Accés més ràpid que el navegador!
112 les relacions: Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí, Acre (Israel), Adh-Dhàhir (fatimita), Al-Anbar, Al-Bassassirí, Al-Mayadin, Al-Mustalí (fatimita), Al-Qàïm (abbàssida), Alep, Alp Arslan, Alt Egipte, Antioquia de l'Orontes, Ar-Raqqà, Atiyya ibn Sàlih, Atsiz ibn Uvak, Azaz, Azerbaidjan, Badr al-Jamalí, Bagdad, Banu Ammar, Banu Àssad, Banu Kalb, Banu l-Jarrah, Banu Riyah, Basílica del Sant Sepulcre, Bàssora, Beirut, Biblos, Buwàyhides, Califa, Califat Fatimita, Constantinoble, Daï, Damasc, Delta del Nil, Dinastia aiúbida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Dubays ibn Alí, Edessa (Mesopotàmia), El Caire, Eufrates, Fustat, Harran, Hijaz, Hilla, Història del Iemen, Hit, Homs, Ibrahim Inal, Iemen, ..., Ifríqiya, Imperi Romà d'Orient, Khuzestan, Kufa, Kutalmix, La Meca, Lawata, Mazyàdides, Màlik-Xah I, Medina, Miquel IV el Paflagoni, Mirdàsides, Mossul, Nahrawan, Nasr ibn Sàlih, Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan, Nisibis, Nom àrab, Numairites, Oghuz, Qays Aylan, Romà III Argir, Sicília, Sidó, Sinjar, Sulàyhides, Tamim ibn al-Muïzz, Tútuix I, Thimal ibn Sàlih, Tir, Toghril Beg I, Trípoli (Líban), Uqàylides, Wasit, Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, 1 de gener, 10 de gener, 1029, 1036, 1038, 1054, 1055, 1057, 1058, 1059, 1060, 1073, 1074, 1081, 1094, 1173, 13 de juny, 14 de desembre, 15 de gener, 16 de febrer, 19 de gener, 2 de juliol, 24 de gener, 27 de desembre, 29 de gener, 8 de gener, 9 de gener. Ampliar l'índex (62 més) »
Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí
Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí (Iraq, ? - 1045) fou visir fatimita.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí · Veure més »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Acre (Israel) · Veure més »
Adh-Dhàhir (fatimita)
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Adh-Dhàhir (fatimita) · Veure més »
Al-Anbar
Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Al-Anbar · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Mustalí (fatimita)
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustalí (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Al-Mustalí (fatimita) · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Alep · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Alp Arslan · Veure més »
Alt Egipte
Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Alt Egipte · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Ar-Raqqà · Veure més »
Atiyya ibn Sàlih
Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »
Atsiz ibn Uvak
Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Atsiz ibn Uvak · Veure més »
Azaz
Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Azaz · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Azerbaidjan · Veure més »
Badr al-Jamalí
Badr al-Jamalí (vers 1012-1094) fou un general i visir fatimita.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Badr al-Jamalí · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Bagdad · Veure més »
Banu Ammar
Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Banu Ammar · Veure més »
Banu Àssad
Els Banu Àssad (en pronunciació dialectal, Beni Sed, literalment ‘Fills d'Àssad’, ‘Fills d'un lleó’) són una tribu de l'Iraq originada al nord de l'Aràbia Saudita, a la zona al sud del Nafud, més enllà del Jabal Xammar i fins al Wadi Rumma.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Banu Àssad · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Banu Kalb · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Banu l-Jarrah · Veure més »
Banu Riyah
El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Banu Riyah · Veure més »
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Bàssora · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Beirut · Veure més »
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Biblos · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Buwàyhides · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Califa · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Califat Fatimita · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Constantinoble · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Daï · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Damasc · Veure més »
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Delta del Nil · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Dubays ibn Alí
Abu-l-Aazz Dubays (I) ibn Alí ibn Màzyad Nur-ad-Dawla o, més senzillament, Dubays (I) ibn Alí fou emir mazyàdida d'al-Hilla.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Dubays ibn Alí · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і El Caire · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Eufrates · Veure més »
Fustat
Fustat, Fostat, al-Fustat, Misr al-Fustat o Fustat-Misr fou la primera capital d'Egipte sota domini islàmic i el nucli primitiu de la ciutat del Caire.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Fustat · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Harran · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Hijaz · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Hilla · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Història del Iemen · Veure més »
Hit
Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Hit · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Homs · Veure més »
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Ibrahim Inal · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Iemen · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Khuzestan · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Kufa · Veure més »
Kutalmix
Kutalmix (el nom apareix com Kutulmish, Kutlumish, Kutalmish, Kutlamish, Kutulmush, Kutlumush i altres variacions) fou un príncep seljúcida, origen de la branca que va fundar el Soldanat de Rum.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Kutalmix · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і La Meca · Veure més »
Lawata
Lawata o Luwata (anomenats antigament Lagaudes en francès i llatí fins al segle XVIII) són una important divisió dels amazics, assignats al grup zenata o zeneta, derivat dels garamants.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Lawata · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Mazyàdides · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Màlik-Xah I · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Medina · Veure més »
Miquel IV el Paflagoni
Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Miquel IV el Paflagoni · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Mirdàsides · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Mossul · Veure més »
Nahrawan
Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Nahrawan · Veure més »
Nasr ibn Sàlih
Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Nasr ibn Sàlih · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan —— fou un emir i visir fatimita que va arribar a exercir el poder a Egipte.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Nisibis · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Nom àrab · Veure més »
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Numairites · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Oghuz · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Qays Aylan · Veure més »
Romà III Argir
Romà III Argir (en grec:, Romanós o Arguirós o Arguirópulos) fou emperador romà d'Orient del 1028 al 1034.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Romà III Argir · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Sicília · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Sidó · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Sinjar · Veure més »
Sulàyhides
Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de Dhu Djibla (Djubla) del 1087 al 1138.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Sulàyhides · Veure més »
Tamim ibn al-Muïzz
Abu-Yahyà (o Abu-t-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz as-Sanhají fou emir zírida d'Ifríqiya, fill i successor de Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, a la seva mort el 1062.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Tamim ibn al-Muïzz · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Tútuix I · Veure més »
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Thimal ibn Sàlih · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Tir · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Toghril Beg I · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Trípoli (Líban) · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Uqàylides · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Wasit · Veure més »
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1 de gener · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 10 de gener · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1029 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1036 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1038 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1054 · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1055 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1057 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1059 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1060 · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1073 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1074 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1081 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1094 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 1173 · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 13 de juny · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 14 de desembre · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 15 de gener · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 16 de febrer · Veure més »
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 19 de gener · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 2 de juliol · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 24 de gener · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 27 de desembre · Veure més »
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 29 de gener · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 8 de gener · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mustànsir (fatimita) і 9 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mústansir bi-L·lah, Al-Mustansir Abu Temim Moad, Al-Mústansir (fatimita).
