Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Ahl al-Bayt, Aigua, Aixura, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hurr ibn Yazid, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí Zayn-al-Abidín, Alcorà, Alides, An-Numan ibn Baixir, Batalla de Karbala, Batalla de Nahrawan, Batalla de Siffín, Bàssora, Califat, Califat Fatimita, Califat Omeia, Catolicisme, Damasc, Dècada del 690, El Caire, Esclavitud, Eufrates, Fàtima az-Zahrà, Harun ar-Raixid, Hègira, Ibn Múljam, Imam xiïta, Imperi Sassànida, Iraq, Jerusalem, Karbala, Kharigisme, Kufa, La Meca, Mahoma, Màrtir, Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib, Medina, Mesquita dels Omeies, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad ibn al-Àixath, Muhàrram, Najaf, Nasr ibn Muzàhim, Omeies, Primer califat, ..., Primera fitna, Segona fitna, Setge d'Uthman, Setge de la Meca (692), Setmana Santa, Sunnisme, Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, Uthman ibn Affan, Xiisme, Yazid I, Yezdegerd III, 10 d'octubre, 10 de setembre, 18 de juny, 25 de gener, 28 de juliol, 3 de novembre, 630, 656, 657, 661, 670, 679, 680, 687, 692, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (27 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Ahl al-Bayt
LAhl al-Bayt o la Gent de la Casa del Profeta (literalment ‘la Gent (o Família) de la Casa’) és una expressió islàmica que designa els components de la família del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Ahl al-Bayt · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Aigua · Veure més »
Aixura
L'Aixura o Aixurà és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Aixura · Veure més »
Al-Hàssan ibn Alí
(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Al-Hàssan ibn Alí · Veure més »
Al-Hurr ibn Yazid
Al-Hurr ibn Yazid ar-Riyahí fou un militar àrab omeia.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Al-Hurr ibn Yazid · Veure més »
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alí Zayn-al-Abidín
Alí Zayn-al-Abidín ibn al-Hussayn ibn Abi-Tàlib fou el quart imam xiïta duodecimà.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Alí Zayn-al-Abidín · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Alcorà · Veure més »
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Alides · Veure més »
An-Numan ibn Baixir
An-Numan ibn Baixir ibn Sad ibn Thàlaba ibn Jalàs ibn Zayd al-Ansarí al-Khazrají, més conegut simplement com an-Numan ibn Baixir, fou un company del profeta Mahoma, governador de Kufa i governador d'Homs.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і An-Numan ibn Baixir · Veure més »
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Batalla de Karbala · Veure més »
Batalla de Nahrawan
La batalla de Nahrawan fou un combat lliurat el 658 a Jisr an-Nahrawan (Pont de Nahrawan, moderna Sifwa) a la regió de Diyala, a l'est del Tigris, Iraq.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Batalla de Nahrawan · Veure més »
Batalla de Siffín
La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Batalla de Siffín · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Bàssora · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Fatimita · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Catolicisme · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Damasc · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Dècada del 690 · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і El Caire · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Esclavitud · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Eufrates · Veure més »
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Fàtima az-Zahrà · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Hègira · Veure més »
Ibn Múljam
Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí al-Madhhijí, més conegut senzillament com a Ibn Múljam, fou l'assassí d'Alí ibn Abi Tàlib, quart califa de l'islam i cosí i gendre del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Ibn Múljam · Veure més »
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Imam xiïta · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Imperi Sassànida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Iraq · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Jerusalem · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Karbala · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Kharigisme · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і La Meca · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Mahoma · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Màrtir · Veure més »
Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib
Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí (vers 650-setembre de 680) fou un guerrer àrab partidari d'al-Hussayn ibn Alí.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Medina · Veure més »
Mesquita dels Omeies
Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Mesquita dels Omeies · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Àixath
Muhàmmad ibn al-Àixath ibn Qays al-Kindí fou un cap àrab cap dels Banu Kinda de Kufa (successor del seu pare al-Àixath) quan va morir el 661.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Muhàmmad ibn al-Àixath · Veure més »
Muhàrram
Muhàrram és el primer mes del calendari musulmà i té 30 dies.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Muhàrram · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Najaf · Veure més »
Nasr ibn Muzàhim
Abu-l-Fadl Nasr ibn Muzàhim al-Minkarí at-Tamimí o, més senzillament, Nasr ibn Muzàhim fou un historiador àrab xiïta, mort el 827.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Nasr ibn Muzàhim · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Omeies · Veure més »
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Primer califat · Veure més »
Primera fitna
La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Primera fitna · Veure més »
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Segona fitna · Veure més »
Setge d'Uthman
Uthman ibn Affan, el tercer califa Rashidun, va ser assassinat al final d'un setge a casa seva.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Setge d'Uthman · Veure més »
Setge de la Meca (692)
El setge de la Meca del 692 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Setge de la Meca (692) · Veure més »
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Setmana Santa · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Sunnisme · Veure més »
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Ubayd-Al·lah ibn Ziyad · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Uthman ibn Affan · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Xiisme · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Yazid I · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Yezdegerd III · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 10 d'octubre · Veure més »
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 10 de setembre · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 18 de juny · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 25 de gener · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 28 de juliol · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 3 de novembre · Veure més »
630
Sense descripció.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 630 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 656 · Veure més »
657
El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 657 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 661 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 670 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 679 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 680 · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 687 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 692 · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Husayn ibn Alí ibn Abi Tàlib, Imam Hussein.
