Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Aftoni d'Alexandria, Alexandria, Amanuense, Anazarb, Antioquia de l'Orontes, Arianisme, Cèsar (títol), Cízic, Cilícia, Constanci Gal, Constantinoble, Curanderisme, Dècada del 340, Dècada del 350, Diaca, Erística, Eunomi, Eunomià, Gnosticisme, Grec antic, Hèrmies Sozomen, Jordi de Capadòcia, Jovià, Julià l'Apòstata, Lesbos, Llatí, Lleonci d'Antioquia, Lliure albir, Maniqueisme, Marcianòpolis, Mopsuèstia, Pisídia, Procopi (emperador), Sant Atanasi d'Alexandria, Sant Basili d'Ancira, Santíssima Trinitat, Sínode, Sòcrates Escolàstic, Sòpolis (metge), Semiarrianisme, Tars (Turquia), Valent, 331, 348, 350, 351, 358, 359, 360, 361, ..., 364, 365, 366, 367. Ampliar l'índex (4 més) »
Aftoni d'Alexandria
Aftoni d'Alexandria (en llatí Aphthonius, en grec antic Ἀφθόνιος 'Aphthónios') va ser un bisbe maniqueu deixeble i comentarista de Mani, segons diuen Foci i Pere de Sicília.
Nou!!: Aeci l'impiu і Aftoni d'Alexandria · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Aeci l'impiu і Alexandria · Veure més »
Amanuense
Amanuense medieval copiant un manuscrit Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró.
Nou!!: Aeci l'impiu і Amanuense · Veure més »
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: Aeci l'impiu і Anazarb · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Aeci l'impiu і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Aeci l'impiu і Arianisme · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Aeci l'impiu і Cèsar (títol) · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Aeci l'impiu і Cízic · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Aeci l'impiu і Cilícia · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: Aeci l'impiu і Constanci Gal · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Aeci l'impiu і Constantinoble · Veure més »
Curanderisme
Xaman Yupik exorcitzant el mals esperits d'un nen malalt. Nushagak, Alaska, 1890. El curanderisme és la pràctica dels curanderos que són persones que exerceixen de metges sense ser-ho i usen procediments màgics i sobrenaturals per curar malalts o alleugerir els símptomes de les malalties.
Nou!!: Aeci l'impiu і Curanderisme · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і Dècada del 340 · Veure més »
Dècada del 350
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і Dècada del 350 · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Aeci l'impiu і Diaca · Veure més »
Erística
L'erística és un mètode d'ensenyament dialògic usat per alguns filòsofs basat en la controvèrsia.
Nou!!: Aeci l'impiu і Erística · Veure més »
Eunomi
Eunomi (en Eunomius, en Εὐνόμιος) va ser un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.
Nou!!: Aeci l'impiu і Eunomi · Veure més »
Eunomià
Els eunomians eren els membres d'un corrent religiós cristià considerat herètic.
Nou!!: Aeci l'impiu і Eunomià · Veure més »
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Nou!!: Aeci l'impiu і Gnosticisme · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Aeci l'impiu і Grec antic · Veure més »
Hèrmies Sozomen
Salamini Hermies Sozòmenos o Salamanes Hermies Sozomen (en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, en grec) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.
Nou!!: Aeci l'impiu і Hèrmies Sozomen · Veure més »
Jordi de Capadòcia
Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.
Nou!!: Aeci l'impiu і Jordi de Capadòcia · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Aeci l'impiu і Jovià · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Aeci l'impiu і Julià l'Apòstata · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Aeci l'impiu і Lesbos · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Aeci l'impiu і Llatí · Veure més »
Lleonci d'Antioquia
Lleonci d'Antioquia (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un religiós grec del, nascut a Frígia, deixeble del màrtir Llucià.
Nou!!: Aeci l'impiu і Lleonci d'Antioquia · Veure més »
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Nou!!: Aeci l'impiu і Lliure albir · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Aeci l'impiu і Maniqueisme · Veure més »
Marcianòpolis
Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).
Nou!!: Aeci l'impiu і Marcianòpolis · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Aeci l'impiu і Mopsuèstia · Veure més »
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Nou!!: Aeci l'impiu і Pisídia · Veure més »
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.
Nou!!: Aeci l'impiu і Procopi (emperador) · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Aeci l'impiu і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Sant Basili d'Ancira
Basili d'Ancira (Ancira, Galàcia, s. IV - Cesarea de Palestina, 29 de juny de 362) fou prevere d'Ancira (actual Ankara, Turquia).
Nou!!: Aeci l'impiu і Sant Basili d'Ancira · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Aeci l'impiu і Santíssima Trinitat · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Aeci l'impiu і Sínode · Veure més »
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Nou!!: Aeci l'impiu і Sòcrates Escolàstic · Veure més »
Sòpolis (metge)
Sòpolis (en llatí Sopolis, en grec antic) era un metge grec que va ser el mestre d'Aeci l'impiu a la primera meitat del.
Nou!!: Aeci l'impiu і Sòpolis (metge) · Veure més »
Semiarrianisme
El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.
Nou!!: Aeci l'impiu і Semiarrianisme · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Aeci l'impiu і Tars (Turquia) · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Aeci l'impiu і Valent · Veure més »
331
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і 331 · Veure més »
348
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і 348 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і 350 · Veure més »
351
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і 351 · Veure més »
358
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і 358 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Aeci l'impiu і 359 · Veure més »
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aeci l'impiu і 360 · Veure més »
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aeci l'impiu і 361 · Veure més »
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Aeci l'impiu і 364 · Veure més »
365
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і 365 · Veure més »
366
Sense descripció.
Nou!!: Aeci l'impiu і 366 · Veure més »
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aeci l'impiu і 367 · Veure més »
