Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Al-Mústarxid (abbàssida), Ala al-Din Husayn, Alep, Amudarià, Ayyar, Bahram Xah, Balkh, Barkyaruq, Bawàndides, Damasc, Daud I ibn Mahmud, Dècada del 1130, Dinastia Anuixtigínida, Djand, Encyclopædia Iranica, Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Gorgan, Gran Khorasan, Hazarasp, Imperi Seljúcida, Iraq, Kara-khitai, Köneürgenç, Khitan, Khutba, Khwarizm, Kilij Arslan I, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Mar d'Aral, Màlik-Xah I, Màlik-Xah II, Merv, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad II ibn Mahmud, Nixapur, Nizarisme, Oghuz, Persa, Qarakhànida, Rayy, Sabzevar, Samarcanda, Sarakhs, Sirdarià, Soldanat de Rum, Sulayman ibn Kutalmix, Tútuix I, Termez, ..., Transoxiana, Usruixana, Uzbek, Uzbekistan, 1084, 1086, 1092, 1095, 1105, 1118, 1119, 1128, 1142, 1147, 1152, 1153, 1156, 1157, 18 d'abril, 26 de febrer, 8 de maig. Ampliar l'índex (21 més) »
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Ala al-Din Husayn · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Alep · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Amudarià · Veure més »
Ayyar
Ayyar (pl.;, pl.; literalment ‘bandit’, ‘bandoler’, ‘vagabund’) fou el nom donat entre els segles i a uns combatents a l'Iraq, Pèrsia i Transoxiana reunits en confraries, equivalents als ahdat de Síria i Mesopotàmia, i als rindan d'Anatòlia.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Ayyar · Veure més »
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Bahram Xah · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Balkh · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Barkyaruq · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Bawàndides · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Damasc · Veure més »
Daud I ibn Mahmud
Dawud, Davud o Daud I ibn Mahmud fou un sultà seljúcida, fill de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Daud I ibn Mahmud · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Dècada del 1130 · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Djand · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gúrides · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gorgan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gran Khorasan · Veure més »
Hazarasp
Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Hazarasp · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Iraq · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Kara-khitai · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Köneürgenç · Veure més »
Khitan
Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Khitan · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Khutba · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Khwarizm · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Kilij Arslan I · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Mar d'Aral · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Màlik-Xah I · Veure més »
Màlik-Xah II
Muïzz-ad-Din Màlik-Xah II ibn Barkyaruq fou un efímer sultà seljúcida, fill del sultà Barkyaruq.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Màlik-Xah II · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Merv · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad II ibn Mahmud
Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad (II) ibn Mahmud ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (abril de 1128-1159) fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental del 1153 al 1159 (de 1154 a 1156 en disputa amb el seu oncle Sulayman Shah ibn Muhàmmad).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Muhàmmad II ibn Mahmud · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Nixapur · Veure més »
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Nizarisme · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Oghuz · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Persa · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Qarakhànida · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Rayy · Veure més »
Sabzevar
Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Sabzevar · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Samarcanda · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Sarakhs · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Sirdarià · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Soldanat de Rum · Veure més »
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Tútuix I · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Termez · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Transoxiana · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Usruixana · Veure més »
Uzbek
Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Uzbek · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Uzbekistan · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1084 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1086 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1092 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1095 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1105 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1119 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1128 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1142 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1147 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1152 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1153 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1156 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 1157 · Veure més »
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 18 d'abril · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 26 de febrer · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àhmad Sanjar і 8 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ahmad Sanjar, Sandjar, Sanjar, Sultan Sanjar.
