Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Alí ibn Ghàniya

Índex Alí ibn Ghàniya

Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.

Taula de continguts

  1. 42 les relacions: Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya, Alger, Amazics, Aurès, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Riyah, Bugia (Algèria), Constantina (Algèria), Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Djerid, Eivissa, Emir, Fezzan, Formentera, Gabès, Gafsa, Ifríqiya, Illes Orientals d'al-Àndalus, Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, Mahdia, Mallorca, Marràqueix, Miliana (Tunísia), Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya, Qaràqux, Qàlat Bani Hammad, Saladí, Sanhadja, Tozeur, Trípoli, Tripolitana, Tunis, Yahya ibn Ghàniya, 1183, 1184, 1186, 1188, 12 de novembre, 14 d'octubre, 24 de juny.

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya (?, ? - 1203 ?), de la dinastia amaziga almoràvit dels Banu Ghàniya, va ser el darrer emir almoràvit de Mayurqa.

Veure Alí ibn Ghàniya і Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Veure Alí ibn Ghàniya і Alger

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Veure Alí ibn Ghàniya і Amazics

Aurès

Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.

Veure Alí ibn Ghàniya і Aurès

Banu Hammad

Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.

Veure Alí ibn Ghàniya і Banu Hammad

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.

Veure Alí ibn Ghàniya і Banu Hilal

Banu Riyah

El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.

Veure Alí ibn Ghàniya і Banu Riyah

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Veure Alí ibn Ghàniya і Bugia (Algèria)

Constantina (Algèria)

Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.

Veure Alí ibn Ghàniya і Constantina (Algèria)

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Veure Alí ibn Ghàniya і Dinastia almohade

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Veure Alí ibn Ghàniya і Dinastia almoràvit

Djerid

El Djerid (pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir ‘fulla de palmera’) és el nom donat a una regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.

Veure Alí ibn Ghàniya і Djerid

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Veure Alí ibn Ghàniya і Eivissa

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Veure Alí ibn Ghàniya і Emir

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963.

Veure Alí ibn Ghàniya і Fezzan

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Veure Alí ibn Ghàniya і Formentera

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).

Veure Alí ibn Ghàniya і Gabès

Gafsa

Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.

Veure Alí ibn Ghàniya і Gafsa

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Veure Alí ibn Ghàniya і Ifríqiya

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Veure Alí ibn Ghàniya і Illes Orientals d'al-Àndalus

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya (1155-1184) fou un valí de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya, fill de Muhàmmad ibn Ghàniya.

Veure Alí ibn Ghàniya і Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Mahdia

Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.

Veure Alí ibn Ghàniya і Mahdia

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Alí ibn Ghàniya і Mallorca

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Veure Alí ibn Ghàniya і Marràqueix

Miliana (Tunísia)

Miliana és el nom d'una regió natural de Tunísia que rep aquest nom per estar formada per la baixa vall del oued o riu Miliana entre la plana de Fahs i el golf de Tunis, amb el Djebel Zaghouan a l'est i la vall del riu Medjerda a l'oest.

Veure Alí ibn Ghàniya і Miliana (Tunísia)

Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya

Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya fou emir de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya.

Veure Alí ibn Ghàniya і Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya

Qaràqux

Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Mudhàffar I Taqí-d-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).

Veure Alí ibn Ghàniya і Qaràqux

Qàlat Bani Hammad

La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.

Veure Alí ibn Ghàniya і Qàlat Bani Hammad

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Alí ibn Ghàniya і Saladí

Sanhadja

Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.

Veure Alí ibn Ghàniya і Sanhadja

Tozeur

Tozeur (pronunciat Túzar) és una ciutat i oasi de Tunísia, capital de la governació homònima, al sud-oest del país.

Veure Alí ibn Ghàniya і Tozeur

Trípoli

Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Veure Alí ibn Ghàniya і Trípoli

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Veure Alí ibn Ghàniya і Tripolitana

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Veure Alí ibn Ghàniya і Tunis

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.

Veure Alí ibn Ghàniya і Yahya ibn Ghàniya

1183

El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Alí ibn Ghàniya і 1183

1184

Països Catalans.

Veure Alí ibn Ghàniya і 1184

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Alí ibn Ghàniya і 1186

1188

Països Catalans.

Veure Alí ibn Ghàniya і 1188

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure Alí ibn Ghàniya і 12 de novembre

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Alí ibn Ghàniya і 14 d'octubre

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Alí ibn Ghàniya і 24 de juny

També conegut com 'Ali Ibn Ġāniya, 'Alī ibn Ishāq, 'Alī ibn Ishāq ibn Ġāniya, 'Alī ibn Ġānīya, Ali ibn Ishak, Ali ibn Ishaq, Ali ibn Ishāq ibn Ġānīya, Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya.