Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Afrodita, Agamèmnon, Antígon Monoftalm, Antic eslau, Apol·lo, Aqueus, Asclepi, Atena, Àrtemis, Biblioteca històrica, Cassandre, Catàleg de les naus, Caulònia, Colonització grega, Demèter, Descripció de Grècia, Diccionari Grec-Català, Diodor de Sicília, Edat mitjana, Egialea, Escala de Richter, Eslaus, Estrabó, Foc, Fundació Bernat Metge, Gran Enciclopèdia Catalana, Grècia, Grècia romana, Grec, Guerra Civil grega, Guerra d'independència de Grècia, Hèlice (ciutat), Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Hera, Homer, Ilíada, Ilitia, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Incendi forestal, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Lliga Aquea, Neolític, Onada de calor, Pausànias (geògraf), Persèfone, Polibi, Posidó, Punt cardinal, Regne de França, ..., Regne de Macedònia, República de Venècia, República Romana, Segona Guerra Mundial, Selinunt (Acaia), Unitat perifèrica d'Acaia, Zeus, 1457, 1463, 1470, 1685, 1715, 1817, 1821, 1833, 19 de juliol, 1955, 1981, 1991, 2001, 2004, 2011, 23 d'agost, 26 de març, 805. Ampliar l'índex (25 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Ègion і Afrodita · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Ègion і Agamèmnon · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Ègion і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Nou!!: Ègion і Antic eslau · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Ègion і Apol·lo · Veure més »
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Nou!!: Ègion і Aqueus · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Ègion і Asclepi · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Ègion і Atena · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Ègion і Àrtemis · Veure més »
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Nou!!: Ègion і Biblioteca històrica · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Ègion і Cassandre · Veure més »
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Nou!!: Ègion і Catàleg de les naus · Veure més »
Caulònia
Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.
Nou!!: Ègion і Caulònia · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Ègion і Colonització grega · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Ègion і Demèter · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Ègion і Descripció de Grècia · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Ègion і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Ègion і Diodor de Sicília · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Ègion і Edat mitjana · Veure més »
Egialea
Egialea (en grec antic Αἰγιάλεια), segons la mitologia grega, va ser una filla d'Adrast, rei d'Argos i d'Amfitea.
Nou!!: Ègion і Egialea · Veure més »
Escala de Richter
Lescala sismològica de Richter, també coneguda com a escala de magnitud local (M_L), és una escala logarítmica de base 10 arbitrària que assigna un nombre per quantificar l'efecte d'un terratrèmol.
Nou!!: Ègion і Escala de Richter · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Ègion і Eslaus · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Ègion і Estrabó · Veure més »
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Nou!!: Ègion і Foc · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Ègion і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Ègion і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Ègion і Grècia · Veure més »
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Nou!!: Ègion і Grècia romana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Ègion і Grec · Veure més »
Guerra Civil grega
La Guerra Civil grega (en grec: Ελληνικός Εμφύλιος Πόλεμος) va ser un conflicte bèl·lic entre els anys 1946 i 1949 entre les Forces Armades de Grècia del govern grec monàrquic i conservador (amb l'ajut del Regne Unit i els Estats Units) i la branca armada del Partit Comunista Grec (KKE), l'Exèrcit Popular d'Alliberament Grec (ELAS).
Nou!!: Ègion і Guerra Civil grega · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Ègion і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Hèlice (ciutat)
Hèlice (Ἑλίκη, Helice; gentilici Ἡλικήσιος, català helicesi) era una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees, situada a la costa entre els rius Selinunt i Cerinites, i no gaire lluny d'Ègion.
Nou!!: Ègion і Hèlice (ciutat) · Veure més »
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Nou!!: Ègion і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Ègion і Hera · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Ègion і Homer · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Ègion і Ilíada · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Ègion і Ilitia · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ègion і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Ègion і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Incendi forestal
Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998 any 2001. Helicòpter bombarder a Collserola, Barcelona Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.
Nou!!: Ègion і Incendi forestal · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Ègion і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Nou!!: Ègion і Lliga Aquea · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Ègion і Neolític · Veure més »
Onada de calor
Una onada de calor és un augment brusc i perllongat de la temperatura i humitat per sobre dels valors mitjans del clima d'una zona determinada.
Nou!!: Ègion і Onada de calor · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Ègion і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Ègion і Persèfone · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Ègion і Polibi · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Ègion і Posidó · Veure més »
Punt cardinal
Brúixola Els punts cardinals són un sistema de referència cartesià per a representar l'orientació en un mapa.
Nou!!: Ègion і Punt cardinal · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Ègion і Regne de França · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Ègion і Regne de Macedònia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Ègion і República de Venècia · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Ègion і República Romana · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Ègion і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Selinunt (Acaia)
El riu Selinunt (Σελινούντας) és un riu de Grècia situat a Acaia, que neix a les muntanyes de l'Erimant, prop del poble de Kato Vlasia, a la vora de Kalàvrita.
Nou!!: Ègion і Selinunt (Acaia) · Veure més »
Unitat perifèrica d'Acaia
La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia.
Nou!!: Ègion і Unitat perifèrica d'Acaia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Ègion і Zeus · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ègion і 1457 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ègion і 1463 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Ègion і 1470 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Ègion і 1685 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Ègion і 1715 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Ègion і 1817 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Ègion і 1821 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Ègion і 1833 · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Ègion і 19 de juliol · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Ègion і 1955 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Ègion і 1981 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Ègion і 1991 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Ègion і 2001 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ègion і 2004 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Ègion і 2011 · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ègion і 23 d'agost · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ègion і 26 de març · Veure més »
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ègion і 805 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aegeion, Aeghion, Aegio, Aegion, Aegium, Ageion, Aigio, Aigion, Egi, Egio, Egion, Vostitsa, Vostitza, Ègio, Égion.
