Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ciències econòmiques

Índex Ciències econòmiques

Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).

173 les relacions: Abhijit Banerjee, Adam Smith, Agricultura, Alfred Marshall, Amos Nathan Tversky, Anne Robert Jacques Turgot, Antropologia, Atur, Avantatge comparatiu, Bé (economia), Blat, Canal de distribució, Capitalisme, Carl Menger, Càlcul diferencial, Ceteris paribus, Ciència, Ciències econòmiques, Ciències polítiques, Ciències socials, Cincinnati, Civilització, Comerç, Comerç internacional, Competència monopolista, Competència perfecta, Comunisme, Construcció, Consum, Cooperativisme, Corporativisme, Cost d'oportunitat, Creixement econòmic, Crematística, Dacsa, Daniel Kahneman, David Friedman, David Ricardo, Demanda agregada, Dictadura del proletariat, Diner mercaderia, Duopoli, Econometria, Economia, Economia ambiental, Economia de l'empresa, Economia de la informació, Economia del benestar, Economia del comportament, Economia del desenvolupament, ..., Economia del sector energètic, Economia dels recursos, Economia ecològica, Economia feminista, Economia internacional, Economia laboral, Economia matemàtica, Economia normativa, Economia política, Economia Preclàssica, Economista, Edat antiga, Eficiència econòmica, El capital, Elecció, Entrada (economia), Epítet, Equació diferencial, Equilibri, Ernest Mandel, Escassetat, Escolàstica, Estadística, Estat del benestar, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Esther Duflo, Estratègia, Estructura social, Europa Occidental, Fabricació, Feudalisme, França, François Quesnay, Friedrich Engels, Frontera de possibilitats de producció, Gary Becker, Geografia econòmica, Gran Bretanya, Grec, Història, Història econòmica, Home, Homo economicus, Individualisme, Inferència estadística, Inflació, Institució, Inversió econòmica, James McGill Buchanan, James Steuart, Jean-Baptiste Say, Joc de suma nul·la, John Maynard Keynes, John Neville Keynes, John Stuart Mill, John von Neumann, Karl Marx, Keynesianisme, Laissez faire, Liberalisme clàssic, Llei de rendiments decreixents, Lliure comerç, Macroeconomia, Magatzem, Marxisme, Matemàtiques, Materialisme històric, Mà invisible, Mercaderia, Mercantilisme, Mercat, Microeconomia, Milton Friedman, Mineria, Monopoli, Nòmada, Neurociència, Neuroeconomia, Nou Testament, Ohio, Oligopoli, Pasta de dents, Patatera, Paul Samuelson, Pesca, Política, Política fiscal, Política monetària, Producte interior brut, Programació lineal, Psicologia, Raó, Ramaderia, Renaixement, Renda Nacional Bruta, Riquesa, Sàtira, Sèrie temporal, Sector primari, Sector secundari, Sector terciari, Sedentarisme, Segona Guerra Mundial, Servei, Sistema econòmic, Socialisme, Societat, Sociologia, Teoria de la decisió, Teoria del valor treball, Texas, Thomas Carlyle, Thomas Malthus, Tomàs d'Aquino, Tona (unitat), Transport, Treball productiu i improductiu, Valor nominal i valor real, Vernon Lomax Smith, William Baumol, William Stanley Jevons, 1932. Ampliar l'índex (123 més) »

Abhijit Banerjee

Abhijit Binayak Banerjee (en bengalí, অভিজিৎ বিনায়ক বন্দ্যোপাধ্যায়; nascut el 1961) és un economista indi nord-americà.

Nou!!: Ciències econòmiques і Abhijit Banerjee · Veure més »

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.

Nou!!: Ciències econòmiques і Adam Smith · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Ciències econòmiques і Agricultura · Veure més »

Alfred Marshall

Alfred Marshall (Bermondsey, Londres, Anglaterra 26 de juliol 1842 – 13 de juliol 1924) fou un dels economistes més influents del seu temps.

Nou!!: Ciències econòmiques і Alfred Marshall · Veure més »

Amos Nathan Tversky

La forma de la funció de valor (utilitat) a la teoria de les perspectives. L'asimetria de la funció correspon a l'aversió a la pèrdua. Amos Nathan Tversky (16 de març de 1937 – 2 de juny de 1996) va ser un psicòleg cognitiu i un psicòleg matemàtic, pioner de la ciència cognitiva, un col·laborador del premi Nobel Daniel Kahneman, i una figura de rellevància en el descobriment de biaixos cognitius i en la gestió del risc.

Nou!!: Ciències econòmiques і Amos Nathan Tversky · Veure més »

Anne Robert Jacques Turgot

Anne-Robert-Jacques Turgot, baró de Laune (París, 10 de maig de 1727 – 18 de març de 1781), sovint mencionat simplement com a Turgot, va ser un economista francès i estadista.

Nou!!: Ciències econòmiques і Anne Robert Jacques Turgot · Veure més »

Antropologia

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.

Nou!!: Ciències econòmiques і Antropologia · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.

Nou!!: Ciències econòmiques і Atur · Veure més »

Avantatge comparatiu

El model de l'avantatge comparatiu és un dels conceptes bàsics que fonamenta la teoria del comerç internacional i mostra que els països tendeixen a especialitzar-se en la producció i exportació d'aquells béns que fabriquen amb un cost relativament més baix respecte a la resta del món, en els quals són comparativament més eficients que els altres.

Nou!!: Ciències econòmiques і Avantatge comparatiu · Veure més »

Bé (economia)

Un bé en l'economia és qualsevol objecte o servei que incrementa la utilitat directament (bé) o indirectament (servei), i que no s'ha de confondre amb el bé en el sentit ètic, ni amb el concepte ètic d'utilitarisme.

Nou!!: Ciències econòmiques і Bé (economia) · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Ciències econòmiques і Blat · Veure més »

Canal de distribució

Canal de distribució és el circuit a través del qual els fabricants (o productors) posen a la disposició dels consumidors (o usuaris finals) els productes perquè els adquireixen.

Nou!!: Ciències econòmiques і Canal de distribució · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Ciències econòmiques і Capitalisme · Veure més »

Carl Menger

Carl Menger (Neu Sandez, 23 de febrer de 1840 - Viena, 26 de febrer 1921) fou un economista austríac, fundador de l'Escola Austríaca d'Economia.

Nou!!: Ciències econòmiques і Carl Menger · Veure més »

Càlcul diferencial

El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.

Nou!!: Ciències econòmiques і Càlcul diferencial · Veure més »

Ceteris paribus

Ceteris paribus (en llatí clàssic caeteris paribus) és una locució llatina en forma d'ablatiu absolut i una clàusula epistemològica que significa ‘essent igual tota la resta’.

Nou!!: Ciències econòmiques і Ceteris paribus · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Ciències econòmiques і Ciència · Veure més »

Ciències econòmiques

Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).

Nou!!: Ciències econòmiques і Ciències econòmiques · Veure més »

Ciències polítiques

Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.

Nou!!: Ciències econòmiques і Ciències polítiques · Veure més »

Ciències socials

Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada.

Nou!!: Ciències econòmiques і Ciències socials · Veure més »

Cincinnati

Cincinnati és una ciutat situada als Estats Units d'Amèrica a Ohio.

Nou!!: Ciències econòmiques і Cincinnati · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Ciències econòmiques і Civilització · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Ciències econòmiques і Comerç · Veure més »

Comerç internacional

El comerç internacional és l'intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals.

Nou!!: Ciències econòmiques і Comerç internacional · Veure més »

Competència monopolista

La competència monopolista és un tipus de competència imperfecta de manera que hi ha molts productors que competeixen entre ells en el mercat, però venen productes que es diferencien els uns dels altres (per exemple, per marca o qualitat) i, per tant, no són substitutius perfectes.

Nou!!: Ciències econòmiques і Competència monopolista · Veure més »

Competència perfecta

La competència perfecta és un terme utilitzat en economia per a referir-se al fenomen que es dona quan empreses tenen una falta de poder per a manipular el preu al mercat (preu-acceptants), i es dona una maximització del benestar, resultant una situació ideal dels mercats de béns i serveis en els que la interacció de l'oferta i la demanda determina el preu.

Nou!!: Ciències econòmiques і Competència perfecta · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Ciències econòmiques і Comunisme · Veure més »

Construcció

València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

Nou!!: Ciències econòmiques і Construcció · Veure més »

Consum

Diners El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.

Nou!!: Ciències econòmiques і Consum · Veure més »

Cooperativisme

El cooperativisme o moviment cooperatiu és una doctrina i moviment socioeconòmic estès arreu del món que propugna per la difusió, desenvolupament i consolidació de les cooperatives, considerades com a sistema ideal d'organització de l'activitat socioeconòmica.

Nou!!: Ciències econòmiques і Cooperativisme · Veure més »

Corporativisme

El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.

Nou!!: Ciències econòmiques і Corporativisme · Veure més »

Cost d'oportunitat

En economia, el cost d'oportunitat designa el cost de la inversió dels recursos disponibles, a una oportunitat econòmica, a costa de les inversions alternatives disponibles, o el valor de la millor opció no realitzada.

Nou!!: Ciències econòmiques і Cost d'oportunitat · Veure més »

Creixement econòmic

El creixement econòmic és un increment en el valor total dels béns i serveis produïts per una economia.

Nou!!: Ciències econòmiques і Creixement econòmic · Veure més »

Crematística

La Crematística (del grec: χρηματιστική) és, segons Tales de Milet l'art de fer-se ric.

Nou!!: Ciències econòmiques і Crematística · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Ciències econòmiques і Dacsa · Veure més »

Daniel Kahneman

Daniel Kahneman (Tel Aviv, Mandat britànic de Palestina 1934) és un psicòleg, economista i professor universitari israelià, de nacionalitat nord-americana, guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 2002.

Nou!!: Ciències econòmiques і Daniel Kahneman · Veure més »

David Friedman

David Friedman (1945), és un economista i un dels principals teòrics de l'anarcocapitalisme, encara que es distingeix per la seva actitud crítica en relació als postulats liberals tradicionals.

Nou!!: Ciències econòmiques і David Friedman · Veure més »

David Ricardo

David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic.

Nou!!: Ciències econòmiques і David Ricardo · Veure més »

Demanda agregada

En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Demanda agregada · Veure més »

Dictadura del proletariat

La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.

Nou!!: Ciències econòmiques і Dictadura del proletariat · Veure més »

Diner mercaderia

Un ''okpoho'' o ''manella'', el diner mercaderia en l'Àfrica Occidental fins a la dècada de 1940. El diner mercaderia és el diner, en el qual el valor prové de la mercaderia de la qual es fa.

Nou!!: Ciències econòmiques і Diner mercaderia · Veure més »

Duopoli

Un duopoli és una forma d'oligopoli en la qual hi ha dos productors d'un bé o firmes en un mercat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Duopoli · Veure més »

Econometria

L'econometria és el mesurament econòmic; una combinació de matemàtica econòmica, estadística i teoria econòmica.

Nou!!: Ciències econòmiques і Econometria · Veure més »

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia · Veure més »

Economia ambiental

Leconomia ambiental és la branca de l'economia que realitza estudis teòrics i empírics dels efectes de les polítiques ambientals de diferents regions i països del món.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia ambiental · Veure més »

Economia de l'empresa

L'economia administrativa o economia de l'empresa és la branca de l'economia que aplica l'anàlisi microeconòmic a les decisions empresarials específiques.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia de l'empresa · Veure més »

Economia de la informació

L'economia de la informació és la branca de l'economia que estudia la manera en la qual la informació afecta les decisions econòmiques.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia de la informació · Veure més »

Economia del benestar

L'economia del benestar és la branca de l'economia que utilitza les tècniques de microeconomia per a determinar simultàniament l'eficiència d'una macroeconomia i la distribució de la renda i les seves conseqüències.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia del benestar · Veure més »

Economia del comportament

Leconomia del comportament (o de la conducta) és un àmbit d'investigació dins de l'economia que integra aquesta amb la psicologia, que analitza i intenta preveure perquè la gent actua de manera irracional o imprevisible davant de situacions econòmiques determinades i com els influeixen les emocions.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia del comportament · Veure més »

Economia del desenvolupament

Leconomia del desenvolupament és la branca de la macroeconomia que estudia les causes del creixement econòmic a llarg termini, especialment en els països en vies de desenvolupament.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia del desenvolupament · Veure més »

Economia del sector energètic

Mapa que representa el consum d'energia als estats de món l'any 2003. Transport d'energia elèctrica L'economia del sector energètic tracta de l'energia des d'un punt de vista centrat a l'economia i la societat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia del sector energètic · Veure més »

Economia dels recursos

L'economia dels recursos inclou l'estudi de l'economia ambiental, la producció agrícola i el mercat, la bioeconomia, el desenvolupament econòmic de les comunitats, la utilització dels recursos, i les polítiques ambientals d'un govern.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia dels recursos · Veure més »

Economia ecològica

L'economia ecològica o economia verda és un tipus de model econòmic que s'està desenvolupant en contraposició al model econòmic basat en els combustibles fòssils.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia ecològica · Veure més »

Economia feminista

Jornada d'economia feminista a Barcelona, 2017 Leconomia feminista és l'estudi crític de les ciències econòmiques als àmbits de la seva metodologia, epistemologia, història i recerca empírica, en un intent de superar els biaixos androcèntrics, masculins i patriarcals, alhora que planteja una teoria i una pràctica econòmica alternatives a la teoria econòmica ortodoxa.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia feminista · Veure més »

Economia internacional

L'economia internacional (també coneguda com a ciència del comerç internacional) és la branca de l'economia que estudia els conceptes de comerç internacional, inversió estrangera directa i indirecta, taxa de canvi, i llur influències en les economies nacionals, regionals i mundial.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia internacional · Veure més »

Economia laboral

L'economia laboral és la branca de l'economia que estudia els mercats on s'intercanvia la força de treball pel salari.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia laboral · Veure més »

Economia matemàtica

L’economia matemàtica és l’aplicació de mètodes matemàtics per representar teories i analitzar problemes en l'economia els quals van més enllà de la geometria simple, per exemple, el càlcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l'àlgebra de matrius, la programació matemàtica i altres mètodes computacionals.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia matemàtica · Veure més »

Economia normativa

L'economia normativa és la branca de l'economia que estudia com hauria de ser el sistema econòmic ideal i quines mesures poden impulsar-se per aconseguir-lo.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia normativa · Veure més »

Economia política

Jean-Jacques Rousseau, ''Discours sur l'oeconomie politique'', 1758 Economia política va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producció, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia política · Veure més »

Economia Preclàssica

Durant el període preclàssic foren pocs individus i no pas grups els que s'enfocaren en el problema econòmic, aquests es poden agrupar en escoles que representen les respostes a l'organització econòmica d'Europa de llur temps.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economia Preclàssica · Veure més »

Economista

Un economista és un professional de la ciència social de l'economia.

Nou!!: Ciències econòmiques і Economista · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Ciències econòmiques і Edat antiga · Veure més »

Eficiència econòmica

L'eficiència econòmica és l'obtenció d'una determinada quantitat de producte), utilitzant el mínim de factors de producció per obtenir-lo.

Nou!!: Ciències econòmiques і Eficiència econòmica · Veure més »

El capital

El capital.

Nou!!: Ciències econòmiques і El capital · Veure més »

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Nou!!: Ciències econòmiques і Elecció · Veure més »

Entrada (economia)

Entrada és un terme de l'economia utilitzat per expressar una aportació econòmica o d'un mercat exterior a un sistema o mercat que així queda modificat de manera activa.

Nou!!: Ciències econòmiques і Entrada (economia) · Veure més »

Epítet

Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.

Nou!!: Ciències econòmiques і Epítet · Veure més »

Equació diferencial

En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.

Nou!!: Ciències econòmiques і Equació diferencial · Veure més »

Equilibri

* Biologia.

Nou!!: Ciències econòmiques і Equilibri · Veure més »

Ernest Mandel

Ernest Ezra Mandel també conegut amb els pseudònims dErnest Germain, Pierre Gousset, Henri Vallin, Walter (Frankfurt del Main, 1923 - Brussel·les, 1995) fou un economista i polític belga.

Nou!!: Ciències econòmiques і Ernest Mandel · Veure més »

Escassetat

L'escassetat és un concepte fonamental en economia.

Nou!!: Ciències econòmiques і Escassetat · Veure més »

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Ciències econòmiques і Escolàstica · Veure més »

Estadística

lang.

Nou!!: Ciències econòmiques і Estadística · Veure més »

Estat del benestar

L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Estat del benestar · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Ciències econòmiques і Estat sobirà · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Ciències econòmiques і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Esther Duflo

Esther Duflo (París, 25 d'octubre de 1972) és una economista francesa i professora del Massachusetts Institute of Technology.

Nou!!: Ciències econòmiques і Esther Duflo · Veure més »

Estratègia

L'estratègia és la ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.

Nou!!: Ciències econòmiques і Estratègia · Veure més »

Estructura social

L'estructura social consisteix en el conjunt de regularitats existents en una societat que ordenen el comportament dels individus i les relacions que tenen entre ells.

Nou!!: Ciències econòmiques і Estructura social · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Ciències econòmiques і Europa Occidental · Veure més »

Fabricació

Un empleat fabrica una de les parts duna porta automàtica industrial La fabricació (o manufactura) és un procés que es fa servir per a la producció de béns materials.

Nou!!: Ciències econòmiques і Fabricació · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Ciències econòmiques і Feudalisme · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ciències econòmiques і França · Veure més »

François Quesnay

François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.

Nou!!: Ciències econòmiques і François Quesnay · Veure més »

Friedrich Engels

Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.

Nou!!: Ciències econòmiques і Friedrich Engels · Veure més »

Frontera de possibilitats de producció

La corba o frontera de possibilitats de producció descriu les diverses alternatives o combinacions de productes o béns finals que es poden produir en un determinat període amb els recursos i la tecnologia existents.

Nou!!: Ciències econòmiques і Frontera de possibilitats de producció · Veure més »

Gary Becker

Gary Stanley Becker (Pottsville, 2 de desembre de 1930 – Chicago, 3 de maig de 2014) fou un economista i professor universitari estatunidenc, destacat representant del liberalisme econòmic, guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1992.

Nou!!: Ciències econòmiques і Gary Becker · Veure més »

Geografia econòmica

La geografia econòmica és l'estudi de les condicions econòmiques en diferents parts de la Terra.

Nou!!: Ciències econòmiques і Geografia econòmica · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Ciències econòmiques і Gran Bretanya · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Ciències econòmiques і Grec · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Ciències econòmiques і Història · Veure més »

Història econòmica

La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps.

Nou!!: Ciències econòmiques і Història econòmica · Veure més »

Home

actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.

Nou!!: Ciències econòmiques і Home · Veure més »

Homo economicus

Lhomo economicus és, en economia neoclàssica, el concepte utilitzat per a modelitzar el comportament humà racional i egoista davant d'estímuls econòmics.

Nou!!: Ciències econòmiques і Homo economicus · Veure més »

Individualisme

L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.

Nou!!: Ciències econòmiques і Individualisme · Veure més »

Inferència estadística

Distribució normal N(μ,σ) La inferència estadística és una part de l'estadística matemàtica que es dedica a deduir possibles resultats d'una població sotmesa a estudi, a partir de l'anàlisi de mostres diverses d'aquesta població.

Nou!!: Ciències econòmiques і Inferència estadística · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.

Nou!!: Ciències econòmiques і Inflació · Veure més »

Institució

Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.

Nou!!: Ciències econòmiques і Institució · Veure més »

Inversió econòmica

La inversió econòmica o millor l'investiment econòmic té diversos significats relacionats entre ells en el camp empresarial, financer i econòmic, també relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum.

Nou!!: Ciències econòmiques і Inversió econòmica · Veure més »

James McGill Buchanan

fou un economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1986.

Nou!!: Ciències econòmiques і James McGill Buchanan · Veure més »

James Steuart

Sir, 3r baronet de Goodtrees i 7è baronet de Coltness, també conegut com a Sir James Steuart Denham i com Sir James Denham Steuart, fou un destacat jacobita escocès i autor, probablement, del primer tractat sistemàtic escrit en anglès sobre economia i del primer llibre en anglès amb el concepte de 'economia política' al títol.

Nou!!: Ciències econòmiques і James Steuart · Veure més »

Jean-Baptiste Say

''Lettres a M. Malthus'', 1820 Jean-Baptiste Say (Lió, 5 de gener del 1767 - París, 14 de novembre del 1832) va ser un economista francès.

Nou!!: Ciències econòmiques і Jean-Baptiste Say · Veure més »

Joc de suma nul·la

En teoria de jocs un joc de suma nul·la és una situació en què els beneficis o les pèrdues d'un jugador queden exactament equilibrades per les pèrdues o els guanys dels altres jugadors.

Nou!!: Ciències econòmiques і Joc de suma nul·la · Veure més »

John Maynard Keynes

John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.

Nou!!: Ciències econòmiques і John Maynard Keynes · Veure més »

John Neville Keynes

John Neville Keynes (Salisbury, Regne Unit, 31 d'agost de 1852 - 15 de novembre de 1949) va ser un economista britànic, pare de John Maynard Keynes.

Nou!!: Ciències econòmiques і John Neville Keynes · Veure més »

John Stuart Mill

Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.

Nou!!: Ciències econòmiques і John Stuart Mill · Veure més »

John von Neumann

fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.

Nou!!: Ciències econòmiques і John von Neumann · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Ciències econòmiques і Karl Marx · Veure més »

Keynesianisme

L'economia keynesiana o keynesianisme és la teoria econòmica ideada per John Maynard Keynes com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.

Nou!!: Ciències econòmiques і Keynesianisme · Veure més »

Laissez faire

L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.

Nou!!: Ciències econòmiques і Laissez faire · Veure més »

Liberalisme clàssic

El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern.

Nou!!: Ciències econòmiques і Liberalisme clàssic · Veure més »

Llei de rendiments decreixents

La llei de rendiments decreixents va ser estudiada per David Ricardo. En microeconomia, la llei dels rendiments decreixents (en anglès:diminishing returns) és una de les lleis més famoses de l'economia: afirma que cada vegada s'obtindrà menys producció addicional quan s'afegeixin quantitats addicionals d'un input mentre els altres inputs romanguin constants.

Nou!!: Ciències econòmiques і Llei de rendiments decreixents · Veure més »

Lliure comerç

El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.

Nou!!: Ciències econòmiques і Lliure comerç · Veure més »

Macroeconomia

La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.

Nou!!: Ciències econòmiques і Macroeconomia · Veure més »

Magatzem

Magatzem de mercaderies Un magatzem o almagatzem és un lloc o espai físic per dipositar-hi béns i tenir-ne cura.

Nou!!: Ciències econòmiques і Magatzem · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Ciències econòmiques і Marxisme · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Ciències econòmiques і Matemàtiques · Veure més »

Materialisme històric

El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.

Nou!!: Ciències econòmiques і Materialisme històric · Veure més »

Mà invisible

El principi de la mà invisible és una forma metafòrica encunyada per l'economista escocès Adam Smith.

Nou!!: Ciències econòmiques і Mà invisible · Veure més »

Mercaderia

Una mercaderia (en anglès: commodity) és un producte del treball, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Mercaderia · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Ciències econòmiques і Mercantilisme · Veure més »

Mercat

accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.

Nou!!: Ciències econòmiques і Mercat · Veure més »

Microeconomia

La microeconomia (del prefix grec micro, que vol dir "petit"), és la branca de l'economia que estudia com les parts individuals de l'economia, les llars i les empreses, prenen decisions per a assignar els recursos limitats, típicament en els mercats on els béns i els serveis es venen i es compren.

Nou!!: Ciències econòmiques і Microeconomia · Veure més »

Milton Friedman

Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.

Nou!!: Ciències econòmiques і Milton Friedman · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Nou!!: Ciències econòmiques і Mineria · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Ciències econòmiques і Monopoli · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Ciències econòmiques і Nòmada · Veure més »

Neurociència

neurones al cerebel d'un colom La neurociència (o neurobiologia) és l'estudi científic del sistema nerviós.

Nou!!: Ciències econòmiques і Neurociència · Veure més »

Neuroeconomia

La neuroeconomia és la combinació de la neurociència, l'economia i la psicologia per a estudiar el procés d'elecció dels individus.

Nou!!: Ciències econòmiques і Neuroeconomia · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Ciències econòmiques і Nou Testament · Veure més »

Ohio

Ohio és un dels 50 estats dels Estats Units, situat a la Regió dels Grans Llacs, i un dels seus principals centres industrials.

Nou!!: Ciències econòmiques і Ohio · Veure més »

Oligopoli

Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants, un producte homogeni (no diferenciat) o heterogeni (existeixen marques, dissenys diferents... diferenciació del producte), informació imperfecta (no hi ha transparència de preus) i barreres d'entrada; legals (per poder entrar al mercat necessiten una llicència o concessió administrativa que han de pagar a l'estat o una patent, és a dir, dret a explotar una exclusiva un invent), naturals (requereixen fortes inversions de capital, per tecnologia o infraestructures) i de mercat (diferenciació del producte, és a dir, a través de la publicitat intentaran captar el consumidor per fidelitzar-lo i possessionar-se).

Nou!!: Ciències econòmiques і Oligopoli · Veure més »

Pasta de dents

Aplicació de dentífric en tub sobre un raspall de dentsLa pasta de dents, pasta dentifrícia, dentifrici o dentífric és un material d'higiene personal per a netejar les dents amb un raspall de dents.

Nou!!: Ciències econòmiques і Pasta de dents · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Ciències econòmiques і Patatera · Veure més »

Paul Samuelson

Paul Anthony Samuelson (Gary, Estats Units 1915 - Belmont, 2009) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1970.

Nou!!: Ciències econòmiques і Paul Samuelson · Veure més »

Pesca

Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.

Nou!!: Ciències econòmiques і Pesca · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Política · Veure més »

Política fiscal

La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura els pressupostos de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil·lacions dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.

Nou!!: Ciències econòmiques і Política fiscal · Veure més »

Política monetària

La política monetària és una política econòmica que usa la quantitat de diners com variable de control per a assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica.

Nou!!: Ciències econòmiques і Política monetària · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Ciències econòmiques і Producte interior brut · Veure més »

Programació lineal

Representació pictòrica d'un programa lineal simple de dues variables i sis desigualtats. El conjunt de solucions factibles es mostra en vermell clar i conforma un polítop bidimensional. La funció lineal de cost està representada per una línia vermella i una fletxa: la línia vermella és el conjunt de nivell de la funció de cost, i la fletxa indica la direcció en la qual s'està optimitzant. La programació lineal (PL) és un mètode matemàtic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici màxim o el cost mínim) d'un cert model matemàtic donats una sèrie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals.

Nou!!: Ciències econòmiques і Programació lineal · Veure més »

Psicologia

La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

Nou!!: Ciències econòmiques і Psicologia · Veure més »

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Ciències econòmiques і Raó · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Ciències econòmiques і Ramaderia · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Ciències econòmiques і Renaixement · Veure més »

Renda Nacional Bruta

La Renda Nacional Bruta (RNB), o Ingrés Nacional Brut, anteriorment Producte Nacional Brut és un mesurament de l'economia basat en el valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país (és a dir, els nacionals).

Nou!!: Ciències econòmiques і Renda Nacional Bruta · Veure més »

Riquesa

Distribució de la riquesa al món, any 1992 Lingots d'or La riquesa o riquea és l'abundància d'objectes i els diners per a potencialment obtenir objectes.

Nou!!: Ciències econòmiques і Riquesa · Veure més »

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Nou!!: Ciències econòmiques і Sàtira · Veure més »

Sèrie temporal

Una sèrie temporal formada per fluctuacions aleatòries sobreposada a una tendència creixent, la línia de millor ajust i diferents suavitzats de la sèrie. Una sèrie temporal o cronològica és una seqüència de dades, observacions o valors mesurats en determinats moments del temps, ordenats cronològicament i, normalment, espaiats entre si de manera uniforme.

Nou!!: Ciències econòmiques і Sèrie temporal · Veure més »

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.

Nou!!: Ciències econòmiques і Sector primari · Veure més »

Sector secundari

El sector secundari és el que transforma la matèria primera en productes de consum.

Nou!!: Ciències econòmiques і Sector secundari · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Ciències econòmiques і Sector terciari · Veure més »

Sedentarisme

Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.

Nou!!: Ciències econòmiques і Sedentarisme · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Ciències econòmiques і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Servei

Un servei (o servici) en economia, consisteix en "la prestació de capacitat tècnica o intel·lectual" C.-D. Echaudemaison, Dictionnaire d'économie et de sciences sociales, Nathan, Paris, 1993.

Nou!!: Ciències econòmiques і Servei · Veure més »

Sistema econòmic

Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular.

Nou!!: Ciències econòmiques і Sistema econòmic · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Ciències econòmiques і Socialisme · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Societat · Veure més »

Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.

Nou!!: Ciències econòmiques і Sociologia · Veure més »

Teoria de la decisió

La teoria de la decisió en economia, psicologia, filosofia, matemàtica, i estadística es preocupa de la identificació del valor, la incertesa i altres temes rellevants en una presa de decisió donada, la seva racionalitat i la seva resultant decisió òptima.

Nou!!: Ciències econòmiques і Teoria de la decisió · Veure més »

Teoria del valor treball

La teoria del valor-treball (TVL) és una teoria econòmica que considera que el valor d'un bé o servei depén de la quantitat de treball que porta incorporat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Teoria del valor treball · Veure més »

Texas

Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.

Nou!!: Ciències econòmiques і Texas · Veure més »

Thomas Carlyle

Thomas Carlyle (Ecclefechan, Dumfries and Galloway, 4 de desembre de 1795 - Chelsea, Londres, 5 de febrer de 1881) va ser un assagista, historiador, professor i escriptor satíric escocès, actiu durant l'època victoriana.

Nou!!: Ciències econòmiques і Thomas Carlyle · Veure més »

Thomas Malthus

''Essay on the principle of population'', 1826 Thomas Robert Malthus (Dorking, 14 de febrer de 1766 - Bath, 23 de desembre de 1834), més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, com la Catàstrofe malthusiana però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.

Nou!!: Ciències econòmiques і Thomas Malthus · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Ciències econòmiques і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tona (unitat)

Una tona és una unitat de mesura de la massa que equival a 1.000 kg.

Nou!!: Ciències econòmiques і Tona (unitat) · Veure més »

Transport

El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.

Nou!!: Ciències econòmiques і Transport · Veure més »

Treball productiu i improductiu

El treball productiu es refereix a aquell treball que té la capacitat de modificar el valor d'ús de les mercaderies o de proporcionar serveis, generant la riquesa material i no material que sosté a la societat.

Nou!!: Ciències econòmiques і Treball productiu i improductiu · Veure més »

Valor nominal i valor real

En economia, un valor nominal és un valor econòmic expressat en termes monetaris nominals històrics.

Nou!!: Ciències econòmiques і Valor nominal i valor real · Veure més »

Vernon Lomax Smith

Vernon Lomax Smith (Wichita, EUA 1927) és un economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 2002.

Nou!!: Ciències econòmiques і Vernon Lomax Smith · Veure més »

William Baumol

William Jack Baumol (Nova York, 26 de febrer, 1922 - 4 de maig de 2017) fou un economista de la Universitat de Nova York (tot i que també va estar afiliat a la Universitat de Princeton) que va escriure sobre l'economia laboral i altres factors econòmics.

Nou!!: Ciències econòmiques і William Baumol · Veure més »

William Stanley Jevons

William Stanley Jevons (1835-1882) va ser un economista i matemàtic anglès, que va ser un dels iniciadors de l'escola marginalista en aquesta disciplina.

Nou!!: Ciències econòmiques і William Stanley Jevons · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Ciències econòmiques і 1932 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Activitat econòmica, Ciències Econòmiques, Economia clàssica, Economistes, Econòmic, Econòmica, Econòmics, Econòmiques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »