Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Administració provincial romana, Antoní Pius, Àsia (província romana), Baiae, Bètica, Caledònia, Castel Sant'Angelo, Cavaller, Cèsar (títol), Cònsol romà, Danubi, Dàcia, Deli Espartià, Dinastia Antonina, Guerra de Kitus, Guerres dàcies, Guerres Pàrtiques, Hispània, Imperi Romà, Imperium, Itàlia romana, Itàlica, Jordi Mata i Viadiu, Legat (Antiga Roma), Llista d'emperadors romans, Luci Aureli Ver, Luci Aureli Ver Cèsar, Marc Aureli, Marc Ulpi Trajà, Pannònia, Pretor, Procònsol, Tribú, Vallum Romanum, Víbia Sabina, 1 de gener, 10 d'agost, 10 de juliol, 101, 107, 108, 114, 117, 118, 121, 122, 136, 137, 138, 24 de gener, ..., 25 de febrer, 76. Ampliar l'índex (2 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Adrià і Administració provincial romana · Veure més »
Antoní Pius
Antoní Pius (Titus Aurelius Fulvius Boionius Arrius Antoninus) era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per Adrià i el va succeir el 138.
Nou!!: Adrià і Antoní Pius · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.
Nou!!: Adrià і Àsia (província romana) · Veure més »
Baiae
Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.
Nou!!: Adrià і Baiae · Veure més »
Bètica
Províncies romanes, amb la Bètica ressaltada La Bètica (en llatí Baetica) era una provincia de l'imperi romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Adrià і Bètica · Veure més »
Caledònia
Caledònia (llatí Caledonia) fou la part nord de la Gran Bretanya (Albió) i la part al nord de la província romana de Britània.
Nou!!: Adrià і Caledònia · Veure més »
Castel Sant'Angelo
Castel Sant'Angelo és una comune (municipi) a la Província de Rieti a la regió italiana del Laci, a uns 70 quilòmetres al nord-est de Roma i uns 12 quilòmetres l'est de Rieti.
Nou!!: Adrià і Castel Sant'Angelo · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Viktor Mikhailovich Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Adrià і Cavaller · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Adrià і Cèsar (títol) · Veure més »
Cònsol romà
El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.
Nou!!: Adrià і Cònsol romà · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Adrià і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Adrià і Dàcia · Veure més »
Deli Espartià
Deli Espartià (Delius Spartianus) fou un dels sis escriptors de la Historiae Augustae.
Nou!!: Adrià і Deli Espartià · Veure més »
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Nou!!: Adrià і Dinastia Antonina · Veure més »
Guerra de Kitus
Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.
Nou!!: Adrià і Guerra de Kitus · Veure més »
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Nou!!: Adrià і Guerres dàcies · Veure més »
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Nou!!: Adrià і Guerres Pàrtiques · Veure més »
Hispània
Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Adrià і Hispània · Veure més »
Imperi Romà
L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.
Nou!!: Adrià і Imperi Romà · Veure més »
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Nou!!: Adrià і Imperium · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Adrià і Itàlia romana · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Adrià і Itàlica · Veure més »
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un historiador i escriptor català.
Nou!!: Adrià і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »
Legat (Antiga Roma)
El legat fou una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Adrià і Legat (Antiga Roma) · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Adrià і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Luci Aureli Ver
Luci Ceioni Còmmode fou fill del cèsar Luci Aureli Ver Cèsar.
Nou!!: Adrià і Luci Aureli Ver · Veure més »
Luci Aureli Ver Cèsar
Luci Ceioni Còmmode (Lucius Ceionius Commodus) conegut com a Luci Aureli Ver (Lucius Aurelius Verus) fou un cèsar romà.
Nou!!: Adrià і Luci Aureli Ver Cèsar · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Adrià і Marc Aureli · Veure més »
Marc Ulpi Trajà
Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.
Nou!!: Adrià і Marc Ulpi Trajà · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.
Nou!!: Adrià і Pannònia · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Adrià і Pretor · Veure més »
Procònsol
Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Adrià і Procònsol · Veure més »
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Nou!!: Adrià і Tribú · Veure més »
Vallum Romanum
Vallum Romanum fou el nom genèric de les obres defensives romanes a l'illa de Britània, de les quals queden moltes restes, comprenent les obres conegudes com a mur d'Adrià i mur d'Antoní.
Nou!!: Adrià і Vallum Romanum · Veure més »
Víbia Sabina
L'emperadriu '''Víbia Sabina''', bust romà conservat al Museu del Prado Víbia Sabina fou una emperadriu romana, esposa de l'emperador Adrià i besneboda de Trajà (filla de Matídia, que era filla de Marciana i aquesta germana de Trajà).
Nou!!: Adrià і Víbia Sabina · Veure més »
1 de gener
L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Adrià і 1 de gener · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adrià і 10 d'agost · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adrià і 10 de juliol · Veure més »
101
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 101 · Veure més »
107
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 107 · Veure més »
108
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 108 · Veure més »
114
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 114 · Veure més »
117
Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Adrià і 117 · Veure més »
118
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 118 · Veure més »
121
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Adrià і 121 · Veure més »
122
Mur d'Adrià L'any 122 (CXXII) fou un any comú començat en dimecres de l'edat antiga.
Nou!!: Adrià і 122 · Veure més »
136
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 136 · Veure més »
137
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 137 · Veure més »
138
Sense descripció.
Nou!!: Adrià і 138 · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Adrià і 24 de gener · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Adrià і 25 de febrer · Veure més »
76
L'any 76 (LXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Adrià і 76 · Veure més »
