Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Adila Khatun, Ahmet III, Alep, Ar-Raqqà, Ardabil, Ardalan, Azerbaidjan, Bagdad, Bakú, Bàssora, Derbent, Enciclopèdia de l'Islam, Erevan, Geòrgia, Genísser, Ghilzai, Gilan, Governador, Hamadan, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Safàvida, Isfahan, Istanbul, Kermanxah, Kirkuk, Mamelucs, Mossul, Naxçıvan, Nàdir-Xah Afxar, Pèrsia, Pere el Gran, Principat de Baban, Tabriz, Tbilissi, Xahrizur, Xirvan, 1715, 1721, 1724, 1725, 1726, 1727, 1728, 1730, 1731, 1732, 1733, 1734, 1735, ..., 1737, 1743, 1747, 1750, 18 d'agost. Ampliar l'índex (5 més) »
Adila Khatun
Adila Khatun (segle XVIII) era la muller de Solimà Abu Layla primer mamluq wali (governador mameluc semi independent) de Bagdad (1751-1761).
Nou!!: Ahmad Paixà і Adila Khatun · Veure més »
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Nou!!: Ahmad Paixà і Ahmet III · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Ahmad Paixà і Alep · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Ahmad Paixà і Ar-Raqqà · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Ahmad Paixà і Ardabil · Veure més »
Ardalan
Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.
Nou!!: Ahmad Paixà і Ardalan · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Ahmad Paixà і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Ahmad Paixà і Bagdad · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Ahmad Paixà і Bakú · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Ahmad Paixà і Bàssora · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Ahmad Paixà і Derbent · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Ahmad Paixà і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Ahmad Paixà і Erevan · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Ahmad Paixà і Geòrgia · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Ahmad Paixà і Genísser · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Ahmad Paixà і Ghilzai · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Ahmad Paixà і Gilan · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Ahmad Paixà і Governador · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Ahmad Paixà і Hamadan · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ahmad Paixà і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Ahmad Paixà і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Ahmad Paixà і Imperi Safàvida · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Ahmad Paixà і Isfahan · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Ahmad Paixà і Istanbul · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Ahmad Paixà і Kermanxah · Veure més »
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Nou!!: Ahmad Paixà і Kirkuk · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Ahmad Paixà і Mamelucs · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Ahmad Paixà і Mossul · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Ahmad Paixà і Naxçıvan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Ahmad Paixà і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Ahmad Paixà і Pèrsia · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Ahmad Paixà і Pere el Gran · Veure més »
Principat de Baban
El principat de Baban fou un petit estat autònom kurd regit per diverses nissagues successives sempre anomenades Baban o babànides, sent el feu principal el territori al sud del Petit Zab amb capital a la vila de Dhari-bazer.
Nou!!: Ahmad Paixà і Principat de Baban · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Ahmad Paixà і Tabriz · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Ahmad Paixà і Tbilissi · Veure més »
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Nou!!: Ahmad Paixà і Xahrizur · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Ahmad Paixà і Xirvan · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1715 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1721 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1724 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1725 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1726 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1727 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1728 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1730 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1731 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1734 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1735 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1737 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1743 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1747 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Ahmad Paixà і 1750 · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmad Paixà і 18 d'agost · Veure més »
