Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alà-ad-Din Muhàmmad

+ Desa el concepte

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

74 les relacions: Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Tekix, Atabeg, Bagdad, Baikal, Balasagun, Balkh, Bukharà, Califa, Califat abbàssida, Caravana (expedició), Damghan, Djand, Djebé, Gúrides, Genguis Khan, Gran Khorasan, Hamadan, Imperi Seljúcida, Inatchiq, Iraq ajamita, Irtix, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Jotxi, Juwayní, Kara-khitai, Köneürgenç, Khivà, Khujand, Khwarizm, Kiptxak, Kirguís, Kuldjha, Kutxlug, Llengua txagatai, Mar Càspia, Mongols, Naiman, Nixapur, Oghuz, Ogodei, Otrar, Pèrsia, Qarakhànida, Qazvín, Rayy, Rey, Sairam, Samarcanda, ..., Semnan, Sirdarià, Subotai, Sultà, Taixkent, Tolui, Transoxiana, Turquestan, Txagatai Khan, Uigurs, 1192, 1193, 1194, 1199, 1200, 1204, 1210, 1211, 1212, 1213, 1216, 1219, 1220, 16 de febrer. Ampliar l'índex (24 més) »

Alà-ad-Din Juwayní

Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »

Alà-ad-Din Tekix

Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »

Atabeg

Atabeg (també atabek o Atabak) fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Atabeg · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Bagdad · Veure més »

Baikal

El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Baikal · Veure més »

Balasagun

Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Balasagun · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Balkh · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Bukharà · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Califa · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Califat abbàssida · Veure més »

Cap d'any

El cap d'any és el dia en què comença un nou any civil i en el qual s'incrementa el compte d'anys.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Cap d'any · Veure més »

Caravana (expedició)

Una caravana en arribar a la ciutat de Marroco220x220px Una caravana és una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc còmodes per a traversar sol.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Caravana (expedició) · Veure més »

Cicle de Nadal

El Cicle de Nadal és un període al voltant de la festa del Nadal, que comprèn des de la Festa de Sant Nicolau, el 6 de desembre, fins a la Candelera, el 2 de febrer, el dia que tradicionalment es desfà el pessebre.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Cicle de Nadal · Veure més »

Damghan

Dāmghān (Persa دامغان) és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Damghan · Veure més »

Djand

Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Djand · Veure més »

Djebé

Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del segle XIII.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Djebé · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides (en persa سلسله غوریان autoanomenats xansabànides) foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Gúrides · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Genguis Khan · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Gran Khorasan · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Hamadan · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Imperi Seljúcida · Veure més »

Inatchiq

Inatchiq conegut com a Kadir (Qadir) Khan (o Inalčuk Kayir Khan), fou governador d'Otrar per compte del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad, amb la mare del qual, Terken Khatun, estava emparentat.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Inatchiq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal L'Iraq ajamita —en àrab عراق العجم Iraq al-ʿajam; en persa عراق عجم Iraq-i Ajam; literalment «Iraq dels perses»— fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Iraq ajamita · Veure més »

Irtix

L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Irtix · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jibal

Jibal —en àrab جبال, Jibāl, literalment «Muntanyes» o «Massís», plural de jàbal, «muntanya») fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida. El nom va caure en desús a partir del segle XI durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Jibal · Veure més »

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Jotxi · Veure més »

Juwayní

* Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283), governador i historiador persa ilkhànida.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Juwayní · Veure més »

Kara-khitai

El khanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kara-khitai · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, "vella Urgenj") és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Köneürgenç · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un khanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Khivà · Veure més »

Khujand

Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنین‌آباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Khujand · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kiptxak · Veure més »

Kirguís

El kirguís (en alfabet ciríl·lic, Кыргызча o Кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, Kırgızça o Kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizistan, junt amb el rus.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kirguís · Veure més »

Kuldjha

Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kuldjha · Veure més »

Kutxlug

Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer khan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el khan dels naiman.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Kutxlug · Veure més »

Llengua txagatai

La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy; turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al segle XX.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Llengua txagatai · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Mar Càspia · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi. Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvá i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Mongols · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Nadal · Veure més »

Naiman

Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Naiman · Veure més »

Nit de cap d'any

Focs artificials a Sydney durant la '''nit de cap d'any''' del 2008. La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Nit de cap d'any · Veure més »

Nit de Nadal

''Julaftonen'' (Nit de Nadal) en un quadre de Carl Larsson de 1904-05 La Nit de Nadal és una festivitat àmpliament celebrada arreu del món la nit abans de Nadal.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Nit de Nadal · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Nixapur · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Oghuz · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Ogodei · Veure més »

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Otrar · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Pèrsia · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Qarakhànida · Veure més »

Qazvín

Qazvín (en farsi قزوین, Qazvīn), també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Qazvín · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Rayy · Veure més »

Rey

*Rayy, ciutat persa.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Rey · Veure més »

Sairam

Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Sairam · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda, també coneguda internacionalment com a Samarkand, és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Samarcanda · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Semnan · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Sirdarià · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Subotai · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab سلطان, sulṭān, i aquest de سلطة sulṭa: «poder») és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Sultà · Veure més »

Taixkent

Taixkent (del rus Ташкент; en uzbek: Toshkent, o Тошкент / Тoшкeнт en alfabet ciríl·lic) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Taixkent · Veure més »

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Tolui · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Transoxiana · Veure més »

Turquestan

Mapa del Turquestan El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Turquestan · Veure més »

Txagatai Khan

Khanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Txagatai Khan · Veure més »

Uigurs

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر;; turc:Uygur) són un poble turc d'Àsia central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і Uigurs · Veure més »

1192

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1192 · Veure més »

1193

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1193 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1194 · Veure més »

1199

;Països catalans;Món.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1199 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1200 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1204 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1210 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1211 · Veure més »

1212

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1212 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1213 · Veure més »

1216

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1216 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1219 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 1220 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 16 de febrer · Veure més »

2018

Abril: cimera intercoreana L'any 2018 és un any que ha començat en dilluns en el calendari gregorià.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 2018 · Veure més »

2019

L'any 2019 serà un any normal començant en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Alà-ad-Din Muhàmmad і 2019 · Veure més »

Redirigeix aquí:

'Alā' al-Dīn Muhammad, Muhammad Khwarizm-Xah, Muhammad Khwarizmshah, Muhammad de Khwarizm, Muhammad ibn Tekish, Muhàmmad Alà-ad-Din, Muhàmmad II Alà-ad-Din.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »