Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Adrià VI

Índex Adrià VI

Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

37 les relacions: Anglaterra, Bisbat de Tortosa, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cúria Pontifícia, Ciutat del Vaticà, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dieta de Nuremberg, Espanya, Estats Pontificis, Ferran el Catòlic, França, Francesc I de França, Francisco Jiménez de Cisneros, Joan Pau II, Legat, Luteranisme, Papa, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Pere, Teologia, Universitat de Lovaina, Utrecht, Venècia, 14 de setembre, 1459, 1516, 1520, 1522, 1523, 1525, 2 de març, 31 d'agost, 9 de gener.

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Adrià VI і Anglaterra · Veure més »

Bisbat de Tortosa

Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Adrià VI і Bisbat de Tortosa · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Adrià VI і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Adrià VI і Cúria Pontifícia · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Adrià VI і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Adrià VI і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Adrià VI і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Dieta de Nuremberg

Les Dietes de Nuremberg, també anomenades Dietes Imperials de Nuremberg, van tenir lloc en diferents moments entre l'edat mitjana i el.

Nou!!: Adrià VI і Dieta de Nuremberg · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Adrià VI і Espanya · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Adrià VI і Estats Pontificis · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Adrià VI і Ferran el Catòlic · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Adrià VI і França · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Adrià VI і Francesc I de França · Veure més »

Francisco Jiménez de Cisneros

Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

Nou!!: Adrià VI і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Nou!!: Adrià VI і Joan Pau II · Veure més »

Legat

Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.

Nou!!: Adrià VI і Legat · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Adrià VI і Luteranisme · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Adrià VI і Papa · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Adrià VI і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Adrià VI і Revolta de les Germanies · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Adrià VI і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Adrià VI і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Adrià VI і Sant Pere · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Adrià VI і Teologia · Veure més »

Universitat de Lovaina

Al curs de la història, hi ha hagut diferents universitats a Lovaina (Leuven, Louvain), actualment a Bèlgica, amb confusió freqüent del nom.

Nou!!: Adrià VI і Universitat de Lovaina · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Adrià VI і Utrecht · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Adrià VI і Venècia · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adrià VI і 14 de setembre · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Adrià VI і 1459 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Adrià VI і 1516 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Adrià VI і 1520 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Adrià VI і 1522 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Adrià VI і 1523 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Adrià VI і 1525 · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adrià VI і 2 de març · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Adrià VI і 31 d'agost · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Adrià VI і 9 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Adriaan Boeyens, Adriaan Florenszoon Boeyens, Adriaan Floriszoon, Adrian Florent, Adrià d'Utrecht, Papa Adrià VI.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »