Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Akiva ben Iosef

Índex Akiva ben Iosef

Akiva ben Yosef o Rabí Akiva (en hebreu: רבי עקיבא) va ser un rabí jueu que va viure entre els anys 50 i 135.

66 les relacions: Acadèmia, Autoritat, Àquila de Sinope, Bené-Berac, Càbala, Cesarea de Palestina, Déu en el judaisme, Domicià, Elohim, Emperador, Epidèmia, Geometria, Grec, Hadrià, Hagadà, Halacà, Hebreu, Idolatria, Interpretació, Isaïes (profeta), Israel, Jafa, Jerusalem, Judaisme, Judaisme ortodox, Jueus, Lag ba-Ómer, Legislació, Lliure albir, Lod, Maimònides, Messies, Metodologia, Midraix, Mixnà, Moisès, Monoteisme, Nerva, Oració jueva, Península del Sinaí, Pentateuc, Plaga, Rabí, Roma, Sanedrí, Séfer Yetsirà, Símbol, Sefirat ha-ómer, Septuaginta, Shemà Israel, ..., Superstició, Talmud, Talmud de Jerusalem, Tanaim, Tanakh, Terra, Torà (llei jueva), Tradició, Traducció lingüística, Ximon bar Kokhebà, Ximon bar Yohaï, Yavne, Yom Kippur, Zohar, 135, 50. Ampliar l'índex (16 més) »

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Nou!!: Akiva ben Iosef і Acadèmia · Veure més »

Autoritat

Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Autoritat · Veure més »

Àquila de Sinope

Palimpsest del Segon llibre dels Reis per Àquila de Sinope. Àquila de Sinope (en grec Ακύλας) fou un natiu del Pont a Anatòlia del segle II, conegut per ser l'autor d'una traducció literal de la Bíblia hebrea al grec aproximadament l'any 130 dC.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Àquila de Sinope · Veure més »

Bené-Berac

Bené-Berac (en hebreu: בני ברק) és una ciutat a l'est de Tel Aviv que forma part de Gush Dan i del districte de Tel Aviv.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Bené-Berac · Veure més »

Càbala

''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה&#8206) és la tradició mística del judaisme.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Càbala · Veure més »

Cesarea de Palestina

Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Cesarea de Palestina · Veure més »

Déu en el judaisme

Déu en el judaisme ha estat concebut de diverses maneres.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Déu en el judaisme · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Akiva ben Iosef і Domicià · Veure més »

Elohim

El judaisme no permet representar imatges de Déu. Elohim (en hebreu אלוהים, plural dEloah) és un terme del judaisme que significa 'Déu', però és també la paraula per referir-se als altres déus, com ara els de Canaan.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Elohim · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Emperador · Veure més »

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Epidèmia · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Geometria · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Grec · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Hadrià · Veure més »

Hagadà

text bíblic i la tradicional Hagadà. La Torà (Bíblia hebrea) conté onze referències en relació als faraons, però cap d'elles els denomina de forma específica sinó que fa servir només "Faraó", terme que el context bíblic té el sentit de "rei egipci". Fora de les escriptures sagrades per al judaisme, la seva exegesis en el marc del monoteísme hebreu, no es coneix evidència arqueològica o altre document que corrobori que "Faraó" hagi estat necessàriament Ramsès II. La present era llegida en Sepharad durant el Séder de Péssah. arxiudata.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Hagadà · Veure més »

Halacà

Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Halacà · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Hebreu · Veure més »

Idolatria

Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Idolatria · Veure més »

Interpretació

La interpretació és un acte de l'enteniment que intenta explicar algun objecte, ja sigui un text, una obra d'art o teatre, un discurs o un acte de parla.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Interpretació · Veure més »

Isaïes (profeta)

Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Isaïes (profeta) · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Israel · Veure més »

Jafa

Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Jafa · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Jerusalem · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Judaisme · Veure més »

Judaisme ortodox

Jueu ortodox proveït de quipà, Tal·lit gadol i tefil·lín (filactèria), preparant-se per a un servei en una sinagoga. El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista, dels quals es distingeix per l'adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà).

Nou!!: Akiva ben Iosef і Judaisme ortodox · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Jueus · Veure més »

Lag ba-Ómer

Lag ba-Ómer (hebreu: tretzè dia del compte del Ómer), és el nom donat al dia 18 del mes de Iar.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Lag ba-Ómer · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Legislació · Veure més »

Lliure albir

El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Lliure albir · Veure més »

Lod

Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Lod · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Akiva ben Iosef і Maimònides · Veure més »

Messies

En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Messies · Veure més »

Metodologia

Metodologia és l'anàlisi sistemàtica i teòrica dels mètodes aplicats a un àmbit d'estudi.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Metodologia · Veure més »

Midraix

Midraix és un mètode d'interpretació (exegesi) hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Midraix · Veure més »

Mixnà

La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Mixnà · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Moisès · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Monoteisme · Veure més »

Nerva

Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Nerva · Veure més »

Oració jueva

FDI, orant amb els tefil·lín durant la Guerra del Líban (2006) L'oració jueva (en hebreu: תְּפִלָּה, tefilà; plural: תְּפִלּוֹת, tefillos o tefillót; en yidis: תּפֿלה tfíle, plural תּפֿלות tfílles) són el recitat d'oracions que formen part de l'observança del judaisme.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Oració jueva · Veure més »

Península del Sinaí

La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Península del Sinaí · Veure més »

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).

Nou!!: Akiva ben Iosef і Pentateuc · Veure més »

Plaga

El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l'OMS una plaga és tota aquella població d'una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Plaga · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Rabí · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Roma · Veure més »

Sanedrí

El Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) del grec συνέδριον o synedrion, és a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva de qualsevol ciutat d'Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment en la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nasí (Príncep), que de vegades era el mateix Summe Sacerdot d'Israel, i la vicepresidència de lAv Beit Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies, mestres i doctors de la Llei, que juntament amb els dos dirigents, sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia, a excepció de les festes jueves i el Sàbat.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Sanedrí · Veure més »

Séfer Yetsirà

El Séfer Yetsirà, (en hebreu: ספר יצירה) (en català: "el llibre de la Creació") és, juntament amb el Zohar, la principal obra del misticisme jueu, la Càbala.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Séfer Yetsirà · Veure més »

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Símbol · Veure més »

Sefirat ha-ómer

Compte de l'Ómer, 1960's Compte de l'Ómer, Jerusalem 1952. Sefirat ha-ómer (Hebreu: ספירת העומר), en català: el compte de l'Ómer, és el nom donat al còmput dels 49 dies (7 setmanes) que hi ha entre les festivitats de Péssah i Xavuot.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Sefirat ha-ómer · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Nou!!: Akiva ben Iosef і Septuaginta · Veure més »

Shemà Israel

Knéset a Jerusalem. Obra de Benno Elkan, realitzada el 1956 Shemà Israel (en hebreu: שמע ישראל) (en català: "Escolta, Israel") és el nom d'una de les principals pregàries jueves El seu nom reprèn les dues primeres paraules de la pregària en qüestió, sent aquesta al seu torn l'oració més sagrada del judaisme.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Shemà Israel · Veure més »

Superstició

expulsarà la dolenta La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Superstició · Veure més »

Talmud

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Talmud · Veure més »

Talmud de Jerusalem

El Talmud de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי) (transliterat: Talmud Yeruixalmi) o Talmud de Palestina, és una compilació dels debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Talmud de Jerusalem · Veure més »

Tanaim

ImageSize.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Tanaim · Veure més »

Tanakh

Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).

Nou!!: Akiva ben Iosef і Tanakh · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Terra · Veure més »

Torà (llei jueva)

La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva) · Veure més »

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Tradició · Veure més »

Traducció lingüística

La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Traducció lingüística · Veure més »

Ximon bar Kokhebà

Ximon bar Kokhebà (en hebreu: שמעון בר כוכבא) fou el líder jueu que dirigí la Segona Revolta Jueva contra l'Imperi Romà l'any 132 dC, i que va establir un estat jueu independent que dirigí durant tres anys com a Nassí ("Príncep" o "President").

Nou!!: Akiva ben Iosef і Ximon bar Kokhebà · Veure més »

Ximon bar Yohaï

Meron. Israel Ximó Bar Yohai, o Simeó Bar Yochai (en hebreu: שמעון בר יוחאי) va ser un rabí que va viure a Galilea, Israel, durant l'època de la dominació romana i després de la destrucció del segon Temple de Jerusalem, va viure entre finals del segle primer i principis del segle segon de l'era cristiana.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Ximon bar Yohaï · Veure més »

Yavne

Yavne (en) és una ciutat del Districte Central d'Israel.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Yavne · Veure més »

Yom Kippur

Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).

Nou!!: Akiva ben Iosef і Yom Kippur · Veure més »

Zohar

El Zohar (en hebreu זהר "esplendor"), escrit per Ximon bar Yohaï al, és, juntament amb el Séfer Yetsirà, el llibre central del corrent cabalístic.

Nou!!: Akiva ben Iosef і Zohar · Veure més »

135

El 135 (CXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Akiva ben Iosef і 135 · Veure més »

50

Distribució imperial de per llavors.

Nou!!: Akiva ben Iosef і 50 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »