Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Adrian Aeschbacher

Índex Adrian Aeschbacher

va ser un pianista clàssic suís.

13 les relacions: Arthur Honegger, Berlín, Carl Aeschbacher, Franz Schubert, Heinrich Sutermeister, Johannes Brahms, Ludwig van Beethoven, Othmar Schoeck, Pianista, Robert Schumann, Suïssa, Trogen, Zúric.

Arthur Honegger

Arthur Honegger (Le Havre, 10 de març de 1892 - París, 27 de novembre de 1955) fou un compositor franco-suís.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Arthur Honegger · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Berlín · Veure més »

Carl Aeschbacher

, va ser un compositor i mestre de cor suís.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Carl Aeschbacher · Veure més »

Franz Schubert

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Franz Schubert · Veure més »

Heinrich Sutermeister

Heinrich Sutermeister (Feuerthalen, Suïssa, 12 d'agost de 1910 - Morges, Suïssa, 16 de març de 1995) fou un compositor suís d'òpera del.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Heinrich Sutermeister · Veure més »

Johannes Brahms

Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Johannes Brahms · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Othmar Schoeck

Othmar Schoeck (Brunnen, prop de Lucerna, 1 de setembre de 1886 — Zúric, 8 de març de 1957) fou un compositor i director d'orquestra suís.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Othmar Schoeck · Veure més »

Pianista

Pianista de jazz Un pianista és la persona que toca el piano.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Pianista · Veure més »

Robert Schumann

Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Robert Schumann · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Suïssa · Veure més »

Trogen

Trogen és un municipi del cantó d'Appenzell Ausser-Rhoden (Suïssa) i capital judicial d'aquest cantó, així com de la seu de la policia i de les escoles cantonals.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Trogen · Veure més »

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Nou!!: Adrian Aeschbacher і Zúric · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »