Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Egina

Índex Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

82 les relacions: Ametller, Anaxàgores, Anguistri, Argos, Úmbria, Asop (fill d'Oceà), Atena, Atenes, Èac, Àctor, Àtica, Batalla de Salamina, Catàleg de les naus, Comtat de Salona, Constantinoble, Corona d'Aragó, Cotó, Creta, Croades, Dòric, Diomedes (fill de Tideu), Doris (grup humà), Ducat d'Atenes, Eacees, Egina (mitologia), Egospòtamos, El Pireu, Epidaure, Figuera, Fira dels eginetes, Golf Sarònic, Grècia, Guerra de Troia, Guerra del Peloponnès, Homer, Ilíada, Illes Saròniques, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Ioannis Kapodístrias, Khair ed-Din Barba-rossa, Lacònia, Leòcrates, Lisandre, Lliga Etòlia, Mar Mediterrània, Mètope, Meneci (fill d'Àctor), Mitologia grega, ..., Museu Arqueològic d'Egina, Nimfa, Olivera, Pau de Passarowitz, Peloponès, Pistatxer, Poros, Salamina, Sicília, Tebes (Grècia), Venècia, Vinya, Xerxes I de Pèrsia, Zeus, 1204, 1380, 1394, 1402, 1418, 1425, 1440, 1451, 1460, 1537, 1718, 1776, 1828, 1829, 1831, 1834, 2001, 395. Ampliar l'índex (32 més) »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Egina і Ametller · Veure més »

Anaxàgores

Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

Nou!!: Egina і Anaxàgores · Veure més »

Anguistri

Anguistri (grec: Αγκίστρι) és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Egina і Anguistri · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Egina і Argos · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Egina і Úmbria · Veure més »

Asop (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Egina і Asop (fill d'Oceà) · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Egina і Atena · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Egina і Atenes · Veure més »

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Nou!!: Egina і Èac · Veure més »

Àctor

D'acord amb la mitologia grega, Àctor (en grec antic Άκτωρ) va ser un heroi tessali, fill de Deíon i de Diomede, o de Mirmídon i de Pisídice, una de les filles d'Èol.

Nou!!: Egina і Àctor · Veure més »

Àtica

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.

Nou!!: Egina і Àtica · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.

Nou!!: Egina і Batalla de Salamina · Veure més »

Catàleg de les naus

Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.

Nou!!: Egina і Catàleg de les naus · Veure més »

Comtat de Salona

Comtat de Salona fou una jurisdicció feudal catalana a Grècia centrada a la ciutat de Salona (Grècia), antiga Amfissa, coneguda pels catalans com Sola.

Nou!!: Egina і Comtat de Salona · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Egina і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Egina і Corona d'Aragó · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Egina і Cotó · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Egina і Creta · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Egina і Croades · Veure més »

Dòric

Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.

Nou!!: Egina і Dòric · Veure més »

Diomedes (fill de Tideu)

Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.

Nou!!: Egina і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Egina і Doris (grup humà) · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Egina і Ducat d'Atenes · Veure més »

Eacees

Les Eacees (Aeaceia) eren unes festes que celebraven els eginetes (de l'illa d'Egina) en honor d'Èac, que va ser rei del país.

Nou!!: Egina і Eacees · Veure més »

Egina (mitologia)

Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.

Nou!!: Egina і Egina (mitologia) · Veure més »

Egospòtamos

Egospòtamos o Egospòtams (en llatí Aegospotami, en grec antic Αἰγὸς Ποταμοί)Mish, Frederick C., Editor en cap.

Nou!!: Egina і Egospòtamos · Veure més »

El Pireu

Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.

Nou!!: Egina і El Pireu · Veure més »

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Nou!!: Egina і Epidaure · Veure més »

Figuera

La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.

Nou!!: Egina і Figuera · Veure més »

Fira dels eginetes

Fira dels eginetes (en grec antic Αἰγινητῶν ἑορτή) era un festival en honor de Posidó que durava setze dies i en el qual les famílies que ho celebraven prenien els seus àpats absolutament soles, sense poder admetre cap esclau ni convidar ningú.

Nou!!: Egina і Fira dels eginetes · Veure més »

Golf Sarònic

El golf Sarònic o golf d'Egina (Saronicus Sinus, Σαρωνικὸς κόλπος) és un golf de la mar Egea entre Àtica i Trezè, fins a l'istme de Corint.

Nou!!: Egina і Golf Sarònic · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Egina і Grècia · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Egina і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Egina і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Egina і Homer · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Egina і Ilíada · Veure més »

Illes Saròniques

Les illes Saròniques (en grec Σαρωνικά Νησιά, Saronikà Nissià) són un grup d'illes situades al golf Sarònic, que s'obre entre les regions gregues de l'Àtica i el Peloponès.

Nou!!: Egina і Illes Saròniques · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Egina і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Egina і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Egina і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Ioannis Kapodístrias

Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias. Ioannis Kapodístrias (en grec: Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi Rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.

Nou!!: Egina і Ioannis Kapodístrias · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Egina і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: Egina і Lacònia · Veure més »

Leòcrates

Leòcrates (en llatí Leocrates, en grec antic) fill de Stroebus (Στροίβος), era el comandant dels atenencs a la gran batalla naval d'Egina de l'any 457 aC.

Nou!!: Egina і Leòcrates · Veure més »

Lisandre

Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Egina і Lisandre · Veure més »

Lliga Etòlia

La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.

Nou!!: Egina і Lliga Etòlia · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Egina і Mar Mediterrània · Veure més »

Mètope

Mètope (en grec antic Μετώπη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Ladó.

Nou!!: Egina і Mètope · Veure més »

Meneci (fill d'Àctor)

Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), va ser un heroi grec, pare de Pàtrocle i fill d'Àctor i d'Egina.

Nou!!: Egina і Meneci (fill d'Àctor) · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Egina і Mitologia grega · Veure més »

Museu Arqueològic d'Egina

El Museu Arqueològic d'Egina és un museu que es troba a l'illa grega d'Egina.

Nou!!: Egina і Museu Arqueològic d'Egina · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Egina і Nimfa · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Egina і Olivera · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Nou!!: Egina і Pau de Passarowitz · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Egina і Peloponès · Veure més »

Pistatxer

El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.

Nou!!: Egina і Pistatxer · Veure més »

Poros

Poros (en Πόρος) és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Egina і Poros · Veure més »

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Nou!!: Egina і Salamina · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Egina і Sicília · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Egina і Tebes (Grècia) · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Egina і Venècia · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Egina і Vinya · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Egina і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Egina і Zeus · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Egina і 1204 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Egina і 1380 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Egina і 1394 · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Egina і 1402 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Egina і 1418 · Veure més »

1425

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Egina і 1425 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Egina і 1440 · Veure més »

1451

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Egina і 1451 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Egina і 1460 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Egina і 1537 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Egina і 1718 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Egina і 1776 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Egina і 1828 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Egina і 1829 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Egina і 1831 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Egina і 1834 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Egina і 2001 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Egina і 395 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aegina, Egina (illa), Illa d'Egina, Senyoria d'Egina, Égina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »