Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Ahwaz, Al-Aziz (fatimita), At-Tàï (abbàssida), Bagdad, Balutxis, Bam, Batiha, Bàssora, Biyabanak, Buwàyhides, Cristià, Daylamites, Dinastia samànida, Diyarbakır, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Fakhr-ad-Dawla, Gurgan, Hamadan, Hamdànides, Hasanwàyhida, Imad-ad-Dawla, Iraq, Isfahan, Istakhr, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jibal, Kirman, Muïzz al-Dawla, Nihawand, Nixapur, Nom àrab, Nuh II ibn Mansur, Província de Fars, Qazvín, Rayy, Regió de Makran, República Àrab Siriana, Rukn-ad-Dawla, Samarra, Sistan, Tabaristan, Visir, Wasit, Xiisme, Xiraz, Ziyàrides, 1 de juliol, 12 de març, ..., 13 de desembre, 16 de setembre, 24 de setembre, 26 de març, 29 de maig, 30 de gener, 31 de gener, 8 de gener, 936, 949, 959, 960, 962, 967, 968, 970, 971, 972, 973, 974, 975, 976, 977, 978, 979, 980, 981, 982, 983, 991. Ampliar l'índex (30 més) »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (àrab: اهواز) és una ciutat d'Iran, capital de la província anomenada Khuzestan.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Ahwaz · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar —en àrab أبو منصور نزار بن المعز العزيز بالله, Abū Manṣūr Nizār ibn al-Muʿizz al-ʿAzīz bi-Llāh— (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
At-Tàï (abbàssida)
Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï —en àrab أبو بكر عبد الكريم الطائع بالله, Abū Bakr ʿAbd al-Karīm aṭ-Ṭāʾiʿ bi-Llāh— (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).
Nou!!: Adud-ad-Dawla і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bagdad · Veure més »
Balutxis
Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Balutxis · Veure més »
Bam
Bam és una ciutat d'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bam · Veure més »
Batiha
Batiha o al-Batiha (en àrab al-Baṭīḥa, literalment "la maresma") és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Batiha · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bàssora · Veure més »
Biyabanak
Biyabanak és una zona del desert central d'Iran (Dasht-i Kawir) amb una dotzena d'oasis.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Biyabanak · Veure més »
Buwàyhides
El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del Cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Cristià · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Daylamites · Veure més »
Dinastia samànida
Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Dinastia samànida · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Diyarbakır · Veure més »
Egipte
Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Egipte · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla —en àrab فخر الدولة, Faẖr ad-Dawla— (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Gurgan
Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Gurgan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hamadan · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) o Banu Hamdan (en àrab بنو حمدان, Banū Ḥamdān) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hamdànides · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hasanwàyhida · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Iraq
LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Iraq · Veure més »
Isfahan
Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »
Istakhr
Istakhr (de vegades erròniament Ishtakhr, antigament en pahlevi Stakhr, Stahr en armeni, Israhr en siríac, i Istahar en hebreu; en persa modern Estakhr استخر) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Istakhr · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jibal
Jibal —en àrab جبال, Jibāl, literalment «Muntanyes» o «Massís», plural de jàbal, «muntanya») fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida. El nom va caure en desús a partir del segle XI durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Jibal · Veure més »
Kirman
Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Kirman · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu l-Husayn Ahmad ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya Muizz al-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nihawand · Veure més »
Nixapur
Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nixapur · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nom àrab · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Nuh II Abu l-Kasim ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament "al-amir al-Radi", l'Emir Estimat) fou emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992). Era fill de Mansur I ibn Nuh que va morir el 13 de juny del 976 i el va succeir quan només tenia 13 anys sota regència de la seva mare i del visir Abu-l-Hussayn al-Utbí. L'autoritat política va passar de fet als grans caps militars com Abu l-Hasan Simdjuri i el seu fill Abu Ali, i els turcs Faïk, Khassa i Tash. La guerra amb els buwàyhides s'estava perdent i només la mort d'Adud al-Dawla el 983 va impedir una victòria total i la conquesta del Khurasan. Abu Ali Simdjuri va conspirar amb el khan karakhànida Bughra Khan Harun amb el qual va pactar el repartiment dels dominis samànides (Abu Ali rebria els territoris del Khurasan al sud de l'Oxus). Bughra Khan va ocupar Bukharà el 992 però se'n va retirar. Nuh hi va poder tornar però ja no dominava Khurasan i només dominava la vall de Zarafshan. El 993 va cridar en ajut a Sebuktegin de Gazni, contra Abu Ali i contra Faïk. Sebuktegin i el seu fill Mahmud es va instal·lar als dominis samànides amenaçats des del nord pels karakhànides. El 996 Sebuktegin i el karakhànida Ilig Nasr èr la qual aquest assolia el control de la conca del Sirdarià i Sebuktegin el de Khurasan. Nuh va morir el juliol del 997. El va succeir el seu fill Mansur II ibn Nuh.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Província de Fars · Veure més »
Qazvín
Qazvín (en farsi قزوین, Qazvīn), també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Qazvín · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Rayy · Veure més »
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Regió de Makran · Veure més »
República Àrab Siriana
La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і República Àrab Siriana · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya (o Buwayh), conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Samarra
Samarra (en àrab سامَرّاء, Sāmarrāʾ) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Samarra · Veure més »
Sistan
Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Sistan · Veure més »
Tabaristan
Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan és l'antic nom de la regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Tabaristan · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab وزير, wazīr, literalment "el que du una càrrega") és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Visir · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (en àrab واسط, Wāsiṭ, que significa «el centre») fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Wasit · Veure més »
Xiisme
El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Xiisme · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Xiraz · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і Ziyàrides · Veure més »
1 de juliol
L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 1 de juliol · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 12 de març · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 13 de desembre · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 16 de setembre · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 24 de setembre · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 26 de març · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 29 de maig · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 30 de gener · Veure més »
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 31 de gener · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 8 de gener · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 936 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 949 · Veure més »
959
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 959 · Veure més »
960
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 960 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 962 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 968 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 974 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 976 · Veure més »
977
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 977 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 978 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 979 · Veure més »
980
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 980 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 981 · Veure més »
982
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 982 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 983 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Adud-ad-Dawla і 991 · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Adud al-Dawla, Adud al-Dawla.
