Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Adud-ad-Dawla

+ Desa el concepte

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Adud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

80 les relacions: Ahwaz, Al-Aziz (fatimita), At-Tàï (abbàssida), Bagdad, Balutxis, Bam, Batiha, Bàssora, Biyabanak, Buwàyhides, Cristià, Daylamites, Dinastia samànida, Diyarbakır, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Fakhr-ad-Dawla, Gurgan, Hamadan, Hamdànides, Hasanwàyhida, Imad-ad-Dawla, Iraq, Isfahan, Istakhr, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jibal, Kirman, Muïzz al-Dawla, Nihawand, Nixapur, Nom àrab, Nuh II ibn Mansur, Província de Fars, Qazvín, Rayy, Regió de Makran, República Àrab Siriana, Rukn-ad-Dawla, Samarra, Sistan, Tabaristan, Visir, Wasit, Xiisme, Xiraz, Ziyàrides, 1 de juliol, 12 de març, ..., 13 de desembre, 16 de setembre, 24 de setembre, 26 de març, 29 de maig, 30 de gener, 31 de gener, 8 de gener, 936, 949, 959, 960, 962, 967, 968, 970, 971, 972, 973, 974, 975, 976, 977, 978, 979, 980, 981, 982, 983, 991. Ampliar l'índex (30 més) »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (àrab: اهواز) és una ciutat d'Iran, capital de la província anomenada Khuzestan.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Ahwaz · Veure més »

Al-Aziz (fatimita)

Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar —en àrab أبو منصور نزار بن المعز العزيز بالله, Abū Manṣūr Nizār ibn al-Muʿizz al-ʿAzīz bi-Llāh— (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »

At-Tàï (abbàssida)

Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï —en àrab أبو بكر عبد الكريم الطائع بالله, Abū Bakr ʿAbd al-Karīm aṭ-Ṭāʾiʿ bi-Llāh— (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bagdad · Veure més »

Balutxis

Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Balutxis · Veure més »

Bam

Bam és una ciutat d'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bam · Veure més »

Batiha

Batiha o al-Batiha (en àrab al-Baṭīḥa, literalment "la maresma") és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Batiha · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Bàssora · Veure més »

Biyabanak

Biyabanak és una zona del desert central d'Iran (Dasht-i Kawir) amb una dotzena d'oasis.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Biyabanak · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »

Cap d'any

El cap d'any és el dia en què comença un nou any civil i en el qual s'incrementa el compte d'anys.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Cap d'any · Veure més »

Cicle de Nadal

El Cicle de Nadal és un període al voltant de la festa del Nadal, que comprèn des de la Festa de Sant Nicolau, el 6 de desembre, fins a la Candelera, el 2 de febrer, el dia que tradicionalment es desfà el pessebre.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Cicle de Nadal · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del Cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Cristià · Veure més »

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Daylamites · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Dinastia samànida · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Diyarbakır · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Egipte · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla —en àrab فخر الدولة, Faẖr ad-Dawla— (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »

Gurgan

Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Gurgan · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hamadan · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) o Banu Hamdan (en àrab بنو حمدان, Banū Ḥamdān) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hamdànides · Veure més »

Hasanwàyhida

La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Hasanwàyhida · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Iraq · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »

Istakhr

Istakhr (de vegades erròniament Ishtakhr, antigament en pahlevi Stakhr, Stahr en armeni, Israhr en siríac, i Istahar en hebreu; en persa modern Estakhr استخر) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Istakhr · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Jibal

Jibal —en àrab جبال, Jibāl, literalment «Muntanyes» o «Massís», plural de jàbal, «muntanya») fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida. El nom va caure en desús a partir del segle XI durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Jibal · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Kirman · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu l-Husayn Ahmad ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya Muizz al-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nadal · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nihawand · Veure més »

Nit de cap d'any

Focs artificials a Sydney durant la '''nit de cap d'any''' del 2008. La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nit de cap d'any · Veure més »

Nit de Nadal

''Julaftonen'' (Nit de Nadal) en un quadre de Carl Larsson de 1904-05 La Nit de Nadal és una festivitat àmpliament celebrada arreu del món la nit abans de Nadal.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nit de Nadal · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nixapur · Veure més »

Nom àrab

El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nom àrab · Veure més »

Nuh II ibn Mansur

Nuh II Abu l-Kasim ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament "al-amir al-Radi", l'Emir Estimat) fou emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992). Era fill de Mansur I ibn Nuh que va morir el 13 de juny del 976 i el va succeir quan només tenia 13 anys sota regència de la seva mare i del visir Abu-l-Hussayn al-Utbí. L'autoritat política va passar de fet als grans caps militars com Abu l-Hasan Simdjuri i el seu fill Abu Ali, i els turcs Faïk, Khassa i Tash. La guerra amb els buwàyhides s'estava perdent i només la mort d'Adud al-Dawla el 983 va impedir una victòria total i la conquesta del Khurasan. Abu Ali Simdjuri va conspirar amb el khan karakhànida Bughra Khan Harun amb el qual va pactar el repartiment dels dominis samànides (Abu Ali rebria els territoris del Khurasan al sud de l'Oxus). Bughra Khan va ocupar Bukharà el 992 però se'n va retirar. Nuh hi va poder tornar però ja no dominava Khurasan i només dominava la vall de Zarafshan. El 993 va cridar en ajut a Sebuktegin de Gazni, contra Abu Ali i contra Faïk. Sebuktegin i el seu fill Mahmud es va instal·lar als dominis samànides amenaçats des del nord pels karakhànides. El 996 Sebuktegin i el karakhànida Ilig Nasr èr la qual aquest assolia el control de la conca del Sirdarià i Sebuktegin el de Khurasan. Nuh va morir el juliol del 997. El va succeir el seu fill Mansur II ibn Nuh.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Nuh II ibn Mansur · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Província de Fars · Veure més »

Qazvín

Qazvín (en farsi قزوین, Qazvīn), també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Qazvín · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Rayy · Veure més »

Regió de Makran

Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Regió de Makran · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і República Àrab Siriana · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya (o Buwayh), conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Samarra

Samarra (en àrab سامَرّاء, Sāmarrāʾ) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Samarra · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Sistan · Veure més »

Tabaristan

Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan és l'antic nom de la regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Tabaristan · Veure més »

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab وزير, wazīr, literalment "el que du una càrrega") és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Visir · Veure més »

Wasit

Wasit o Al-Wasit (en àrab واسط, Wāsiṭ, que significa «el centre») fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Wasit · Veure més »

Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Xiisme · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Xiraz · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і Ziyàrides · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 1 de juliol · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 12 de març · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 13 de desembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 16 de setembre · Veure més »

2018

Abril: cimera intercoreana L'any 2018 és un any que ha començat en dilluns en el calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 2018 · Veure més »

2019

L'any 2019 serà un any normal començant en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 2019 · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 24 de setembre · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 26 de març · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 29 de maig · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 30 de gener · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 31 de gener · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 8 de gener · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 936 · Veure més »

949

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 949 · Veure més »

959

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 959 · Veure més »

960

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 960 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 962 · Veure més »

967

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 967 · Veure més »

968

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 968 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 970 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 971 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 972 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 973 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 974 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 975 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 976 · Veure més »

977

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 977 · Veure més »

978

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 978 · Veure més »

979

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 979 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 980 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 981 · Veure més »

982

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 982 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 983 · Veure més »

991

Sense descripció.

Nou!!: Adud-ad-Dawla і 991 · Veure més »

Redirigeix aquí:

'Adud al-Dawla, Adud al-Dawla.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »