Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Ağa Hüseyin Paixà, Baiazet I, Balduí I de Jerusalem, Batalla d'Adrianòpolis (1205), Batalla d'Adrianòpolis (1365), Batalla d'Adrianòpolis (1913), Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Adrianòpolis (718), Batalla d'Ankara, Batalla de Versinícia, Búlgar, Brusa, Bursa, Constantí I el Gran, Constantinoble, Demòtica, Genocidi armeni, Gran Companyia Catalana, Grècia, Guerra russo-turca (1828-1829), Guerra russo-turca (1877-1878), Hadrià, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Istanbul, Lala Xahin, Licini I, Maritsa, Mehmet I, Mehmet II, Murat I, Murat II, Musa Çelebi, Petxenegs, Primera Guerra Balcànica, Província d'Edirne, Quarta Croada, Rússia, Roger de Flor, Segon Imperi Búlgar, Segona Guerra Balcànica, Selim I, Selim III, Sultà, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tràcia, Tunja, Turquia, ..., Venjança Catalana, Visigots, Wilaya, 1049, 1078, 1205, 1305, 1342, 1343, 1353, 1362, 14 d'abril, 1402, 1422, 1453, 1457, 1512, 1520, 1586, 1595, 1703, 1745, 1751, 1801, 1806, 1828, 1829, 1850, 1900, 1919, 1920, 1927, 1945, 2002, 322, 378, 586, 9 d'agost, 914. Ampliar l'índex (39 més) »
Ağa Hüseyin Paixà
Ağa Hüseyin Paşa (Edirne (Imperi Turc), 1776 / 1777 - Vidin, 25 d'abril de 1849) fou un militar otomà que fou determinant en els esdeveniments del 1826.
Nou!!: Edirne і Ağa Hüseyin Paixà · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Edirne і Baiazet I · Veure més »
Balduí I de Jerusalem
Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).
Nou!!: Edirne і Balduí I de Jerusalem · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (1205)
La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de les batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada.
Nou!!: Edirne і Batalla d'Adrianòpolis (1205) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (1365)
La Batalla d'Adrianòpolis va resultar una victòria tàctica per a les tropes otomanes de l'emir Murad I sobre l'Imperi Romà d'Orient, en temps de l'emperador Joan V Paleòleg.
Nou!!: Edirne і Batalla d'Adrianòpolis (1365) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (1913)
La Batalla d'Adrianòpolis de 1913 es va lliurar durant la Primera Guerra dels Balcans, a partir de mitjans de novembre de 1912 i fins al 26 de març 1913, quan el segon exèrcit búlgar va assetjar i conquerir la ciutat d'Edirne (Adrianòpolis).
Nou!!: Edirne і Batalla d'Adrianòpolis (1913) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Nou!!: Edirne і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (718)
La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del setge de Constantinoble durant l'expansió de l'islam.
Nou!!: Edirne і Batalla d'Adrianòpolis (718) · Veure més »
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Edirne і Batalla d'Ankara · Veure més »
Batalla de Versinícia
La batalla de Versinícia va tenir lloc el 22 de juny del 813, prop de la ciutat del mateix nom (actual Edirne, a la Turquia Europea).
Nou!!: Edirne і Batalla de Versinícia · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Edirne і Búlgar · Veure més »
Brusa
Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.
Nou!!: Edirne і Brusa · Veure més »
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Nou!!: Edirne і Bursa · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Edirne і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Edirne і Constantinoble · Veure més »
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Nou!!: Edirne і Demòtica · Veure més »
Genocidi armeni
Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.
Nou!!: Edirne і Genocidi armeni · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Edirne і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Edirne і Grècia · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Edirne і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Edirne і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Edirne і Hadrià · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Edirne і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Edirne і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Edirne і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Edirne і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Edirne і Istanbul · Veure més »
Lala Xahin
Lala Xahin Paixà o Lala Şahin Paşa (turc) fou un militar i tutor (lala) del sulta Murat I i primer beglerbegi de Rumèlia.
Nou!!: Edirne і Lala Xahin · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Edirne і Licini I · Veure més »
Maritsa
El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (Марица Maritsa, Έβρος Evros; Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.
Nou!!: Edirne і Maritsa · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Edirne і Mehmet I · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Edirne і Mehmet II · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Edirne і Murat I · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Edirne і Murat II · Veure més »
Musa Çelebi
Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.
Nou!!: Edirne і Musa Çelebi · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Edirne і Petxenegs · Veure més »
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Nou!!: Edirne і Primera Guerra Balcànica · Veure més »
Província d'Edirne
Edirne (Grec: Adrianúpolis) és la província més occidental de Turquia, situada a la Tràcia Oriental al llarg de la frontera grega i búlgara.
Nou!!: Edirne і Província d'Edirne · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Edirne і Quarta Croada · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Edirne і Rússia · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Edirne і Roger de Flor · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Edirne і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.
Nou!!: Edirne і Segona Guerra Balcànica · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Edirne і Selim I · Veure més »
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Nou!!: Edirne і Selim III · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Edirne і Sultà · Veure més »
Tractat d'Adrianòpolis (1829)
El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.
Nou!!: Edirne і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Edirne і Tràcia · Veure més »
Tunja
Tunja és una ciutat colombiana, capital del departament de Boyacá.
Nou!!: Edirne і Tunja · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Edirne і Turquia · Veure més »
Venjança Catalana
català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.
Nou!!: Edirne і Venjança Catalana · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Edirne і Visigots · Veure més »
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Nou!!: Edirne і Wilaya · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Edirne і 1049 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Edirne і 1078 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 1205 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Edirne і 1305 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 1342 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Edirne і 1343 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 1353 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Edirne і 1362 · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Edirne і 14 d'abril · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Edirne і 1402 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Edirne і 1422 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Edirne і 1453 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Edirne і 1457 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Edirne і 1512 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 1520 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Edirne і 1586 · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 1595 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Edirne і 1703 · Veure més »
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Edirne і 1745 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Edirne і 1751 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Edirne і 1801 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Edirne і 1806 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 1828 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Edirne і 1829 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Edirne і 1850 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Edirne і 1900 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Edirne і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Edirne і 1920 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Edirne і 1927 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Edirne і 1945 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Edirne і 2002 · Veure més »
322
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 322 · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Edirne і 378 · Veure més »
586
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 586 · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Edirne і 9 d'agost · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Edirne і 914 · Veure més »
