Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Administració provincial romana

Índex Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

110 les relacions: Administració provincial romana, Antiga Roma, August, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Bosc, Boston, Britània, Cavaller romà, Cònsol romà, Còrsega i Sardenya, Cens de població, Censor romà, Cilícia, Cirene i Creta, Ciutadania romana, Cleòpatra VII, Colònia romana, Comes, Constantí, Convent jurídic, Crisi del segle III, Diòcesi, Dioclecià, Dret romà, Duc, Edicte, Edil romà, Eunuc, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, General, Germània Inferior, Hisenda, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Il·líria, Imperi Bizantí, Imperi Romà d'Occident, Juli Cèsar, Justícia, Jutge, Legió romana, Lleis de les dotze taules, Luci Corneli Sul·la, Lusitània, Macedònia (província romana), Mèsia, ..., Mestre de cavalleria, Mina (enginyeria), Patrici (classe romana), Pena de mort, Península Itàlica, Plini el Vell, Port, Prefecte, Prepòsit, Pretor, Primera Guerra Púnica, Procònsol, Propretor, Proqüestor, Província romana d'Egipte, Província romana de Síria, Província romana de Sicília, Província senatorial, Publicà, Qüestor, Regió de Bitínia, República Romana, Rin, Roma, Salina, Sardenya, Segle III, Segle IV, Segona Guerra Púnica, Senat romà, Sicília, Tarraconense, Teodosi I el Gran, Tetrarquia, Tribú de la plebs, Triumvir nocturn, Vicari (eclesiàstic), Vicus, Xipre, 120 aC, 129 aC, 14, 146 aC, 167 aC, 171 aC, 178 aC, 197 aC, 203 aC, 221 aC, 231 aC, 237 aC, 238 aC, 241 aC, 29 aC, 296, 30 aC, 395, 51 aC, 64 aC, 74 aC. Ampliar l'índex (60 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Administració provincial romana і Administració provincial romana · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Administració provincial romana і Antiga Roma · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Administració provincial romana і August · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica.

Nou!!: Administració provincial romana і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.

Nou!!: Administració provincial romana і Àsia (província romana) · Veure més »

Bosc

La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Tot i que existeixen definicions diverses pel concepte, un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.

Nou!!: Administració provincial romana і Bosc · Veure més »

Boston

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і Boston · Veure més »

Britània

La Britània romana cap al 410 Britània fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Administració provincial romana і Britània · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Administració provincial romana і Cavaller romà · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Administració provincial romana і Cònsol romà · Veure més »

Còrsega i Sardenya

Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al segle III aC.

Nou!!: Administració provincial romana і Còrsega i Sardenya · Veure més »

Cens de població

El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats.

Nou!!: Administració provincial romana і Cens de població · Veure més »

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Nou!!: Administració provincial romana і Censor romà · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Administració provincial romana і Cilícia · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: Administració provincial romana і Cirene i Creta · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics.

Nou!!: Administració provincial romana і Ciutadania romana · Veure més »

Cleòpatra VII

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Administració provincial romana і Cleòpatra VII · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Administració provincial romana і Colònia romana · Veure més »

Comes

Comes fou un rang romà que inicialment equivalia a company per distingir-lo de socius (soci).

Nou!!: Administració provincial romana і Comes · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Administració provincial romana і Constantí · Veure més »

Convent jurídic

Províncies i ''convents'' a la Hispània romana Convent jurídic (en llatí Conventus iuridici) fou una subdivisió administrativa romana.

Nou!!: Administració provincial romana і Convent jurídic · Veure més »

Crisi del segle III

Divisió de l'imperi al 271 dC La crisi del segle III fou un període que assolà els territoris de l'imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Administració provincial romana і Crisi del segle III · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Administració provincial romana і Diòcesi · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Administració provincial romana і Dioclecià · Veure més »

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Nou!!: Administració provincial romana і Dret romà · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Administració provincial romana і Duc · Veure més »

Edicte

El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.

Nou!!: Administració provincial romana і Edicte · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Administració provincial romana і Edil romà · Veure més »

Eunuc

Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.

Nou!!: Administració provincial romana і Eunuc · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Administració provincial romana і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Administració provincial romana і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Administració provincial romana і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

General

General és un oficial d'alt grau militar.

Nou!!: Administració provincial romana і General · Veure més »

Germània Inferior

La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals d'Holanda, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.

Nou!!: Administració provincial romana і Germània Inferior · Veure més »

Hisenda

Hom denomina hisenda una finca agrícola, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.

Nou!!: Administració provincial romana і Hisenda · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Administració provincial romana і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Administració provincial romana і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Nou!!: Administració provincial romana і Hispània Ulterior · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Administració provincial romana і Il·líria · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Administració provincial romana і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Administració provincial romana і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Administració provincial romana і Juli Cèsar · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Administració provincial romana і Justícia · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Administració provincial romana і Jutge · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Administració provincial romana і Legió romana · Veure més »

Lleis de les dotze taules

Duodecim tabularum (lleis de les dotze taules) foren unes antigues lleis romanes.

Nou!!: Administració provincial romana і Lleis de les dotze taules · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Administració provincial romana і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Administració provincial romana і Lusitània · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Administració provincial romana і Macedònia (província romana) · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana als Balcans.

Nou!!: Administració provincial romana і Mèsia · Veure més »

Mestre de cavalleria

El mestre de cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.

Nou!!: Administració provincial romana і Mestre de cavalleria · Veure més »

Mina (enginyeria)

Una mina o una explotació minera és el conjunt d'instal·lacions necessàries per explotar un jaciment de minerals o altres materials.

Nou!!: Administració provincial romana і Mina (enginyeria) · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis foren la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle II aC.

Nou!!: Administració provincial romana і Patrici (classe romana) · Veure més »

Pena de mort

La pena de mort o pena capital és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: Administració provincial romana і Pena de mort · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Administració provincial romana і Península Itàlica · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Administració provincial romana і Plini el Vell · Veure més »

Port

El port marítim de Mataró. Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

Nou!!: Administració provincial romana і Port · Veure més »

Prefecte

Un prefecte és una autoritat descendent de la línia nacional del govern.

Nou!!: Administració provincial romana і Prefecte · Veure més »

Prepòsit

Prepòsit (Praepositus) fou un títol romà que es donava quan una persona era designada per un alt càrrec.

Nou!!: Administració provincial romana і Prepòsit · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Administració provincial romana і Pretor · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Administració provincial romana і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Procònsol

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Administració provincial romana і Procònsol · Veure més »

Propretor

El propretor era una magistratura a Roma.

Nou!!: Administració provincial romana і Propretor · Veure més »

Proqüestor

Un proqüestor o pro quaestore, és aquell magistrat romà que ocupava temporalment el càrrec d'un qüestor (quaestor) difunt o retirat prematurament.

Nou!!: Administració provincial romana і Proqüestor · Veure més »

Província romana d'Egipte

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà.

Nou!!: Administració provincial romana і Província romana d'Egipte · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Administració provincial romana і Província romana de Síria · Veure més »

Província romana de Sicília

Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.

Nou!!: Administració provincial romana і Província romana de Sicília · Veure més »

Província senatorial

L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).

Nou!!: Administració provincial romana і Província senatorial · Veure més »

Publicà

Els publicans (publicani en llatí) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.

Nou!!: Administració provincial romana і Publicà · Veure més »

Qüestor

Els Qüestors (quaestor) foren una magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris.

Nou!!: Administració provincial romana і Qüestor · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Administració provincial romana і Regió de Bitínia · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Administració provincial romana і República Romana · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Administració provincial romana і Rin · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Administració provincial romana і Roma · Veure més »

Salina

Salines a la badia de San Francisco Una salina és una bassa poc fonda d'aigua feta per l'ésser humà per a extraure sal.

Nou!!: Administració provincial romana і Salina · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Administració provincial romana і Sardenya · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Administració provincial romana і Segle III · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Administració provincial romana і Segle IV · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Administració provincial romana і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Administració provincial romana і Senat romà · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Administració provincial romana і Sicília · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Administració provincial romana і Tarraconense · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Administració provincial romana і Teodosi I el Gran · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Administració provincial romana і Tetrarquia · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (tribunus plebis, de vegades traduït com a tribú del poble) era un càrrec públic de la República romana sorgit cap al segle IV aC.

Nou!!: Administració provincial romana і Tribú de la plebs · Veure més »

Triumvir nocturn

La magistratura de triumvir nocturn (Triumviri nocturni) era una magistratura regular de l'antiga Roma, d'elecció anual.

Nou!!: Administració provincial romana і Triumvir nocturn · Veure més »

Vicari (eclesiàstic)

Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.

Nou!!: Administració provincial romana і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »

Vicus

Vicus (plural llatí vici) fou el nom de les subdivisions romanes entre les quals les regions ocupades per les quatre tribus urbanes de Servi Tul·li estaven dividides, mentre les regions del país (sorgides sota Numa Pompili) estaven dividides en pagi.

Nou!!: Administració provincial romana і Vicus · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Administració provincial romana і Xipre · Veure més »

120 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 120 aC · Veure més »

129 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 129 aC · Veure més »

14

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Administració provincial romana і 14 · Veure més »

146 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 146 aC · Veure més »

167 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 167 aC · Veure més »

171 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 171 aC · Veure més »

178 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 178 aC · Veure més »

197 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 197 aC · Veure més »

203 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 203 aC · Veure més »

221 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 221 aC · Veure més »

231 aC

L'any 231 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Administració provincial romana і 231 aC · Veure més »

237 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 237 aC · Veure més »

238 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 238 aC · Veure més »

241 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 241 aC · Veure més »

29 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Administració provincial romana і 29 aC · Veure més »

296

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 296 · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Administració provincial romana і 30 aC · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 395 · Veure més »

51 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 51 aC · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 64 aC · Veure més »

74 aC

Sense descripció.

Nou!!: Administració provincial romana і 74 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Administració Provincial de l'imperi romà, Administració Provincial del Imperi romà, Administració provincial de l'Imperi Romà, Administració provincial de l’imperi romà, Divisió de l'Imperi Romà, Divisió de l'imperi romà, Divisió de l’Imperi Romà, Província romana, Províncies imperials, Províncies romanes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »