Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Al-Abbàs ibn al-Mamun, Al-Afxín Khaydhar, Al-Awàssim, Al-Fadl ibn Marwan, Al-Fat·h ibn Khàqan, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mubarka, Al-Wàthiq (abbàssida), Amòrion, Amol, Anatòlia, Armènia, Arran (regió), Azerbaidjan, Àhmad ibn Abi-Duad, Bagdad, Bawàndides, Califat Abbàssida, Concubinat, Damasc, Egipte, Esclavitud, Gorgan, Harun ar-Raixid, Karínides, Karin I ibn Xahriyar, Kharaj, Khurramiyya, Nom àrab, Rayy, Ruyan, Samarra, Sari (Iran), Síria, Sufyànides, Tabaristan, Tahírides del Khorasan, Ujayf ibn Ànbassa, Zutt, 18 de juny, 5 de setembre, 6 de gener, 797, 833, 840, 842.
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Al-Mútassim і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Al-Abbàs ibn al-Mamun
Al-Abbàs ibn al-Mamun (? - Manbij, 838) fou un pretendent al Califat Abbàssida del segon quart del.
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Abbàs ibn al-Mamun · Veure més »
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Afxín Khaydhar · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Awàssim · Veure més »
Al-Fadl ibn Marwan
Al-Fadl ibn Marwan (mort 864) fou un visir del califa abbàssida al-Mútassim (833-842).
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Fadl ibn Marwan · Veure més »
Al-Fat·h ibn Khàqan
Al-Fat·h ibn Khàqan (vers 815/816-861) fou un príncep de la dinastia local de Fergana, fill de Khàqan ibn Urtuj, cap de les forces turques centroasiàtiques que formaven la guàrdia del califa Al-Mútassim.
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Fat·h ibn Khàqan · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mubarka
Al-Mubarqa, literalment «el Velat», malnom o làqab amb què fou conegut Tamim al-Lakhmí, al seu torn conegut també com a Abu-Harb al-Yamaní, fou un rebel contra el califa al-Mútassim a Palestina.
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Mubarka · Veure més »
Al-Wàthiq (abbàssida)
Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim.
Nou!!: Al-Mútassim і Al-Wàthiq (abbàssida) · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Al-Mútassim і Amòrion · Veure més »
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Al-Mútassim і Amol · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Al-Mútassim і Anatòlia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Al-Mútassim і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Al-Mútassim і Arran (regió) · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Al-Mútassim і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad ibn Abi-Duad
Abu-Ubayd-Al·lah Àhmad ibn Abi-Duad al-Iyadí, més conegut senzillament com a Àhmad ibn Abi-Duad (776 - 854) fou un cadi mutazilita de Bagdad.
Nou!!: Al-Mútassim і Àhmad ibn Abi-Duad · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Mútassim і Bagdad · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Al-Mútassim і Bawàndides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Mútassim і Califat Abbàssida · Veure més »
Concubinat
Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.
Nou!!: Al-Mútassim і Concubinat · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Al-Mútassim і Damasc · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Al-Mútassim і Egipte · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Al-Mútassim і Esclavitud · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Al-Mútassim і Gorgan · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Al-Mútassim і Harun ar-Raixid · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Al-Mútassim і Karínides · Veure més »
Karin I ibn Xahriyar
Karin I ibn Xahriyar fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Nou!!: Al-Mútassim і Karin I ibn Xahriyar · Veure més »
Kharaj
El kharaj (derivat del grec karakia a través del siríac, però incorporat a l'àrab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pròxim Orient a l'impost en general.
Nou!!: Al-Mútassim і Kharaj · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Al-Mútassim і Khurramiyya · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Mútassim і Nom àrab · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Al-Mútassim і Rayy · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Al-Mútassim і Ruyan · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Al-Mútassim і Samarra · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Al-Mútassim і Sari (Iran) · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Al-Mútassim і Síria · Veure més »
Sufyànides
La dinastia sufyànida o dels sufyànides fou la primera branca de la dinastia omeia de califes de Damasc, iniciada per Muàwiya I.
Nou!!: Al-Mútassim і Sufyànides · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Al-Mútassim і Tabaristan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Al-Mútassim і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Ujayf ibn Ànbassa
Ujayf ibn Ànbassa (? - 838) fou un general abbàssida, cap de l'exèrcit d'al-Mamun i d'al-Mútassim.
Nou!!: Al-Mútassim і Ujayf ibn Ànbassa · Veure més »
Zutt
Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.
Nou!!: Al-Mútassim і Zutt · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mútassim і 18 de juny · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mútassim і 5 de setembre · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mútassim і 6 de gener · Veure més »
797
El 797 (DCCXCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mútassim і 797 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mútassim і 833 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Mútassim і 840 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Al-Mútassim і 842 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Mu'tasim, Al-Mutasim, Al-Mutassim, Al-Mútassim (abbàssida).
