impugni ulteriorment davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Declaració de lesivitat · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Decrets de Nova Planta · Veure més »
El Camp de la Bota
Parc del Camp de la Bota, al costat del Parc del Fòrum, a Barcelona. Placa amb el poema de Màrius Torres que commemora tots els afusellats El Camp de la Bota, també anomenat Parapet o Camp de la Bóta, fou un antic barri de barraques avui desaparegut, al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí, situat a prop de la caserna militar castell del Camp de la Bota i al costat del barri de Pequín.
Nou!!: Alcalde de Badalona і El Camp de la Bota · Veure més »
Eleccions municipals a Badalona
Des de l'any 1979, a la fi de la transició espanyola, s'han realitzat eleccions municipals democràtiques a Badalona.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Eleccions municipals a Badalona · Veure més »
Francesc d'Assís Guixeras i Viñas
Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (Badalona, 1841—9 de juliol de 1888) va ser un industrial tèxtil i polític català de tendència liberal.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Francesc d'Assís Guixeras i Viñas · Veure més »
Frederic Xifré i Masferrer
Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 13 de gener de 1884 - Barcelona, 15 de febrer de 1940) fou un industrial i polític republicà català.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Frederic Xifré i Masferrer · Veure més »
Gaceta de Madrid
La Gaceta de Madrid, també Gazeta de Madrid, o simplement la Gaceta va ser una publicació periòdica editada a la capital espanyola de Madrid des de 1661 fins al 1939.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Gaceta de Madrid · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Guanyem Badalona en Comú
Guanyem Badalona en Comú (GBeC), inicialment anomenada Guanyem Badalona, és una plataforma ciutadana nascuda de la confluència de diverses forces polítiques i socials que es presenta a les eleccions municipals de Badalona des del 2015.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Guanyem Badalona en Comú · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Guerra civil · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Insaculació · Veure més »
Isidre Caballeria Pla
Isidre Caballeria Pla (Badalona, 1916-1989) va ser un químic i polític català.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Isidre Caballeria Pla · Veure més »
Joan Blanch
* Joan Blanch i Rodríguez (Badalona, 1937), polític català.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Joan Blanch · Veure més »
Joan Blanch i Rodríguez
Joan Blanch i Rodríguez (Badalona, 1937 - Badalona, 16 d'abril de 2014) fou un advocat i polític català, alcalde de Badalona durant quatre legislatures consecutives, des del 1983 fins al 1999.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Joan Blanch i Rodríguez · Veure més »
Joan Deulofeu i Arquer
Joan Deulofeu i Arquer (Badalona, 16 de desembre de 1899-Colòmbia, 16 d'agost de 1949) va ser un enginyer i polític català.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Joan Deulofeu i Arquer · Veure més »
Joan Manent i Pesas
Joan Manent i Pesas (Badalona, 22 d'abril de 1902; París, 9 de febrer de 1984) fou un cenetista català i alcalde de Badalona en un període entre 1937-1938.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Joan Manent i Pesas · Veure més »
Joaquim Palay i Jaurés
Joaquim Palay i Jaurés (Montevideo, 1855 - El Masnou, 29 de maig de 1928) va ser un industrial, propietari i polític català, nascut a l'Uruguai.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Joaquim Palay i Jaurés · Veure més »
Jordi Serra i Isern
Jordi Serra i Isern (Badalona, 9 de juliol de 1955) és un polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Jordi Serra i Isern · Veure més »
Josep Martínez i Écija
Josep Martínez i Écija (Llorca, 1901-Balaguer, 1992), anomenat «Martínez Paleta», o simplement «Paleta», fou un activista obrer de tendència anarcosindicalista, cenetista.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Josep Martínez i Écija · Veure més »
Liberalisme espanyol
date.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Liberalisme espanyol · Veure més »
Llefià
Torre Mena Llefià és com es coneix popularment als tres barris badalonins anomenats 'de Llefià', que conformaven antigament el Districte V de Badalona; actualment en un districte conjunt amb el barri de La Salut.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Llefià · Veure més »
Maite Arqué i Ferrer
Maria Teresa Arqué i Ferrer (Badalona, 17 de juny de 1943), més coneguda com a Maite Arqué, és una política catalana, militant del PSC.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Maite Arqué i Ferrer · Veure més »
Maria Dolors Sabater i Puig
és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona entre el 13 de juny de 2015 i el 20 de juny de 2018.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Maria Dolors Sabater i Puig · Veure més »
Martí Pujol i Planas
Martí Pujol i Planas (Badalona, 1859-1926) més conegut pels badalonins de l'època per «Martinet», va ser un agricultor, hisendat i polític català.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Martí Pujol i Planas · Veure més »
Màrius Díaz i Bielsa
fou el primer alcalde de la ciutat de Badalona després de la Transició democràtica espanyola.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Màrius Díaz i Bielsa · Veure més »
Museu de Badalona
El Museu de Badalona és un museu dedicat a la història de Badalona creat el 1955 i ubicat a la plaça Assemblea de Catalunya de Badalona.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Museu de Badalona · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Partit Popular de Catalunya · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Pere Cané i Barceló
Pere Cané i Barceló (Sant Martí de Provençals, 1 d'octubre de 1896 – Ciutat de Mèxic, 13 de novembre de 1973), també conegut com El Noi, va ser un obrer del ram del vidre i dirigent sindical de la Confederació Nacional del Treball.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Pere Cané i Barceló · Veure més »
Planejament urbanístic
Planejament urbanístic de l'enginyer de camins Ildefons Cerdà per a l'Eixample de Barcelona El planejament urbanístic és la disciplina de planificació de l'ús del sol que abasta aspectes de la construcció i de les activitats socials dels municipis i comunitats.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Planejament urbanístic · Veure més »
Pomar de Dalt
Vista parcial del Castell de Godmar Pomar de Dalt és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del Districte III juntament amb Bonavista, Bufalà, Canyet, Les Guixeres, Mas Ram, Montigalà oriental, Morera i Pomar.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Pomar de Dalt · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Revolució de 1868 · Veure més »
Rubén Guijarro Palma
Rubén Guijarro Palma (Barcelona, 28 de gener de 1982) és un politòleg i polític català.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Rubén Guijarro Palma · Veure més »
Salvador Serentill i Costa
Salvador Serentill i Costa (Badalona, 1892-27 de març de 1973) va ser un farmacèutic i polític català.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Salvador Serentill i Costa · Veure més »
Sebastià Badia i Gibert
Sebastià Badia i Gibert (Badalona, 1824-1888) fou un polític badaloní.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Sebastià Badia i Gibert · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Alcalde de Badalona і Segona República Espanyola · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Sexenni Democràtic · Veure més »
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Sufragi censatari · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Sufragi universal · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Trienni Liberal · Veure més »
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Universitat (municipi) · Veure més »
Xavier García Albiol
Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre de 1967) és un polític català, alcalde de Badalona des del 17 de juny de 2023, càrrec que ja havia ostentat en dues ocasions: entre el 2011 i el 2015 i de 2020 a 2021.
Nou!!: Alcalde de Badalona і Xavier García Albiol · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 15 de juny · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1595 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1716 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1718 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1835 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1868 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1888 · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 19 de juny · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1930 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1936 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1977 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Alcalde de Badalona і 1979 · Veure més »
