Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Alep, Aq Qoyunlu, Şanlıurfa, Comtat d'Edessa, Eufrates, Ibrahim Paixà d'Egipte, Mamelucs, Mardin, Mongols, Província de Şanlıurfa, Turquia, Uzun Hasan, Zeugma, 1099, 1144, 1277, 1477, 1478, 1482, 1483, 1516, 1839, 24 de juny.
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Birecik і Alep · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Birecik і Aq Qoyunlu · Veure més »
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Nou!!: Birecik і Şanlıurfa · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Birecik і Comtat d'Edessa · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Birecik і Eufrates · Veure més »
Ibrahim Paixà d'Egipte
Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.
Nou!!: Birecik і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Birecik і Mamelucs · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Birecik і Mardin · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Birecik і Mongols · Veure més »
Província de Şanlıurfa
Şanlıurfa (siríac: ܐܘܪܗܝ Urhoy, turc: Urfa, àrab: ar-Rûha, kurd: Riha) és una província situada al sud-est d'Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Birecik і Província de Şanlıurfa · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Birecik і Turquia · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Birecik і Uzun Hasan · Veure més »
Zeugma
Es coneix com a zeugma (del grec clàssic ζεῦγμα zeũgma, 'enllaç') la figura retòrica consistent en estendre l'ús d'un adjectiu o d'un verb a una clàusula anterior o posterior, d'aquesta manera encara que es refereixi a més d'una clàusula nomes apareix una única vegada i s'ha de sobreentendre en la resta.
Nou!!: Birecik і Zeugma · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Birecik і 1099 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Birecik і 1144 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Birecik і 1277 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Birecik і 1477 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Birecik і 1478 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Birecik і 1482 · Veure més »
1483
;Països Catalans.
Nou!!: Birecik і 1483 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Birecik і 1516 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Birecik і 1839 · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Birecik і 24 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Bira, Bile, Bira, Biredjik, Macedonòpolis.
