Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Al-Hassà

Índex Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

96 les relacions: Abd-al-Qays, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Tàhir al-Jannabí, Ahwaz, Al-Anbar, Al-Mayadin, Al-Mubarraz, Al-Yamama, Ar-Raqqà, Aràbia Saudita, Bagdad, Bahrain, Banu Khalid, Banu l-Muntafik, Bàssora, Càrmates, Dammam, Dàtil, Eyalat, Golf Pèrsic, Hanbalisme, Harura, Hufuf, Imamisme, Imperi Seljúcida, Iraq, Jannabites, Kays, Kufa, Kuwait, La Meca, Mahoma, Malikisme, Mutasarrif, Najd, Nizip, Oasi, Oman, Patrimoni de la Humanitat, Província de Fars, Qatar, Qatif, Rabia, Ras al-Ayn, Regne d'Ormuz, Salghúrida, Sinjar, Sunnisme, UNESCO, Usfúrida, ..., Uyúnides, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 1077, 1078, 11 de gener, 1235, 1253, 1330, 1383, 1514, 1521, 1550, 1670, 1794, 1795, 1819, 1825, 1830, 1839, 1840, 1871, 1872, 1875, 1913, 1923, 1938, 1952, 1960, 7 de desembre, 899, 900, 904, 905, 913, 918, 920, 923, 926, 927, 928, 930, 931, 932, 939, 943, 944. Ampliar l'índex (46 més) »

Abd-al-Qays

Abd-al-Qays o, més rar, Abd-Qays (literalment ‘Servidor de(l déu) Qays’) és el nom d'una antiga tribu de l'Aràbia oriental.

Nou!!: Al-Hassà і Abd-al-Qays · Veure més »

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.

Nou!!: Al-Hassà і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »

Abu-Tàhir al-Jannabí

Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata.

Nou!!: Al-Hassà і Abu-Tàhir al-Jannabí · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Nou!!: Al-Hassà і Ahwaz · Veure més »

Al-Anbar

Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Al-Hassà і Al-Anbar · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Al-Hassà і Al-Mayadin · Veure més »

Al-Mubarraz

Al-Mubarraz o Al-Mobarraz (en àrab المبرز, al-Mubarraz) és una de les principals ciutat de la governació d'Al-Hassà a l'Aràbia Saudita, la segona en importància després de Hufuf.

Nou!!: Al-Hassà і Al-Mubarraz · Veure més »

Al-Yamama

Al-Yamama és una ciutat i antic districte del centre d'Aràbia.

Nou!!: Al-Hassà і Al-Yamama · Veure més »

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Al-Hassà і Ar-Raqqà · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Al-Hassà і Aràbia Saudita · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Al-Hassà і Bagdad · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Al-Hassà і Bahrain · Veure més »

Banu Khalid

Els Banu Khàlid foren una tribu beduïna de l'Aràbia oriental i nissaga que va dominar la regió d'al-Hasa (i l'oasi d'al-Ahsa) amb capital a al-Mubarraz, a 2 km al nord d'al-Hufuf.

Nou!!: Al-Hassà і Banu Khalid · Veure més »

Banu l-Muntafik

Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.

Nou!!: Al-Hassà і Banu l-Muntafik · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Al-Hassà і Bàssora · Veure més »

Càrmates

Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Al-Hassà і Càrmates · Veure més »

Dammam

Al-Dammam o simplement Dammam (en àrab الدمام, ad-Dammām) és una ciutat de l'Aràbia Saudita capital de la Província Oriental, amb 97.446 habitants el 2004 però 750.000 a l'àrea metropolitana.

Nou!!: Al-Hassà і Dammam · Veure més »

Dàtil

El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.

Nou!!: Al-Hassà і Dàtil · Veure més »

Eyalat

Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Al-Hassà і Eyalat · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Al-Hassà і Golf Pèrsic · Veure més »

Hanbalisme

El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.

Nou!!: Al-Hassà і Hanbalisme · Veure més »

Harura

Harura fou una vila i comarca de la rodalia de Kufa.

Nou!!: Al-Hassà і Harura · Veure més »

Hufuf

Al-Hufuf, Al-Hofuf o Al-Hufhuf (en àrab الهفوف, al-Hufūf) és una ciutat de l'Aràbia Saudita, dins l'oasi d'al-Ahsa, a la Província Oriental (Aràbia Saudita).

Nou!!: Al-Hassà і Hufuf · Veure més »

Imamisme

Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.

Nou!!: Al-Hassà і Imamisme · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Al-Hassà і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Al-Hassà і Iraq · Veure més »

Jannabites

Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.

Nou!!: Al-Hassà і Jannabites · Veure més »

Kays

L'illa de Kish (en persa کیش, històricament Kays) és un territori insular de l'Iran, dependent de la província d'Hormozgan, declarada zona de lliure comerç (free trade zone) el que l'ha convertit en un paradís del consumidor amb gran nombre de malls, centres comercials, atraccions turístiques i hotels.

Nou!!: Al-Hassà і Kays · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Al-Hassà і Kufa · Veure més »

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Nou!!: Al-Hassà і Kuwait · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Al-Hassà і La Meca · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Al-Hassà і Mahoma · Veure més »

Malikisme

El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.

Nou!!: Al-Hassà і Malikisme · Veure més »

Mutasarrif

Mutasarrif (en turc modern Mutasarrıf) era un rang administratiu de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Al-Hassà і Mutasarrif · Veure més »

Najd

La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.

Nou!!: Al-Hassà і Najd · Veure més »

Nizip

Nizip (en àrab: نصيبين, Nisibis o Nasibin al-Rum, en kurd: Belqîs) és una ciutat i districte de la província de Gaziantep a Turquia.

Nou!!: Al-Hassà і Nizip · Veure més »

Oasi

Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Nou!!: Al-Hassà і Oasi · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Al-Hassà і Oman · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Al-Hassà і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Al-Hassà і Província de Fars · Veure més »

Qatar

Qatar, oficialment l'Estat de Qatar, és un estat de l'Orient Mitjà, que ocupa la petita península de Qatar a la costa nord-est de la península Aràbiga.

Nou!!: Al-Hassà і Qatar · Veure més »

Qatif

Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.

Nou!!: Al-Hassà і Qatif · Veure més »

Rabia

Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).

Nou!!: Al-Hassà і Rabia · Veure més »

Ras al-Ayn

Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.

Nou!!: Al-Hassà і Ras al-Ayn · Veure més »

Regne d'Ormuz

El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.

Nou!!: Al-Hassà і Regne d'Ormuz · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.

Nou!!: Al-Hassà і Salghúrida · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Nou!!: Al-Hassà і Sinjar · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Nou!!: Al-Hassà і Sunnisme · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Al-Hassà і UNESCO · Veure més »

Usfúrida

La dinastia usfúrida o dels usfúrides fou una nissaga d'importància menor que va governar a l'Aràbia Oriental o Bahrayn, amb centre a al-Ahsa.

Nou!!: Al-Hassà і Usfúrida · Veure més »

Uyúnides

Els uyúnides foren una dinastia menor que va governar a l'Aràbia Oriental.

Nou!!: Al-Hassà і Uyúnides · Veure més »

Yússuf ibn Abi-s-Saj

Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.

Nou!!: Al-Hassà і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Al-Hassà і 1077 · Veure més »

1078

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Al-Hassà і 1078 · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Hassà і 11 de gener · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 1235 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 1253 · Veure més »

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Al-Hassà і 1330 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 1383 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1514 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1521 · Veure més »

1550

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 1550 · Veure més »

1670

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 1670 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1795 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Al-Hassà і 1819 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Al-Hassà і 1825 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1830 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1840 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1872 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1875 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1913 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1923 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hassà і 1938 · Veure més »

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Nou!!: Al-Hassà і 1952 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Al-Hassà і 1960 · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Hassà і 7 de desembre · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 899 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 900 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 904 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 905 · Veure més »

913

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 913 · Veure més »

918

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 918 · Veure més »

920

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 920 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 923 · Veure més »

926

El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Al-Hassà і 926 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 927 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 928 · Veure més »

930

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 930 · Veure més »

931

El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Al-Hassà і 931 · Veure més »

932

El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Al-Hassà і 932 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hassà і 939 · Veure més »

943

El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Al-Hassà і 943 · Veure més »

944

El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Al-Hassà і 944 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ahsa, Al-Ahsa, Al-Ahsà, Al-Hasa, Al-Hasā, El-Hasa, Hasa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »