Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Abdomen (artròpodes), Ala (anatomia), Alga, Apèndix (artròpodes), Braquinins, Caràbids, Cèl·lula, Cicindelins, Clima de muntanya, Coleòpters, Cutícula (artròpodes), Depredació, Diplòpodes, Ditíscids, Epidermis, Espècie, Família (biologia), Fòssil, Filogènia, Formigues, Fusta, Galea, Gastròpodes, Girínids, Grec, Halíplids, Hàbitat, Insectes, Juràssic, Labre, Larva, Llavor, Lopingià, Mandíbula (artròpodes), Maxil·la, Múscul, Mesozoic, Notèrids, Ordre, Ovari, Ovoviviparisme, Paràsit, Paussins, Pigidi, Polífags, Quitina, Recte, Risòdids, Risodins, Rovell d'ou, ..., Selva, Tàxon, Tàxon germà, Terciari, Tergum, Testicle, Triàsic, Tribu (biologia), Tubs de Malpighi. Ampliar l'índex (9 més) »
Abdomen (artròpodes)
L'abdomen dels artròpodes és la part o tagma posterior del cos, a continuació del tòrax.
Nou!!: Adèfags і Abdomen (artròpodes) · Veure més »
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Nou!!: Adèfags і Ala (anatomia) · Veure més »
Alga
pmc.
Nou!!: Adèfags і Alga · Veure més »
Apèndix (artròpodes)
Dibuix representant diverses menes d'apèndixs en crustacis Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dona nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).
Nou!!: Adèfags і Apèndix (artròpodes) · Veure més »
Braquinins
Els braquinins (Brachininae) són una subfamília de coleòpters dins la família Carabidae.
Nou!!: Adèfags і Braquinins · Veure més »
Caràbids
Els caràbids (Carabidae) son una famílies de coleòpters del subordre Adephaga.
Nou!!: Adèfags і Caràbids · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Adèfags і Cèl·lula · Veure més »
Cicindelins
''Cicindela chinensis'' Els cicindelins (Cicindelinae) són una subfamília de coleòpters dins la família Carabidae amb unes 1.600 espècies descrites.
Nou!!: Adèfags і Cicindelins · Veure més »
Clima de muntanya
Mapa de climes mundials, en marró el clima de muntanya El clima de muntanya, clima d'alta muntanya o clima alpí és un tipus de clima de caràcter azonal, és a dir, present en qualsevol latitud en llocs amb una altitud notablement superior al territori que l'envolta.
Nou!!: Adèfags і Clima de muntanya · Veure més »
Coleòpters
Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.
Nou!!: Adèfags і Coleòpters · Veure més »
Cutícula (artròpodes)
Pèl sensorial; '''12''': Pèl; '''13''': Porus glandular. En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta.
Nou!!: Adèfags і Cutícula (artròpodes) · Veure més »
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Nou!!: Adèfags і Depredació · Veure més »
Diplòpodes
Comparació entre dos diplòpodes dels ordres Julida (esquerra) i Polydesmida (dreta). Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.
Nou!!: Adèfags і Diplòpodes · Veure més »
Ditíscids
''Hydroporus pubescens'' (Hydroporinae: Hydroporini). ''Agabus congener'' de la tribu Agabini, De vegades considerada una subfamília. ''Cybister japonicus'' (Dytiscinae: Cybistrini). El ditíscids (Dytiscidae) són una família de coleòpters del subordre Adephaga adaptats al medi aquàtic, de 2 a 45 mm de longitud.
Nou!!: Adèfags і Ditíscids · Veure més »
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.
Nou!!: Adèfags і Epidermis · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Adèfags і Espècie · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Adèfags і Família (biologia) · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Adèfags і Fòssil · Veure més »
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Nou!!: Adèfags і Filogènia · Veure més »
Formigues
Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).
Nou!!: Adèfags і Formigues · Veure més »
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Nou!!: Adèfags і Fusta · Veure més »
Galea
Casc tipus imperial o galea El casc imperial o galea és un tipus de casc militar romà usat per les legions romanes de l'època de l'Imperi.
Nou!!: Adèfags і Galea · Veure més »
Gastròpodes
Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.
Nou!!: Adèfags і Gastròpodes · Veure més »
Girínids
Els girínids (Gyrinidae), popularment dits teixidors o sabaters, són una família de coleòpters del subordre Adephaga adaptats a la vida aquàtica, de 3 a 15 mm de longitud, amb unes 1000 espècies descrites, en 25 gèneres, amb una distribució mundial.
Nou!!: Adèfags і Girínids · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Adèfags і Grec · Veure més »
Halíplids
Els halíplids (Haliplidae) són una família de coleòpters aquàtics del subordre Adephaga que neden amb un moviment alternat de les seves potes.
Nou!!: Adèfags і Halíplids · Veure més »
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Nou!!: Adèfags і Hàbitat · Veure més »
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Nou!!: Adèfags і Insectes · Veure més »
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Adèfags і Juràssic · Veure més »
Labre
Femelles d'una espècie sense identificar de ''Bembix'' recollint nèctar. El seu labre és llarg i està per sobre de la mandíbula ''Bembix rostrata'' fent servir el seu labre per xuclar la sang d'una mosca El labre (en llatí i alguns altres idiomes labrum) és una estructura com una solapa que es troba immediatament enfront de la boca en gairebé tots els euartròpodes que existeixen actualment.
Nou!!: Adèfags і Labre · Veure més »
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Nou!!: Adèfags і Larva · Veure més »
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Nou!!: Adèfags і Llavor · Veure més »
Lopingià
El Lopingia, també conegut com a Permià superior, és una època del Permià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Adèfags і Lopingià · Veure més »
Mandíbula (artròpodes)
En els artròpodes, s'anomenen mandíbules les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Nou!!: Adèfags і Mandíbula (artròpodes) · Veure més »
Maxil·la
La maxil·la designa .
Nou!!: Adèfags і Maxil·la · Veure més »
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Nou!!: Adèfags і Múscul · Veure més »
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Adèfags і Mesozoic · Veure més »
Notèrids
Els notèrids (Noteridae) són una família de coleòpters aquàtics del subordre Adephaga, relacionada amb els Dytiscidae, i antigament classificats dins d'ells.
Nou!!: Adèfags і Notèrids · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Adèfags і Ordre · Veure més »
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Nou!!: Adèfags і Ovari · Veure més »
Ovoviviparisme
L'ovoviviparisme és un terme antiquat i poc precís que pretén descriure l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.
Nou!!: Adèfags і Ovoviviparisme · Veure més »
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Nou!!: Adèfags і Paràsit · Veure més »
Paussins
Els paussins (Paussinae) són una gran subfamília de coleòpters adèfags de la família Carabidae.
Nou!!: Adèfags і Paussins · Veure més »
Pigidi
Diagrama que mostra la localització del Cefàlon, tòrax i el pigidi d'un trilobit. El pigidi, en llatí i anglès: pygidium (plural pygidia), és la part posterior o closca del cos dels crustacis i d'alguns altres artròpodes, com els insectes i els extints trilobits.
Nou!!: Adèfags і Pigidi · Veure més »
Polífags
Els polífags (Polyphaga) constitueixen el subordre més extens i divers dels coleòpters.
Nou!!: Adèfags і Polífags · Veure més »
Quitina
Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).
Nou!!: Adèfags і Quitina · Veure més »
Recte
El recte, també conegut com a budell cular o budell culà és l'últim tram del tub digestiu, situat immediatament després del còlon sigmoide.
Nou!!: Adèfags і Recte · Veure més »
Risòdids
Els risòdids (Rhysodidae) són una petita família de coleòpters del subordre Adephaga, amb unes 350 espècies majoritàriament tropicals, repartides en 40 gèneres.
Nou!!: Adèfags і Risòdids · Veure més »
Risodins
Els risodins (Rhysodinae) són una subfamília de coleòpters adèfags de la família Carabidae.
Nou!!: Adèfags і Risodins · Veure més »
Rovell d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara El rovell d'ou o vermell d'ou (Balears) i antigament mujol (i científicament també deutoplasma o vitel) és una part interna dels ous.
Nou!!: Adèfags і Rovell d'ou · Veure més »
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Nou!!: Adèfags і Selva · Veure més »
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Nou!!: Adèfags і Tàxon · Veure més »
Tàxon germà
Grup germà és un terme de la sistemàtica en la cladística.
Nou!!: Adèfags і Tàxon germà · Veure més »
Terciari
El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.
Nou!!: Adèfags і Terciari · Veure més »
Tergum
El ''tergum'' d'aquesta vespa porta el nombre 19. El terme zoològic derivat del llatí tergum (en plural terga) és la part dorsal del segment d'un artròpode que no sigui el cap.
Nou!!: Adèfags і Tergum · Veure més »
Testicle
Els testicles són cadascuna de les gònades masculines, productores d'espermatozous i d'hormones sexuals masculines (androgens), principalment testosterona.
Nou!!: Adèfags і Testicle · Veure més »
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Adèfags і Triàsic · Veure més »
Tribu (biologia)
En biologia, la tribu és la unitat sistemàtica entre la família i el gènere.
Nou!!: Adèfags і Tribu (biologia) · Veure més »
Tubs de Malpighi
Diagrama de l'aparell digestiu d'un insecte que mostra els tubs de Malpighi de (Orthoptera). Intestí itjà, intestí posterior, recte, tubs de Malpighi. Els tubs o túbuls de Malpighi, descoberts per Marcello Malpighi, són un sistema excretor i osmoregulador present en els insectes, els miriàpodes, els aràcnids i els tardígrads.
Nou!!: Adèfags і Tubs de Malpighi · Veure més »
