Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Agustí d'Hipona, Aixarisme, Al-Farabí, Al-Kindí, Alí ibn Yússuf, Alcorà, Alexandria, Ar-Razí, Aristòtil, Atomisme, Averrois, Avicenna, Blaise Pascal, Causalitat, Cristianisme, Croades, Damasc, Dante Alighieri, David Hume, Déu en l'islam, Dervix, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Domingo Gundisalvo, Dret, Edat mitjana, Educació, El Caire, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Escola de traductors de Toledo, Esoterisme, Espiritualitat, Essencialisme, Filosofia, Filosofia jueva, Fiqh, Ghazala, Gorgan, Gorgan (ciutat), Gramàtica, Hadit, Hègira, Hebreu, Hebron, Imperi Seljúcida, Islam, Jerusalem, Judaisme, Jurisprudència, ..., Kalam, Khorasan, La Incoherència de la Incoherència, La incoherència dels filòsofs, La Meca, Lògica, Lexicografia, Llatí, Madrassa, Mahoma, Maimònides, Malikisme, Màixriq, Medina, Misticisme, Natura, Nidham-al-Mulk, Nixapur, Nom àrab, Pentateuc, Pere l'Ermità, Persa, Plató, Plotí, Ramon Llull, Sil·logisme, Stanford Encyclopedia of Philosophy, Sufisme, Sultà, Summa Teològica, Sunnisme, Tafsir, Teodicea, Teologia, Tomàs d'Aquino, Tus, Universitat de Minnesota, Veritat, Visir, Xafiisme, Xaria, Xeic, Yehudà ha-Leví, 1057, 1085, 1091, 1095, 1096, 1111, 1185, 19 de desembre, 1992, 5 de juliol. Ampliar l'índex (53 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Agustí d'Hipona · Veure més »
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Aixarisme · Veure més »
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Al-Farabí · Veure més »
Al-Kindí
Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Al-Kindí · Veure més »
Alí ibn Yússuf
Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Alí ibn Yússuf · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Alcorà · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Alexandria · Veure més »
Ar-Razí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí, conegut com a ar-Razí i, a Occident, amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 15 d'octubre de 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. Les obres atribuïdes a Jàbir ibn Hayyan i Ar-Razí contenen les classificacions sistemàtiques més antigues conegudes de substàncies químiques. És considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió. En el sistema nerviós va afirmar que els nervis tenien funcions motores o sensorials, descrivint 7 nervis cranials i 31 de la medul·la espinal, assignant un ordre numèric als nervis cranials des de l'òptic fins als nervis hipoglosos. Va classificar els nervis espinals en vuit nervis cervicals, dotze toràcics, cinc lumbars, tres sacres i tres coccigis utilitzant-ho per relacionar els signes clínics de lesió amb la ubicació corresponent de les lesions del sistema nerviós. Va diferenciar mitjançant una observació acurada la verola del xarampió, fins llavors estaven agrupades com una sola malaltia que causava erupcions Pel que fa a les pràctiques higièniques, Ar-Razí, a qui se li va demanar una vegada que escollis el lloc per a un nou hospital a Bagdad, va suspendre trossos de carn en diversos punts de la ciutat i va recomanar construir l'hospital al lloc on la carn es va podrir més lentament. Ar-Razí és de vegades anomenat el "Pare de la pediatria" per escriure la monografia les malalties dels infants tractant la pediatria com un camp independent de la medicina. Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè, la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ar-Razí · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Aristòtil · Veure més »
Atomisme
Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Atomisme · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Averrois · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Avicenna · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Blaise Pascal · Veure més »
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Causalitat · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Cristianisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Croades · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Damasc · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Dante Alighieri · Veure més »
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і David Hume · Veure més »
Déu en l'islam
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica En l'islam, Déu és el senyor absolut, omnipotent i omniscient de l'Univers i el creador de tot allò que existeix.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Déu en l'islam · Veure més »
Dervix
1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Dervix · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Dinastia almoràvit · Veure més »
Domingo Gundisalvo
Domingo Gundisalvo, també conegut com a Domingo Gonzalvo o, en llatí, Dominicus Gundisalinus, va ser un filòsof i traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Domingo Gundisalvo · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Dret · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Edat mitjana · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Educació · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і El Caire · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Escola de traductors de Toledo
Catedral de Toledo La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles i, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Escola de traductors de Toledo · Veure més »
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Esoterisme · Veure més »
Espiritualitat
Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Espiritualitat · Veure més »
Essencialisme
L'essencialisme és un concepte que considera que els individus es classifiquen segons l'essència que els fa pertànyer a una classe determinada, un conjunt de trets que no sols el fan existir sinó ser el que és i com és.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Essencialisme · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Filosofia · Veure més »
Filosofia jueva
filosofia jueva és la producció filosòfica la qual ha estat desenvolupada per pensadors jueus, sovint íntimament relacionada amb la seva pertinència nacional i religiosa.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Filosofia jueva · Veure més »
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Fiqh · Veure més »
Ghazala
Ghazala o Ghezala o Ghzala és una ciutat de Tunísia, a la governació de Bizerta, situada uns 25 km a l'est de Bizerta i uns 5 km al nord-oest de Mateur.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ghazala · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Gramàtica · Veure més »
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Hadit · Veure més »
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Hègira · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Hebreu · Veure més »
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Hebron · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Imperi Seljúcida · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Islam · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Jerusalem · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Judaisme · Veure més »
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Jurisprudència · Veure més »
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Kalam · Veure més »
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Khorasan · Veure més »
La Incoherència de la Incoherència
La Incoherència de la Incoherència (en àrab Tahafut al-Tahafut, en llatí Destructio destructionis) és l'obra més coneguda del filòsof Averrois.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і La Incoherència de la Incoherència · Veure més »
La incoherència dels filòsofs
La incoherència dels filòsofs o Tahàfut al-falàssifa és una famosa obra del teòleg musulmà Abu-Hàmid al-Ghazalí, escrita al voltant de 1093.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і La incoherència dels filòsofs · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і La Meca · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Lògica · Veure més »
Lexicografia
La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Lexicografia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Llatí · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Madrassa · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Mahoma · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Maimònides · Veure més »
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Malikisme · Veure més »
Màixriq
Màixriq, literalment «Llevant», és el nom que rep la regió àrab oriental, oposada al Magrib.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Màixriq · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Medina · Veure més »
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Misticisme · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Natura · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Nixapur · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Nom àrab · Veure més »
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Pentateuc · Veure més »
Pere l'Ermità
Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Pere l'Ermità · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Persa · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Plató · Veure més »
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Plotí · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sil·logisme · Veure més »
Stanford Encyclopedia of Philosophy
L'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford (SEP) és una enciclopèdia en línia, creada i mantinguda per la Universitat de Stanford, que combina elements de publicacions acadèmiques i d'enciclopèdies en línia de lliure accés.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Stanford Encyclopedia of Philosophy · Veure més »
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sufisme · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sultà · Veure més »
Summa Teològica
Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Summa Teològica · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sunnisme · Veure més »
Tafsir
El tafsir (‘interpretació’) és la ciència islàmica de l'exegesi, que s'aplica principalment a l'Alcorà.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Tafsir · Veure més »
Teodicea
Gottfried Leibniz en una pintura del 1700. A la filosofia de la religió la teodicea (paraula derivada del grec clàssic i que significa reivindicació de Déu) és la part que tracta de conciliar l'existència de Déu amb la presència de mal en el món (Problema del mal).
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Teodicea · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Teologia · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Tus · Veure més »
Universitat de Minnesota
La Universitat de Minnesota Twin Cities és la universitat més important del sistema universitari de Minnesota.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Universitat de Minnesota · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Veritat · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Visir · Veure més »
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Xafiisme · Veure més »
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Xaria · Veure més »
Xeic
Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Xeic · Veure més »
Yehudà ha-Leví
Yehudà ha-Leví (Tudela, Navarra, ca. 1075 - ¿?, 1141) fou un poeta, rabí, filòsof i metge jueu d'Al-Àndalus.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і Yehudà ha-Leví · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1057 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1085 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1091 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1095 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1096 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1111 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1185 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 19 de desembre · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 1992 · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abu-Hàmid al-Ghazalí і 5 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abū Hāmid ibn Muhammad al-Gazzālī, Al-Gazhalí, Al-Gazzali, Al-Ghazali, Al-Ghazalí, Algatzell.
