Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Alamans, Alsàcia, Alt Rin, Baden-Württemberg, Batalla d'Argentorat, Biblioteca Nacional de França, Camps Decumats, Caracal·la, Celtes, Comte, Danubi, Ducat de Suàbia, Gàl·lia, Germània Inferior, Germània Superior, Germànics, Gundomar, Hercynia Silva, Imperi Romà, Limites romani, Macrià, Main, Nom romà, Regnes germànics, Rin, Selva Negra, Siagri (rei dels romans), Stuttgart, Suàbia, Suïssa, Tirol, Vall del Loira, Vosges, 211, 217, 289, 306, 470, 476, 746.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Alamània і Alamans · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Alamània і Alsàcia · Veure més »
Alt Rin
L'Alt Rin (68) (Haut-Rhin en francès) és un departament de França situat a l'est d'aquest estat, a la regió fronterera d'Alsàcia.
Nou!!: Alamània і Alt Rin · Veure més »
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Nou!!: Alamània і Baden-Württemberg · Veure més »
Batalla d'Argentorat
La batalla d'Argentorat, coneguda igualment com a batalla d'Estrasburg, fou un enfrontament que es produí el 357 entre l'exèrcit romà d'Occident, encapçalat pel cèsar Julià, i diversos grups d'alamans, comandats pel capitost Gundomar.
Nou!!: Alamània і Batalla d'Argentorat · Veure més »
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Nou!!: Alamània і Biblioteca Nacional de França · Veure més »
Camps Decumats
Els Camps Decumats (Agri Decumates) eren les terres a l'est del Rin i nord del Danubi, de les quals els romans van prendre possessió quan els germànics es van retirar cap a l'est.
Nou!!: Alamània і Camps Decumats · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Alamània і Caracal·la · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Alamània і Celtes · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Alamània і Comte · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Alamània і Danubi · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Alamània і Ducat de Suàbia · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Alamània і Gàl·lia · Veure més »
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Nou!!: Alamània і Germània Inferior · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Alamània і Germània Superior · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Alamània і Germànics · Veure més »
Gundomar
Gnodomari (Chnodomarius) o Gondomari (Chondomarius), més conegut per Gundomar, fou rei dels alamans.
Nou!!: Alamània і Gundomar · Veure més »
Hercynia Silva
Hercynia Silva o Hercynius Saltus (en grec antic Ἑρκυνία ὕλη, Ἑρκύνιον ὄρος) que es podria traduir com el bosc o la regió d'Hercínia, va ser un territori muntanyós i boscós de Germània.
Nou!!: Alamània і Hercynia Silva · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Alamània і Imperi Romà · Veure més »
Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.
Nou!!: Alamània і Limites romani · Veure més »
Macrià
Macrià (en Macrianus) va ser un cap o rei dels alamans del.
Nou!!: Alamània і Macrià · Veure més »
Main
El Main és un riu d'Alemanya.
Nou!!: Alamània і Main · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Alamània і Nom romà · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Alamània і Regnes germànics · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Alamània і Rin · Veure més »
Selva Negra
La Selva Negra, en alemany Schwarzwald, és un massís muntanyenc al sud-oest d'Alemanya, a enciclopedia.cat a l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Alamània і Selva Negra · Veure més »
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Nou!!: Alamània і Siagri (rei dels romans) · Veure més »
Stuttgart
Stuttgart és la capital del Land alemany de Baden-Württemberg, a la porta de la Selva Negra.
Nou!!: Alamània і Stuttgart · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Alamània і Suàbia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Alamània і Suïssa · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Alamània і Tirol · Veure més »
Vall del Loira
La vall del Loira (Vallée de la Loire en francès), coneguda també com el jardí de França, és un territori reconegut per la qualitat del seu patrimoni artístic i arquitectònic.
Nou!!: Alamània і Vall del Loira · Veure més »
Vosges
Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.
Nou!!: Alamània і Vosges · Veure més »
211
El 211 (CCXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alamània і 211 · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Alamània і 217 · Veure més »
289
El 289 (CCLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alamània і 289 · Veure més »
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alamània і 306 · Veure més »
470
El 470 (CDLXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alamània і 470 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Alamània і 476 · Veure més »
746
El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alamània і 746 · Veure més »
