Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Alí ibn Yússuf, Alfons el Bataller, Avempace, Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Banu Hud, Dinastia almoràvit, Emir, Emirat de Saraqusta, Muhàmmad ibn al-Hajj, Musulmà, Rueda de Jalón, Saraqusta, Setge de Saraqusta (1118), Visir, 1110, 1118, 1130, 18 de desembre, 31 de maig.
Alí ibn Yússuf
Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Alí ibn Yússuf · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Alfons el Bataller · Veure més »
Avempace
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Avempace · Veure més »
Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla
Abu-Jàfar Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Hud al-Mústansir Sayf-ad-Dawla, conegut a les fonts castellanes com Zafadola (?-1146) fou el darrer membre de la dinastia Banu Hud.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla · Veure més »
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín · Veure més »
Banu Hud
Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Banu Hud · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Dinastia almoràvit · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Emir · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Hajj
Muhàmmad ibn al-Hajj fou el governador almoràvit de Balansiya, Saraqusta i Larida.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Muhàmmad ibn al-Hajj · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Musulmà · Veure més »
Rueda de Jalón
Rueda de Jalón és una petita població a la vora del riu Jalón, prop d'Epila.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Rueda de Jalón · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Saraqusta · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і Visir · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і 1110 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і 1118 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і 1130 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і 18 de desembre · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla і 31 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Imād al-Dawla, Abd al Malik ben Ahmed Imad al Dawla, Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla, Abd al-Malik ibn Ahmed Imad al-Dawla, Abu Marwan Abd al Malik ben Ahmed Imad al Dawla, Abu Marwan Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla.
