Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Índex Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

47 les relacions: Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Arnau Mir de Tost, Banu Hud, Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Graus, Berenguer Ramon II, Calataiud, Comtat de Barcelona, Emirat de Dàniyya, Emirat de Làrida, Emirat de Qàlat al-Ayyub, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tudela, Emirat de Turtuixa, Ermengol III d'Urgell, Estanya, Ferran I de Lleó, Guerra contra l'emirat de Saraqusta, Palau de l'Aljaferia, Paria, Pilzà, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Regne d'Aragó, Rodrigo Díaz de Vivar, Sanç II de Castella, Sanç Ramires, Saraqusta, Setge de Barbastre (1064), Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Tudela, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, 1046, 1055, 1058, 1061, 1062, 1063, 1064, 1065, 1066, 1068, 1075, 1076, 1079, 1081.

Al-Múndir Imad-ad-Dawla

Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Arnau Mir de Tost · Veure més »

Banu Hud

Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Banu Hud · Veure més »

Batalla de Barbastre (1065)

El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Batalla de Barbastre (1065) · Veure més »

Batalla de Graus

La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Batalla de Graus · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Berenguer Ramon II · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Calataiud · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Comtat de Barcelona · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Qàlat al-Ayyub

L'emirat de Qàlat al-Ayyub fou un estat musulmà centrat a la ciutat de Qàlat al-Ayyub que va existir per un temps breu vers el 1046 fins al 1055.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Qàlat al-Ayyub · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Tudela

L'emirat de Tudela o Tutila fou un estat musulmà de breu existència (1046-1057) centrat en la ciutat de Tudela.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Tudela · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Ermengol III d'Urgell

Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Ermengol III d'Urgell · Veure més »

Estanya

Estanya és un paratge a cavall dels termes municipals de Gavet de la Conca (antic terme d'Aransís i Llimiana, al Pallars Jussà. El lloc és en el sector més oriental del terme -fent excepció dels Obacs de Llimiana-, a l'esquerra del barranc de Barcedana. Es troba al nord de Sant Miquel de Llimiana i al sud de Cal Toni. La llau dels Castellots travessa pel mig el paratge.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Estanya · Veure més »

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Ferran I de Lleó · Veure més »

Guerra contra l'emirat de Saraqusta

La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Guerra contra l'emirat de Saraqusta · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles  i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Paria · Veure més »

Pilzà

Pilzà és un llogaret pertanyent al municipi de Benavarri, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Pilzà · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Ramon Berenguer II · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Regne d'Aragó · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Sanç II de Castella

Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sanç II de Castella · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sanç Ramires · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Saraqusta · Veure més »

Setge de Barbastre (1064)

El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »

Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín

Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Tudela · Veure més »

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman

Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1046 · Veure més »

1055

El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1055 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1058 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1061 · Veure més »

1062

El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1062 · Veure més »

1063

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1063 · Veure més »

1064

El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1064 · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1065 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1066 · Veure més »

1068

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1068 · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1075 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1076 · Veure més »

1079

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1079 · Veure més »

1081

Sense descripció.

Nou!!: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і 1081 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al Muktadir, Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, Abu Ga'far Ahmad al-Muqtadir, Abū Ga'far Ahmad al-Muqtadir, Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir, Ahmed I ben Sulaiman al Muktadir, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir, Muqtadir.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »