Taula de continguts
32 les relacions: Aït Seghrouchen, Accent prosòdic, Al·lòfon, Amazic, Amazic de l'Atles Mitjà Oriental, Atles Mitjà, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Fricativa lateral alveolar sorda, Intel·ligibilitat mútua, Llengües amazigues septentrionals, Llengües zenetes, Marroc, Punt d'articulació, Tamazic, Vocal anterior, Vocal central, Vocal posterior.
- Amazic
Aït Seghrouchen
Boulmane, capital dels Aït Seghrouchen Els Aït Seghrouchen són una tribu amaziga zeneta de l'Atles Mitjà marroquí.
Veure Ait Seghroucheni і Aït Seghrouchen
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Veure Ait Seghroucheni і Accent prosòdic
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Ait Seghroucheni і Al·lòfon
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Ait Seghroucheni і Amazic
Amazic de l'Atles Mitjà Oriental
L'amazic de l'Atles Mitjà Oriental és un continu dialectal amazic parlat a les parts oriental i nord-oriental de l'Atles Mitjà, al Marroc.
Veure Ait Seghroucheni і Amazic de l'Atles Mitjà Oriental
Atles Mitjà
LAtles Mitjà és una serralada del Marroc que s'estén durant uns 350 km, de sud-oest a nord-est, i que es troba entre el Rif i l'Alt Atles.
Veure Ait Seghroucheni і Atles Mitjà
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Ait Seghroucheni і Consonant aproximant
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Veure Ait Seghroucheni і Consonant bategant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Ait Seghroucheni і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant glotal
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Ait Seghroucheni і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant palatal
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant sonora
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant sorda
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Ait Seghroucheni і Consonant vibrant
Fricativa lateral alveolar sorda
La fricativa lateral alveolar sorda és un so consonàntic usat en diversos idiomes, com per exemple navaho, txuktxi, àvar, gal·lès, xosa i zulu.
Veure Ait Seghroucheni і Fricativa lateral alveolar sorda
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Veure Ait Seghroucheni і Intel·ligibilitat mútua
Llengües amazigues septentrionals
Les llengües amazigues septentrionals són una sub-família de les llengües amazigues parlades d'un extrem a un altre del Magrib.
Veure Ait Seghroucheni і Llengües amazigues septentrionals
Llengües zenetes
Les llengües zenetes són una branca de les llengües amazigues septentrionals parlades a Àfrica del Nord.
Veure Ait Seghroucheni і Llengües zenetes
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Ait Seghroucheni і Marroc
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Ait Seghroucheni і Punt d'articulació
Tamazic
El tamazic o tamazight (/tamaˈzɪʁt/) és una variant de llengua amaziga pertanyent a la família lingüística afroasiàtica i parlada principalment al Marroc a la zona de l'Atles Mitjà per uns 3.600.000 parlants, més uns pocs a Algèria i França.
Veure Ait Seghroucheni і Tamazic
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Ait Seghroucheni і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Ait Seghroucheni і Vocal central
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Ait Seghroucheni і Vocal posterior
Vegeu també
Amazic
- Ait Seghroucheni
- Alfabet amazic aràbic
- Alfabet amazic llatí
- Amazic
- Amazic de l'Atles Mitjà Oriental
- Beni Snous
- Centre de Recerca Berber
- Chelja del sud oranès i de Figuig
- Gerbi
- Ghadamès
- Ghomara
- Gramàtica del tamazic
- Guanxe
- Gurara
- Institut Reial de la Cultura Amaziga
- Iznasen
- Judeoamazic
- Lisan al-Gharbi
- Llengües Mzab-Wargla
- Llengües amazigues de l'Atles
- Llengües amazigues occidentals
- Llengües amazigues orientals
- Llengües amazigues septentrionals
- Llengües rifenyes
- Llengües tuareg
- Llengües zenetes
- Llengües zenetes orientals
- Matmata (llengua)
- Protoberber
- Rifeny
- Sanhaji de Srayr
- Sened (llengua)
- Shelif
- Siwi
- Sokna
- Taixelhit
- Tamazic
- Tawellemmet
- Tidikelt
- Tifinag
- Tugurt
- Tuwat
- Wargli
- Zenete d'Algèria occidental
- Zurg
- Zuwara