Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Aneto, Aragonès, Arriu Joeu, Éssera, Banhèras de Luishon, Carst, Ebre, Era Artiga de Lin, Espanya, Felip II de Castella, Fluoresceïna, França, Garona, Louis Ramond de Carbonnières, Mar Mediterrània, Massís de la Maladeta, Oceà Atlàntic, Pallars Sobirà, Pic de la Maladeta, Pirineisme, Pirineus, Pla de Beret, Pleonasme, Ribagorça, Uelhs deth Joèu, Vall d'Aran, Vall de Barravés, Vall de Roncal, 1594, 1787, 1897, 1900, 1931.
Aneto
Aneto és una població situada a la part nord de la vall de Barravés, costat Aragó, comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Aneto · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Aragonès · Veure més »
Arriu Joeu
El riu Joeu (arriu Joeu en aranès) és un curs d'aigua de la Vall d'Aran, afluent per l'esquerra del riu Garona.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Arriu Joeu · Veure més »
Éssera
Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Éssera · Veure més »
Banhèras de Luishon
Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Banhèras de Luishon · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Carst · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Ebre · Veure més »
Era Artiga de Lin
Era Artiga de Lin és un espai natural protegit que es troba als municipis d'Es Bòrdes i Vielha, a la comarca de la Val d'Aran.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Era Artiga de Lin · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Espanya · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Felip II de Castella · Veure més »
Fluoresceïna
La fluoresceïna és una molècula orgànica fluorescent (fluoròfor) utilitzada habitualment en microscòpia, en un tipus de làser de colorant com a medi actiu i en serologia i medicina forense per detectar taques de sang.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Fluoresceïna · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і França · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Garona · Veure més »
Louis Ramond de Carbonnières
Louis François Ramond de Carbonnières (o Louise François Élisabeth Ramond), baró de Carbonnières, (4 de gener de 1755, Estrasburg - 14 maig 1827, París), va ser un polític, geòleg i botànic francès.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Louis Ramond de Carbonnières · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Mar Mediterrània · Veure més »
Massís de la Maladeta
El massís de la Maladeta o Maleïdes és el massís muntanyenc amb major altura dels Pirineus.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Massís de la Maladeta · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Oceà Atlàntic · Veure més »
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Pallars Sobirà · Veure més »
Pic de la Maladeta
El Pic de la Maladeta és una muntanya de 3.308 metres, amb una prominència de 117 m, a la part central del massís de la Maladeta.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Pic de la Maladeta · Veure més »
Pirineisme
Un senderista ascendint al pic dels Gourgs Blancs El pirineisme consisteix en la pràctica del muntanyisme als Pirineus.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Pirineisme · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Pirineus · Veure més »
Pla de Beret
El Pla de Beret és un gran pla situat a 1.860 metres d'altitud prop al poble de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Pla de Beret · Veure més »
Pleonasme
En lingüística, el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes continguts en un mateix enunciat.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Pleonasme · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Ribagorça · Veure més »
Uelhs deth Joèu
Els Uelhs deth Joèu (Val d'Aran) es una surgència d'aigua en forma de cascada d'uns 50 hm3 anuals que desembossa al riu Joèu.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Uelhs deth Joèu · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Vall d'Aran · Veure més »
Vall de Barravés
La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Vall de Barravés · Veure més »
Vall de Roncal
La Vall de Roncal, en èuscar Erronkaribar, és una comarca de Navarra i la més oriental de les valls pirinenques de la merindad de Sangüesa, disposada de nord a sud i recorreguda pel riu Ezka.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і Vall de Roncal · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і 1594 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і 1787 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і 1897 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і 1900 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Forat d'Aigualluts і 1931 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aigualluts, Forau d'Aigualluts.
