Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Al-Qàïm (abbàssida)

Índex Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm —en àrab أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Qāʾim bi-amr Allāh— (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

107 les relacions: Abu-Kalijar, Ahwaz, Al-Anbar, Al-Bassassirí, Al-Mayadin, Al-Muqtadí (abbàssida), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàdir, Al-Qàdir (abbàssida), Alep, Alfaquí, Amir al-muminín, Azerbaidjan, Bagdad, Bàssora, Buwàyhides, Califa, Califat abbàssida, Califat fatimita, Dècada del 1040, Dècada del 1060, Diyarbakır, Dubays ibn Sadaka, Emir, Eufrates, Fàtua, Hanbalisme, Hazarasp, Hilla, Hit, Hulwan, Ibn al-Múslima, Ibrahim Inal, Ifriquiya, Imamisme, Imperi Seljúcida, Iqtà, Iraq, Isfahan, Jalal-ad-Dawla, Jibal, Khutba, Khuzestan, Kirman, Kufa, Malik al-Rahim, Mazyàdides, Màlik-Xah, Mossul, Nahrawan, ..., Nom àrab, Nusaybin, Oghuz, Pèrsia, Rayy, Sinjar, Sultà, Sunnisme, Toghril Beg I, Uqàylides, Wasit, Xafiisme, Xahanxah, Xiraz, Zírida, 1 de gener, 1001, 1030, 1031, 1032, 1036, 1038, 1041, 1042, 1044, 1045, 1046, 1047, 1048, 1050, 1052, 1053, 1054, 1055, 1057, 1058, 1059, 1060, 1063, 1067, 1073, 1075, 14 de desembre, 15 de desembre, 15 de gener, 16 de febrer, 18 de desembre, 19 de gener, 2 d'abril, 23 de desembre, 24 de gener, 27 de desembre, 29 de gener, 4 de setembre, 5 de novembre, 8 de gener, 9 de gener. Ampliar l'índex (57 més) »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Abu-Kalijar · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (àrab: اهواز) és una ciutat d'Iran, capital de la província anomenada Khuzestan.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ahwaz · Veure més »

Al-Anbar

Al-Anbar (en àrab الأنبار, al-Anbār), antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (en persa انبار, Anbār, "graner", "arsenal", "dipòsit", "reserva d'aigua", derivat dab anbar, un dipòsit d'aigua potable a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Anbar · Veure més »

Al-Bassassirí

Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffa al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Bassassirí · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin (en àrab ‏الميادين, al-Mayādīn) és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Mayadin · Veure més »

Al-Muqtadí (abbàssida)

Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Muqtadí bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtadí —en àrab أبو القاسم عبد الله المقتدي بأمر الله, Abū l-Qāsim ʿAbd Allāh al-Muqtadī bi-amr Allāh— (1056-1094), fou califa abbàssida de Bagdad (1075-1094).

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Muqtadí (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir —en àrab أبو تميم معاذ بن الظاهر المستنصر بالله, Abū Tamīm Muʿād ibn aẓ-Ẓāhir al-Mustanṣir bi-Llāh— (2 de juliol de 1029 - el Caire 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Al-Qàdir

* Al-Qàdir, califa abbàssida.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Qàdir · Veure més »

Al-Qàdir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir —en àrab أبو العباس أحمد القادر بالله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ishaq al-Qādir bi-Llāh— (948-1031), califa abbàssida de Bagdad (991-1031).

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Qàdir (abbàssida) · Veure més »

Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Alep · Veure més »

Alfaquí

Alfaquí —de l'àrab الفقيه, al-faqīh, literalment «jurisconsult», plural فقهاء, fuqahāʾ— és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Alfaquí · Veure més »

Amir al-muminín

Amir al-muminín (en àrab أمير المؤمنين, amīr al-muʾminīn) o príncep dels creients, també traduït com a emir o comanador dels creients, que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els musulmans.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Amir al-muminín · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Azerbaidjan · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Bagdad · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Bàssora · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Buwàyhides · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Califa · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Califat abbàssida · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Califat fatimita · Veure més »

Dècada del 1040

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Dècada del 1040 · Veure més »

Dècada del 1060

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Dècada del 1060 · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Diyarbakır · Veure més »

Dubays ibn Sadaka

Nur-ad-Dawla Abu-l-Az Dubays (II) ibn Sàdaqa fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Dubays ibn Sadaka · Veure més »

Emir

Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Emir · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Eufrates · Veure més »

Fàtua

Una fàtua —de l'àrab فتوى, fatwā— és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Fàtua · Veure més »

Hanbalisme

El hanbalisme —en àrab الحنبلية, al-ḥanbaliyya, المذهب الحنبلي , al-maḏhab al-ḥanbalī, الفقه الحنبلي, al-fiqh al-ḥanbalī o الحنابلة, al-ḥanābila— és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hanbalisme · Veure més »

Hazarasp

Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hazarasp · Veure més »

Hilla

Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla (en àrab الحلة, al-Ḩilla) és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hilla · Veure més »

Hit

Hit o Hīt —en àrab هيت, Hīt— és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hit · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hulwan · Veure més »

Ibn al-Múslima

Abu-l-Qàssim Alí ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Úmar, també conegut pel seu títol raís ar-ruassà, però, sobretot, conegut pel sobrenom familiar Ibn al-Múslima fou un visir abbàssida membre de la família Al al-Raqil.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ibn al-Múslima · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ibrahim Inal · Veure més »

Ifriquiya

Ifríqiya (en àrab إفريقية, Ifrīqiya; en català medieval Frèquia o Fríquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ifriquiya · Veure més »

Imamisme

Limamisme (en àrab الشيعة الإثنا عشرية, ax-xīʿa al-iṯnāʿaxariyya, o, senzillament, الإثنا عشرية, al-iṯnāʿaxariyya) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Imamisme · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iqtà

Iqtà (de l'àrab اقطاع, Iqṭāʿ) és un terme àrab que s'ha traduït com a feu, però amb un significat de fet lleugerament diferent, ja que una iqtà era en origen una concessió administrativa.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Iqtà · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Iraq · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Isfahan · Veure més »

Jalal-ad-Dawla

Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Jalal-ad-Dawla · Veure més »

Jibal

Jibal —en àrab جبال, Jibāl, literalment «Muntanyes» o «Massís», plural de jàbal, «muntanya») fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida. El nom va caure en desús a partir del segle XI durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Jibal · Veure més »

Khutba

La khutba —en àrab خطبة, ẖuṭba— és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Khutba · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (persa: خوزستان) és una de les 31 províncies d'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Khuzestan · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa —en àrab الكوفة, al-Kūfa— és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Kufa · Veure més »

Malik al-Rahim

Abu Nasr Khusraw-Firuz al-Malik al-Rahim (+1058) fou un amir buwàyhida.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Malik al-Rahim · Veure més »

Mazyàdides

Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el segle X i el XII.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Mazyàdides · Veure més »

Màlik-Xah

* Màlik-Xah I sultà gran seljúcida del 1073 al 1092.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Màlik-Xah · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul (en àrab الموصل, al-Mawsil; en kurd موصل o Mûsil; en siríac ܢܝܢܘܐ, Nînwâ; en turc: Musul) és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Mossul · Veure més »

Nahrawan

Nahrawan (o An-Nahrawan) fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Nahrawan · Veure més »

Nom àrab

El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Nom àrab · Veure més »

Nusaybin

Nusaybin (siríac ܢܨܝܒܝܢ, Nṣibin, siríac modern ܨܘܒܐ, Ṣōbā, clàssica Mygdonios, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin, àrab Nasibin, armeni Mcbin o Nsepi o Nsepin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Nusaybin · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Oghuz · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Pèrsia · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Rayy · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprén l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Sinjar · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab سلطان, sulṭān, i aquest de سلطة sulṭa: «poder») és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Sultà · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Sunnisme · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Toghril Beg I · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Uqàylides · Veure més »

Wasit

Wasit o Al-Wasit (en àrab واسط, Wāsiṭ, que significa «el centre») fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Wasit · Veure més »

Xafiisme

El xafiisme —en àrab الشافعية, ax-xāfiʿiyya, المذهب الشافعي, al-maḏhab ax-xāfiʿī, o الفقه الشافعي, al-fiqh ax-xāfiʿī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Xafiisme · Veure més »

Xahanxah

Xahanxah (en persa شاهَنشاه que vol dir "Rei de Reis"), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Xahanxah · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Xiraz · Veure més »

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (en àrab الزيريون, az-zīriyyūn, o بنو زيري, Banū Zīrī) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Zírida · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1 de gener · Veure més »

1001

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1001 · Veure més »

1030

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1030 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1031 · Veure més »

1032

L'any 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1032 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1036 · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1038 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1041 · Veure més »

1042

L'any 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1042 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1044 · Veure més »

1045

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1045 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1046 · Veure més »

1047

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1047 · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1048 · Veure més »

1050

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1050 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1052 · Veure més »

1053

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1053 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1054 · Veure més »

1055

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1055 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1057 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1059 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1060 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1063 · Veure més »

1067

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1067 · Veure més »

1073

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1073 · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1075 · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 14 de desembre · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 15 de desembre · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 15 de gener · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 16 de febrer · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 18 de desembre · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 19 de gener · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 2 d'abril · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 23 de desembre · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 24 de gener · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 27 de desembre · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 29 de gener · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 4 de setembre · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 5 de novembre · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 8 de gener · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 9 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-Kaim, Al-Qa'im, Al-Qaim, Al-Qàïm.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »