Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Adarnases I de Tao, Ahlat, Al-Mansur (abbàssida), Armènia, Bagratuní, Bagrevand, Balanjar, Beznunik, Bitlis, Califa, Califat Abbàssida, Damasc, Dècada del 760, Doğubayazıt, Erzurum, Grigor II Mamikonian, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Iemen, Imperi Romà d'Orient, Ishaq ibn Múslim, Khàzars, Marwan II, Mossul, Muş, Muixel III Mamikonian, Nakharar, Sahak III Bagratuní, Sembat (III) Bagratuní, Sembat III Bagratuní, Taiq, Taron, Vassak Bagratuní, 732, 737, 744, 748, 750, 771.
Adarnases I de Tao
Adarnases I Bagrationi (mort l'any 807) fou un príncep georgià de la família dels Bagrationi del final del.
Nou!!: Aixot III el Cec і Adarnases I de Tao · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Aixot III el Cec і Ahlat · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Aixot III el Cec і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Aixot III el Cec і Armènia · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Aixot III el Cec і Bagratuní · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Aixot III el Cec і Bagrevand · Veure més »
Balanjar
varegues dels segles VIII a XI, amb Balanjar a la ruta del Volga (en vermell). Balanjar (Belenjer, Belendzher) fou una important ciutat dels khàzars al nord del Caucas, entre Derbent i Samandar, probablement a la riba del Sulak, al que avui dia són les ruïnes d'Endere, prop d'Andreyeva.
Nou!!: Aixot III el Cec і Balanjar · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Aixot III el Cec і Beznunik · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Aixot III el Cec і Bitlis · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Aixot III el Cec і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Aixot III el Cec і Califat Abbàssida · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Aixot III el Cec і Damasc · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Aixot III el Cec і Dècada del 760 · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: Aixot III el Cec і Doğubayazıt · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Aixot III el Cec і Erzurum · Veure més »
Grigor II Mamikonian
Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armènia del 744 o 745 fins al 745 o 746.
Nou!!: Aixot III el Cec і Grigor II Mamikonian · Veure més »
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Nou!!: Aixot III el Cec і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Aixot III el Cec і Iemen · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Aixot III el Cec і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Nou!!: Aixot III el Cec і Ishaq ibn Múslim · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Aixot III el Cec і Khàzars · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Aixot III el Cec і Marwan II · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Aixot III el Cec і Mossul · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Aixot III el Cec і Muş · Veure més »
Muixel III Mamikonian
Muixel III Mamikonian va succeir al seu germà Grigor II Mamikonian com a cap de la rebel·lió proromana d'Armènia el 750.
Nou!!: Aixot III el Cec і Muixel III Mamikonian · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Aixot III el Cec і Nakharar · Veure més »
Sahak III Bagratuní
Sahak III Bagratuní (en armeni; mort l'any 761) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 755 a 761.
Nou!!: Aixot III el Cec і Sahak III Bagratuní · Veure més »
Sembat (III) Bagratuní
Sembat (III) VI Bagratuní (en armeni Սմբատ Զ Բագրատունի) va ser nakharar i príncep d'Armènia de l'any 691 al 727.
Nou!!: Aixot III el Cec і Sembat (III) Bagratuní · Veure més »
Sembat III Bagratuní
Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772.
Nou!!: Aixot III el Cec і Sembat III Bagratuní · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Aixot III el Cec і Taiq · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Aixot III el Cec і Taron · Veure més »
Vassak Bagratuní
Vassak Bagratuní (en armeni Վասակ Բագրատունի) va ser nakharar de Taron de l'any 771 al 772.
Nou!!: Aixot III el Cec і Vassak Bagratuní · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Aixot III el Cec і 732 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aixot III el Cec і 737 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Aixot III el Cec і 744 · Veure més »
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aixot III el Cec і 748 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Aixot III el Cec і 750 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Aixot III el Cec і 771 · Veure més »
