Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Al-Hadjdj Umar

Índex Al-Hadjdj Umar

Al-Hadjdj Umar ibn Said ibn Uthman Tal (Halwar o Aloar a Futa Toro, Senegal, 1797 - Bandiagara, 12 de febrer de 1864) fou un cap tuculor de la casta torobè, que va fundar un regne al Sahel africà i Àfrica occidental (Mali, Guinea i el Senegal).

50 les relacions: Àfrica Occidental, Bambara, Bandiagara, Cayor, Egipte, Estat de Borno, Fezzan, Futa Djalon, Futa Toro, Gàmbia, Guinea, Hamdullahi, Jerusalem, Kaarta, Kong, La Meca, Louis Faidherbe, Macina, Mali, Médine, Medina, Muhammad Bello, Nioro, Osman Dan Fodio, Sahel, Senegal, Sultanat de Sokoto, Timbuctu, Tuculor, 10 de maig, 12 d'agost, 12 de febrer, 1797, 18 de juliol, 1838, 1846, 1848, 1852, 1854, 1855, 1856, 1857, 1858, 1859, 1860, 1861, 1862, 1864, 6 de setembre, 8 d'abril.

Àfrica Occidental

L'Àfrica occidental és una regió de l'Àfrica que ocupa aproximadament l'àrea situada entre el golf de Guinea, el desert del Sàhara i el Txad, tot i que alguns discrepen d'aquests límits.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Àfrica Occidental · Veure més »

Bambara

La llengua bàmbara o bamanankan (kan és ‘llengua’, en bàmbara), en denominació pròpia bamana o banmana, és una llengua africana del grup mandé que parlen uns deu milions de persones a Mali, Burkina Faso, Senegal, Mauritània, Gàmbia i la Costa d'Ivori.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Bambara · Veure més »

Bandiagara

Bandiagara és una ciutat de Mali que dona nom al cinglera de Bandiagara declarada Patrimoni de la Humanitat.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Bandiagara · Veure més »

Cayor

El Regne del Cayor o Kadior fou un antic regne del Senegal (1566-1886) situat entre els rius Senegal i Saloum.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Cayor · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Egipte · Veure més »

Estat de Borno

L'estat de Borno és un dels trenta-sis estats federats de la República Federal de Nigèria.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Estat de Borno · Veure més »

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963. La major part de la seva superfície és desert, trencat per muntanyes, grans dunes i valls de rius secs; alguns oasis permeten la vida. El poble que hi viu s'anomena fazazna, plural de fazzaní. Modernament, el Fezzan, segons la darrera divisió administrativa de Líbia, inclou les municipalitats següents (cadascuna de les quals és un districte administratiu).

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Fezzan · Veure més »

Futa Djalon

L'Imamat de Futa Djalon, Futa Djallon o Fouta Djallon (també Futa Fulani o Fula Djalon) fou un regne musulmà i un massís muntanyós situat al nord-est de la República de Guinea.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Futa Djalon · Veure més »

Futa Toro

* Per l'antic estat, vegeu Imamat de Futa Toro XVIII. Futa Toro (Fouta Tooro: Fouta Tooro; Fula: Fuuta Tooro) és el nom d'una regió en el riu Senegal en el que és ara el nord del Senegal i l'extrem sud de Mauritània.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Futa Toro · Veure més »

Gàmbia

Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Gàmbia · Veure més »

Guinea

Guinea, oficialment República de Guinea és una república de l'Àfrica nord-occidental, també coneguda com a Guinea Conakry per diferenciar-la dels altres dos estats homònims: Guinea Bissau i Guinea Equatorial.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Guinea · Veure més »

Hamdullahi

Hamdullahi, també Hamdallahi o Hamdallaye (de l', literalment ‘lloança de Déu’), fou una ciutat de la regió de Mopti, a Mali.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Hamdullahi · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Jerusalem · Veure més »

Kaarta

Kaarta fou un estat bambara que va existir a la meitat occidental del modern Mali.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Kaarta · Veure més »

Kong

Mesquita el 2002 Kong és una ciutat i comuna del nord-est de Costa d'Ivori a l'oest del Parc nacional del Comoé al punt de repartiment de les aigües entre la conca del Comoé i el del Nzi, afluent del Bandama.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Kong · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і La Meca · Veure més »

Louis Faidherbe

Louis Faidherbe (Lilla, 3 juny 1818 – París, 29 setembre 1889) fou una general i polític francès, governador del Senegal del 1854 al 1861 i entre els principals autors de l'imperi colonial francès a Àfrica.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Louis Faidherbe · Veure més »

Macina

Els estats de la gihad fulani d'Àfrica occidental, vers 1830. Macina, Masina o Massina fou un imperi creat pels fulbe (fulanis) al Sahel africà.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Macina · Veure més »

Mali

Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Mali · Veure més »

Médine

Médine és una població capital de la comuna (municipi) de Hawa Dembaya en el cercle de Kayes a la regió de Kayes a Mali sud-occidental.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Médine · Veure més »

Medina

Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Medina · Veure més »

Muhammad Bello

Muhammadu Bello Mai Wurno, محمد بلو en àrab (1781-1837) fou el segon governant de Sokoto, generalment considerat sultà de Sokoto o també califa de Sokoto (els autors musulmans parlen de la dawla uthmaniyya o "estat dels Osmans, Uthmans en àrab)".

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Muhammad Bello · Veure més »

Nioro

Nioro (actualment Nioro du Sahel és una vila de Mali, capital del cercle del mateix nom a la regió de Kayes, prop de la frontera amb Mauritània. Té uns 60.000 habitants.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Nioro · Veure més »

Osman Dan Fodio

Shehu Osman Dan Fodia o Shaihu Usman dan Fodio, nascut Usuman ɓii Foduye, i també esmentat com Shaikh Usman ibn Fodio, Shehu Uthman Dan Fuduye o Shehu Usman dan Fodio, entre altres, o, en àrab, xeic Uthman ibn Fudi (15 de desembre de 1754-20 d'abril de 1817) fou un erudit i religiós fulani musulmà, fundador del Sultanat de Sokoto el 1809.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Osman Dan Fodio · Veure més »

Sahel

Ubicació del Sahel africà El Sahel (de l'àrab ساحل, sāḥil, costa o frontera del Sàhara) és una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Sahel · Veure més »

Senegal

La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Senegal · Veure més »

Sultanat de Sokoto

El califat de Sokoto, també conegut com el sultanat de Sokoto (haussa: Daular Khalifar Sakkwato;, ‘Estat del Califat al País dels Negres’) fou un estat africà que va existir des del començament del i perdé el poder el 1903, tot i que en l'actualitat encara conserva una gran influència.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Sultanat de Sokoto · Veure més »

Timbuctu

Timbuctu o millor Timbuctú (Tin Buqt en tamasheq; Tombouctou en francès transcrit Tombuctú) és una ciutat propera al riu Níger, a la regió homònima de Mali.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Timbuctu · Veure més »

Tuculor

El poble tuculor, tukulor, tocolor, tokolor, toucouleur, tekarir, takarir i també haalpulaar'en, és una ètnia africana que viu al nord de Senegal i sud de Mauritània (i alguns a Mali i Guinea) d'origen peul o fula o fulbe.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і Tuculor · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 10 de maig · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 12 d'agost · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 12 de febrer · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1797 · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 18 de juliol · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1838 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1846 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1848 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1857 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1858 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1860 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1862 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 1864 · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 6 de setembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Hadjdj Umar і 8 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-Hajj Umar, Hadjdj Umar.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »