Accés més ràpid que el navegador!
10 les relacions: Èter (element), Budisme, Cròniques de l'Akaixà, Elements clàssics, Espai, Hinduisme, Jainisme, Mahabhuta, Quinta essència, Sànscrit.
Èter (element)
Lèter (del llatí Aether i, al seu torn, del grec αἰθήρ aithēr, 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè element clàssic, una hipotètica substància extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais buits com un fluid.
Nou!!: Akaixà і Èter (element) · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Akaixà і Budisme · Veure més »
Cròniques de l'Akaixà
Les Cròniques de l'Akaixà o Registres akàixics (del sànscrit ākāśa, 'cel', 'espai' o 'èter') serien una mena de memòria de tot el que ha esdevingut des de l'inici dels temps que romandria enregistrada a l'èter.
Nou!!: Akaixà і Cròniques de l'Akaixà · Veure més »
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Nou!!: Akaixà і Elements clàssics · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Akaixà і Espai · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Akaixà і Hinduisme · Veure més »
Jainisme
símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.
Nou!!: Akaixà і Jainisme · Veure més »
Mahabhuta
Mahabhuta (mahābhūta, 'gran element' o 'gran natura') designa en la cultura de l'antiga Índia els elements bàsics que constitueixen el món.
Nou!!: Akaixà і Mahabhuta · Veure més »
Quinta essència
La quinta essència (del llatí quinta essentia) és una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància.
Nou!!: Akaixà і Quinta essència · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Akaixà і Sànscrit · Veure més »
