Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Abril, Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àdil, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Balqa, Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Alep, Alta Mesopotàmia, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Beirut, Bohemond III d'Antioquia, Bohemond IV d'Antioquia, Damasc, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, Egipte, El Caire, Hama, Izz-ad-Din Massud I, Karak, Latakia, Lleó II d'Armènia, Mardin, Mesopotàmia, Mossul, Ortúkides, Principat d'Antioquia, Regne Armeni de Cilícia, Saladí, Samòsata, Silvan, Sinjar, Zengita, 1173, 1183, 1193, 1196, 1197, 1198, 1199, 1216, 14 de juny, 29 de novembre, 3 de juliol, 4 d'octubre, 4 de març, 8 d'octubre.
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Abril · Veure més »
Al-Aziz ibn adh-Dhàhir
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com al-Aziz ibn adh-Dhàhir o al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir · Veure més »
Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Al-Àdil
* al-Àdil I (1145- 1218), soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Al-Àdil · Veure més »
Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Al-Balqa
Al-Balqa és una regió històrica de Jordània entre el riu Zarka (Yabbok) al nord i el riu al-Mudjib (Arnon) al sud.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Al-Balqa · Veure més »
Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar
Al-Màlik al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah (vers 1171/1172 - Hama, 1220/1221) fou príncep aiúbida de Hama (1191-1221), historiador i mecenes.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar · Veure més »
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Alep · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Alta Mesopotàmia · Veure més »
An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz
Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Beirut · Veure més »
Bohemond III d'Antioquia
Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »
Bohemond IV d'Antioquia
Bohemond IV d'Antioquia, o Bohemond IV de Poitiers dit «el Borni», nascut l'any 1172, mort l'any 1233, comte de Trípoli (1189-1233) i príncep d'Antioquia (1201-1216 i 1219-1233), fill de Bohemond III d'Antioquia i d'Orgullosa de Harenc.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Bohemond IV d'Antioquia · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Damasc · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Dinastia aiúbida · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Diyarbakır · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і El Caire · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Hama · Veure més »
Izz-ad-Din Massud I
Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Izz-ad-Din Massud I · Veure més »
Karak
* Al-Karak (Jordània), ciutat de Jordània.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Karak · Veure més »
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Latakia · Veure més »
Lleó II d'Armènia
Lleó II, Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Lleó II d'Armènia · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Mardin · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Mesopotàmia · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Mossul · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Ortúkides · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Principat d'Antioquia · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Saladí · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Samòsata · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Silvan · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Sinjar · Veure més »
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і Zengita · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1173 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1183 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1193 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1196 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1197 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1198 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1199 · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 1216 · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 14 de juny · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 29 de novembre · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 3 de juliol · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 4 d'octubre · Veure més »
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 4 de març · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din і 8 d'octubre · Veure més »
