Accés més ràpid que el navegador!
144 les relacions: Acadèmia, Academ, Agàties, Alexandre el Gran, Alexandria, Antíoc d'Ascaló, Antiga Roma, Apol·lo, Arcesilau de Pítana, Aristòtil, Arquites de Tàrent, Astronomia, Atena, Atenes, Axiotea de Fliunt, Àrabs, Àtica, Bagdad, Carnèades, Cartago, Càrmides (filòsof), Cílix (ceràmica), Celesíria, Ceramic, Ciència, Ciceró, Cilícia, Cimó II, Ciutat del Vaticà, Clitòmac Àsdrubal, Cosroes I, Crates d'Atenes (filòsof), Cràntor de Solos, Cristià, Ctesifont, Damasci, Dialèctica, Diògenes d'Abila, Diògenes Laerci, Dioscurs, Eclecticisme, Edat del bronze, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Epicureisme, Escepticisme, Escola, Escola peripatètica, Escolarca, Esparta, ..., Espeusip, Estoïcisme, Eudem de Rodes, Eudox de Cnidos, Evandre de Focea, Física, Fenícia, Filó de Larisa, Filosofia, Filosofia hel·lenística, Filosofia política, Geometria, Gimnàs, Giovanni Reale, Grècia romana, Grec, Grec koiné, Grecs, Gundixapur, Harran, Hèracles, Hèrmies de Fenícia, Hel·lenisme, Helena de Troia, Heraclides Pòntic, Herència, Heretgia, Heroi grec, Hipàcia, Iàmblic de Calcis, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Isòcrates, Isidor d'Alexandria, Isidor de Gaza, Jocs Fúnebres, Justinià I, L'escola d'Atenes, La República (Plató), Lacides, Lastènia de Mantinea, Lògica, Liceu (antiga Grècia), Literatura, Llibertat de culte, Luci Corneli Sul·la, Magna Grècia, Maquinària de setge, Marí de Flàvia Neàpolis, Matemàtiques, Medicina, Menedem d'Erètria, Mesopotàmia, Muses, Musulmà, Neoplatonisme, Nestorianisme, Nisibis, Olivera, Orient, Oxirinc, Paganisme, Papir, Peloponès, Període hel·lenístic, Plató, Platonisme, Plutarc d'Atenes, Plutarc de Queronea, Política, Polemó d'Atenes, Primera Guerra Mitridàtica, Procle, Prometees, Raffaello Sanzio, Retòrica, Roma, Síria, Sext Empíric, Sicília, Simplici (filòsof), Sincretisme, Siríac, Sirià d'Alexandria, Suïdas, Tèlecles, Teetet d'Atenes, Teseu, Tomba, Tractat de pau, Tucídides, Xenòcrates de Calcedònia, Zenó, 529. Ampliar l'índex (94 més) »
Acadèmia
Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).
Nou!!: Acadèmia platònica і Acadèmia · Veure més »
Academ
Helena raptada per Teseu Academ (en grec: Ἀκάδημος) va ser un heroi grec mitològic de la ciutat d'Atenes, que va revelar a Càstor i Pòl·lux quan van envair l'Àtica per alliberar la seva germana petita Helena segrestada per Teseu, el lloc on aquest la tenia amagada, evitant així que els Dioscurs continuessin devastant el país.
Nou!!: Acadèmia platònica і Academ · Veure més »
Agàties
Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.
Nou!!: Acadèmia platònica і Agàties · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Acadèmia platònica і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Acadèmia platònica і Alexandria · Veure més »
Antíoc d'Ascaló
Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.
Nou!!: Acadèmia platònica і Antíoc d'Ascaló · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Acadèmia platònica і Antiga Roma · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Acadèmia platònica і Apol·lo · Veure més »
Arcesilau de Pítana
Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.
Nou!!: Acadèmia platònica і Arcesilau de Pítana · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Acadèmia platònica і Aristòtil · Veure més »
Arquites de Tàrent
Arquites de Tàrent (Arkhytas, Archytas) (400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics.
Nou!!: Acadèmia platònica і Arquites de Tàrent · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Acadèmia platònica і Astronomia · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Acadèmia platònica і Atena · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Acadèmia platònica і Atenes · Veure més »
Axiotea de Fliunt
Axiòtea de Fliünt (en Ἀξιοθέα Φλειασία; fl. c. 350 aC) fou una estudiant de Plató i Espeusip.
Nou!!: Acadèmia platònica і Axiotea de Fliunt · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Acadèmia platònica і Àrabs · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Acadèmia platònica і Àtica · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Acadèmia platònica і Bagdad · Veure més »
Carnèades
Carnèades al llibre de Thomas StanleyCarnèades (Carneades), fill d'Epícom o Filòcom, fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (actual Líbia).
Nou!!: Acadèmia platònica і Carnèades · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Acadèmia platònica і Cartago · Veure més »
Càrmides (filòsof)
Càrmides (Charmides o Charmadas segons Ciceró) va ser un filòsof romà deixeble de Clitòmac Àsdrubal el cartaginès, i amic i company de Filó de Làrissa, junt amb el qual va fundar a Atenes la quarta Acadèmia.
Nou!!: Acadèmia platònica і Càrmides (filòsof) · Veure més »
Cílix (ceràmica)
500 aC) del Museu Britànic, Londres Una cílix (en català també conegut com a cílica, del grec κύλιξ, 'copa') és una copa per a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample, aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.
Nou!!: Acadèmia platònica і Cílix (ceràmica) · Veure més »
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Nou!!: Acadèmia platònica і Celesíria · Veure més »
Ceramic
El Ceramic (en Cĕrămīcus) fou un dem de l'antiga Atenes situat al nord-oest de l'Acròpoli que conformava el barri de terrissaires de la ciutat.
Nou!!: Acadèmia platònica і Ceramic · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Acadèmia platònica і Ciència · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Acadèmia platònica і Ciceró · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Acadèmia platònica і Cilícia · Veure més »
Cimó II
L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.
Nou!!: Acadèmia platònica і Cimó II · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Acadèmia platònica і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Clitòmac Àsdrubal
Clitòmac (Cleitomachus) fou un filòsof cartaginès anomenat Àsdrubal en la seva pròpia llengua, que va anar a viure a Atenes quan tenia uns quaranta anys.
Nou!!: Acadèmia platònica і Clitòmac Àsdrubal · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Acadèmia platònica і Cosroes I · Veure més »
Crates d'Atenes (filòsof)
Crates d'Atenes (Crates), fill d'Antígenes, va ser un filòsof grec deixeble, amant i amic de Polemó d'Atenes, i el seu successor com a escolarca a l'Acadèmia cap a l'any 270 aC.
Nou!!: Acadèmia platònica і Crates d'Atenes (filòsof) · Veure més »
Cràntor de Solos
Cràntor de Solos (Crantor) fou un filòsof nascut a Cilícia que va deixar el seu país natal i se'n va anar a Atenes, on fou deixeble de Xenòcrates de Calcedònia i amic de Polemó d'Atenes, i un dels més distingits seguidors de la vella acadèmia platònica (a la segona meitat del, car Xenòcrates va morir el 315 aC).
Nou!!: Acadèmia platònica і Cràntor de Solos · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Acadèmia platònica і Cristià · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Acadèmia platònica і Ctesifont · Veure més »
Damasci
Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.
Nou!!: Acadèmia platònica і Damasci · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Acadèmia platònica і Dialèctica · Veure més »
Diògenes d'Abila
Diògenes d'Abila（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un sofista fenici que mencionen Suides i Esteve de Bizanci. Es pensa que es podria tractar del filòsof peripatètic Diògenes que va viure en temps de Simplici i que va ser escolarca de l'Acadèmia platònica.
Nou!!: Acadèmia platònica і Diògenes d'Abila · Veure més »
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Nou!!: Acadèmia platònica і Diògenes Laerci · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Acadèmia platònica і Dioscurs · Veure més »
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Nou!!: Acadèmia platònica і Eclecticisme · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Acadèmia platònica і Edat del bronze · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Acadèmia platònica і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Acadèmia platònica і Egipte · Veure més »
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Nou!!: Acadèmia platònica і Epicureisme · Veure més »
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Nou!!: Acadèmia platònica і Escepticisme · Veure més »
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Nou!!: Acadèmia platònica і Escola · Veure més »
Escola peripatètica
Escola d'Aristòtil, de Gustav Adolph Spangenberg L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'antiga Grècia que, bàsicament, seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador.
Nou!!: Acadèmia platònica і Escola peripatètica · Veure més »
Escolarca
A l'antiga Grècia, un escolarca (en σχολάρχης, skolarkhēs) era el dirigent d'una escola, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o el Liceu d'Aristòtil.
Nou!!: Acadèmia platònica і Escolarca · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Acadèmia platònica і Esparta · Veure més »
Espeusip
Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.
Nou!!: Acadèmia platònica і Espeusip · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Acadèmia platònica і Estoïcisme · Veure més »
Eudem de Rodes
Eudem de Rodes (en grec: Εὔδημος) va ser un filòsof grec i el primer historiador de la ciència, que va viure al tombant del.
Nou!!: Acadèmia platònica і Eudem de Rodes · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Acadèmia platònica і Eudox de Cnidos · Veure més »
Evandre de Focea
Evandre (en Evander) fou un filòsof grec nadiu de Focea que va ser el deixeble i successor (escolarca) de Làcides al capdavant de l'Acadèmia platònica circa l'any 215 aC.
Nou!!: Acadèmia platònica і Evandre de Focea · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Acadèmia platònica і Física · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Acadèmia platònica і Fenícia · Veure més »
Filó de Larisa
Teatre antic de la ciutat de Larisa. Filó de Larisa (Philon; Larisa de Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: Acadèmia platònica і Filó de Larisa · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Acadèmia platònica і Filosofia · Veure més »
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Nou!!: Acadèmia platònica і Filosofia hel·lenística · Veure més »
Filosofia política
Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics. La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.
Nou!!: Acadèmia platònica і Filosofia política · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Acadèmia platònica і Geometria · Veure més »
Gimnàs
Gent en un gimnàs amb aparells i màquines per realitzar exercici Un gimnàs és un lloc que permet realitzar esport i exercici en un recinte tancat.
Nou!!: Acadèmia platònica і Gimnàs · Veure més »
Giovanni Reale
Giovanni Reale (Candia Lomellina, Pavia, 15 d'abril de 1931 - Luino, Província de Varese, 15 d'octubre de 2014) va ser un filòsof i historiador de la filosofia italià.
Nou!!: Acadèmia platònica і Giovanni Reale · Veure més »
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Nou!!: Acadèmia platònica і Grècia romana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Acadèmia platònica і Grec · Veure més »
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Nou!!: Acadèmia platònica і Grec koiné · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Acadèmia platònica і Grecs · Veure més »
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Nou!!: Acadèmia platònica і Gundixapur · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Acadèmia platònica і Harran · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Acadèmia platònica і Hèracles · Veure més »
Hèrmies de Fenícia
Hèrmies (en Ἑρμείας, Herméias) va ser un filòsof neoplatònic que va néixer a Alexandria circa l'any 410.
Nou!!: Acadèmia platònica і Hèrmies de Fenícia · Veure més »
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Nou!!: Acadèmia platònica і Hel·lenisme · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Acadèmia platònica і Helena de Troia · Veure més »
Heraclides Pòntic
Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).
Nou!!: Acadèmia platònica і Heraclides Pòntic · Veure més »
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Nou!!: Acadèmia platònica і Herència · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Acadèmia platònica і Heretgia · Veure més »
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Nou!!: Acadèmia platònica і Heroi grec · Veure més »
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Nou!!: Acadèmia platònica і Hipàcia · Veure més »
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Nou!!: Acadèmia platònica і Iàmblic de Calcis · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Acadèmia platònica і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Acadèmia platònica і Imperi Sassànida · Veure més »
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Nou!!: Acadèmia platònica і Isòcrates · Veure més »
Isidor d'Alexandria
Isidor d'Alexandria, anomenat l'Hospitalari, (Alexandria, Egipte, 318 - Constantinoble, 404) fou un prevere egipci, monjo i anacoreta a Tebaida.
Nou!!: Acadèmia platònica і Isidor d'Alexandria · Veure més »
Isidor de Gaza
Isidor de Gaza (Isidorus) va ser un filòsof neoplatònic grec amic de Procle i de Marí al que va succeir com a cap de l'escola neoplatònica, però més endavant es va retirar a la vida privada.
Nou!!: Acadèmia platònica і Isidor de Gaza · Veure més »
Jocs Fúnebres
Jocs Fúnebres (en Ludi Funebres) eren uns jocs que se celebraven després de la mort de certes persones il·lustres.
Nou!!: Acadèmia platònica і Jocs Fúnebres · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Acadèmia platònica і Justinià I · Veure més »
L'escola d'Atenes
L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.
Nou!!: Acadèmia platònica і L'escola d'Atenes · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: Acadèmia platònica і La República (Plató) · Veure més »
Lacides
Làcides (Lacydes), fill d'Alexandre, fou un poeta i filòsof grec nadiu de Cirene.
Nou!!: Acadèmia platònica і Lacides · Veure més »
Lastènia de Mantinea
Lastènia de Mantinea (Lasthenéia), va ser una filòsofa grega del deixeble de Plató.
Nou!!: Acadèmia platònica і Lastènia de Mantinea · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Acadèmia platònica і Lògica · Veure més »
Liceu (antiga Grècia)
"Escola d'Atenes" de Rafael El Liceu (en grec Λύκειον, Lýkeion) fou un gimnàs d'Atenes, a l'antiga Grècia, famós per la seva associació amb Aristòtil.
Nou!!: Acadèmia platònica і Liceu (antiga Grècia) · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Acadèmia platònica і Literatura · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Acadèmia platònica і Llibertat de culte · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Acadèmia platònica і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Acadèmia platònica і Magna Grècia · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Acadèmia platònica і Maquinària de setge · Veure més »
Marí de Flàvia Neàpolis
Marí de Flàvia Neàpolis (Marinus) va ser un filòsof i retòric grec nascut a Flàvia Neàpolis (actualment Nablus), a Palestina, deixeble i successor de Procle a l'Acadèmia platònica.
Nou!!: Acadèmia platònica і Marí de Flàvia Neàpolis · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Acadèmia platònica і Matemàtiques · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Acadèmia platònica і Medicina · Veure més »
Menedem d'Erètria
Menedem (en Menedemus), fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre.
Nou!!: Acadèmia platònica і Menedem d'Erètria · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Acadèmia platònica і Mesopotàmia · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Acadèmia platònica і Muses · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Acadèmia platònica і Musulmà · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Acadèmia platònica і Neoplatonisme · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Acadèmia platònica і Nestorianisme · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Acadèmia platònica і Nisibis · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Acadèmia platònica і Olivera · Veure més »
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Nou!!: Acadèmia platònica і Orient · Veure més »
Oxirinc
Oxirinc o Oxirrinc (‘el peix de nas punxegut’) fou una ciutat de l'Egipte mitjà.
Nou!!: Acadèmia platònica і Oxirinc · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Acadèmia platònica і Paganisme · Veure més »
Papir
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.
Nou!!: Acadèmia platònica і Papir · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Acadèmia platònica і Peloponès · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Acadèmia platònica і Període hel·lenístic · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Acadèmia platònica і Plató · Veure més »
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Nou!!: Acadèmia platònica і Platonisme · Veure més »
Plutarc d'Atenes
Plutarc d'Atenes (Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del.
Nou!!: Acadèmia platònica і Plutarc d'Atenes · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Acadèmia platònica і Plutarc de Queronea · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Acadèmia platònica і Política · Veure més »
Polemó d'Atenes
Polemó d'Atenes (Polemon; ? - 276 aC), fill de Filòstrat, fou un filòsof platònic grec que va ser un director de l'Acadèmia platònica el.
Nou!!: Acadèmia platònica і Polemó d'Atenes · Veure més »
Primera Guerra Mitridàtica
La primera guerra mitridàtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma amb activitat militar entre el 88 aC i 66 aC.
Nou!!: Acadèmia platònica і Primera Guerra Mitridàtica · Veure més »
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Nou!!: Acadèmia platònica і Procle · Veure més »
Prometees
Les Prometees (en Promḗtheia) eren les festes que se celebraven a Atenes en honor d'Atena, protectora de la ciutat, i de Prometeu, per commemorar que havia concedit el foc a la humanitat.
Nou!!: Acadèmia platònica і Prometees · Veure més »
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Nou!!: Acadèmia platònica і Raffaello Sanzio · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Acadèmia platònica і Retòrica · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Acadèmia platònica і Roma · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Acadèmia platònica і Síria · Veure més »
Sext Empíric
Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.
Nou!!: Acadèmia platònica і Sext Empíric · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Acadèmia platònica і Sicília · Veure més »
Simplici (filòsof)
Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.
Nou!!: Acadèmia platònica і Simplici (filòsof) · Veure més »
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Nou!!: Acadèmia platònica і Sincretisme · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Acadèmia platònica і Siríac · Veure més »
Sirià d'Alexandria
Sirià (Syrianus) fou un filòsof neoplatònic grec del nadiu d'Alexandria i fill de Filoxen.
Nou!!: Acadèmia platònica і Sirià d'Alexandria · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Acadèmia platònica і Suïdas · Veure més »
Tèlecles
Tèlecles (en Τηλεκλῆς, en Telecles) fou un dels ambaixadors enviats per la Lliga Aquea a Roma el 160 aC per demanar la devolució dels mil ciutadans que restaven dels agafats pels romans i portats a Itàlia el 167 aC.
Nou!!: Acadèmia platònica і Tèlecles · Veure més »
Teetet d'Atenes
Teetet d'Atenes (en grec: Θεαίτητος) fou un matemàtic grec del.
Nou!!: Acadèmia platònica і Teetet d'Atenes · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: Acadèmia platònica і Teseu · Veure més »
Tomba
Una tomba és el lloc on es deixen les restes mortals d'una persona o animal quan mor.
Nou!!: Acadèmia platònica і Tomba · Veure més »
Tractat de pau
Un tractat de pau (Pactum pacis, en llatí) és un acord entre dues parts en conflicte, en general entre els països o governs, que posa fi formal a un conflicte armat, mitjançant l'elaboració de documents on s'estipulen els acords arribats en la negociació de la pau.
Nou!!: Acadèmia platònica і Tractat de pau · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Acadèmia platònica і Tucídides · Veure més »
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
Nou!!: Acadèmia platònica і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Acadèmia platònica і Zenó · Veure més »
529
Sense descripció.
Nou!!: Acadèmia platònica і 529 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Acadèmia Platònica, Acadèmia d'Atenes, Acadèmia de Plató, Escola atenenca, Escola d'Atenes.
