Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Alemanya, Amèrica Llatina, Amnistia, Arquitectura, Autodeterminació, Òmnium Cultural, Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques, Barcelona, Brasil, Buenos Aires, Cop d'estat, Cristià, Deixin votar els catalans, Dialogue for Catalonia, Drets humans, Equador, Escultura, Estats Units d'Amèrica, Fundació Universitat Internacional de la Pau, Itàlia, Joan XXIII, Jorge Rafael Videla, Joventuts Hitlerianes, Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, Milà, Nazisme, No-violència, Pacifisme, Papa, Paramilitar, Policia, Premi Nobel de la Pau, Procés independentista català, Sant Cugat del Vallès, The Guardian, The Washington Post, Tortura, 1931, 1960, 1974, 1975, 1976, 1977, 1980, 1995, 2003, 26 de novembre.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Alemanya · Veure més »
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Amèrica Llatina · Veure més »
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Amnistia · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Arquitectura · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Autodeterminació · Veure més »
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Òmnium Cultural · Veure més »
Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques
Quarta Cimera de les Amèriques, a l'ArgentinaL'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) és un acord proposat per a reduir o eliminar les barreres comercials entre les nacions dels hemisferi occidental, llevat de Cuba.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Barcelona · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Brasil · Veure més »
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Buenos Aires · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Cop d'estat · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Cristià · Veure més »
Deixin votar els catalans
Deixin votar els catalans (en anglès: Let Catalans Vote) és un manifest de suport internacional al referèndum sobre la independència de Catalunya.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Deixin votar els catalans · Veure més »
Dialogue for Catalonia
Dialogue for Catalonia és un manifest de suport signat per 50 personalitats internacionals promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Dialogue for Catalonia · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Drets humans · Veure més »
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Equador · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Escultura · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Fundació Universitat Internacional de la Pau
La Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) va néixer l'any 1984 amb l'objectiu d'oferir un espai de formació extra acadèmica per al debat, la reflexió, l'intercanvi d'opinions i experiències sobre conflictes i construcció de pau.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Fundació Universitat Internacional de la Pau · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Itàlia · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Joan XXIII · Veure més »
Jorge Rafael Videla
Jorge Rafael Videla Redondo (Mercedes, Província de Buenos Aires, 2 d'agost de 1925 – Marcos Paz, 17 de maig de 2013) fou un militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar, l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Jorge Rafael Videla · Veure més »
Joventuts Hitlerianes
Bandera de les Joventuts Hitlerianes Joventuts Hitlerianes (en alemany: Hitlerjugend) van ser creades pel Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) el 1926 per a crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entrenament militar i desenvolupar el seu enteniment i obediència a la ideologia nazi.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Joventuts Hitlerianes · Veure més »
Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya és una distinció honorífica atorgada pel Parlament de Catalunya des de l'any 2000 en agraïment a la trajectòria dels membres dels seus òrgans de govern i per honorar les personalitats i els visitants il·lustres que es consideren creditors d'un reconeixement excepcional.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Milà · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Nazisme · Veure més »
No-violència
El Mahatma Gandhi va utilitzar amb èxit les estratègies de la no-violència i la desobediència civil contra l'imperialisme britànic a l'Índia. La no-violència és una filosofia i estratègia per al canvi social que rebutja l'ús de cap tipus de violència física, psicològica, estructural ni judicial.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і No-violència · Veure més »
Pacifisme
Pacifistes a Berlín, 1921 El pacifisme és l'oposició o la resistència a la guerra, al militarisme (incloent el reclutament forçós) o la violència.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Pacifisme · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Papa · Veure més »
Paramilitar
uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Paramilitar · Veure més »
Policia
La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Policia · Veure més »
Premi Nobel de la Pau
El Premi Nobel de la Pau és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Premi Nobel de la Pau · Veure més »
Procés independentista català
La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Procés independentista català · Veure més »
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Sant Cugat del Vallès · Veure més »
The Guardian
The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і The Guardian · Veure més »
The Washington Post
Una nena sosté l'edició de "The Washington Post" del dia 21 de juliol de 1969. The Washington Post és el major i més antic periòdic de Washington DC, la capital dels Estats Units.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і The Washington Post · Veure més »
Tortura
Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і Tortura · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1931 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1960 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1974 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1975 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1976 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1977 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1980 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 1995 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 2003 · Veure més »
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adolfo Pérez Esquivel і 26 de novembre · Veure més »
