Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Abkhàzia

Índex Abkhàzia

Abkhazia Abkhàzia o Abcàsia (abkhaz: Аҧсны Apsny; georgià: აფხაზეთი Apkhazeti, o Abkhazeti; rus: Абха́зия Abhazia) és una república autodeclarada independent del Caucas, per bé que la comunitat internacional la reconeix com a part de Geòrgia.

165 les relacions: Abkhaz, Abril, Adarnases Xavliani, Adiguèsia, Alans, Alexandre V d'Imerètia, Ani, Armènia, Bagrat I d'Abkhàzia, Bagrat I d'Imerètia, Bagrat II d'Abkhàzia, Bagrat III l'Unificador, Batum, Bolxevisme, Bziphe, Caucas, Caucas del Nord, Còlquida, Centralisme, Constantí I d'Imerètia, Constantí III d'Abkhàzia, Daguestan, Dardan d'Abkhàzia, David VI de Geòrgia, De facto, De iure, Demetri II d'Abkhàzia, Demetri III d'Abkhàzia, Djikèthia, Enguri, Estats Units d'Amèrica, Febrer, Gagra, Galidzga, Gúria, Geòrgia, Georgià, Glàsnost, Gran Muralla d'Abkhàzia, Guerra a Ossètia del Sud (2008), Guerra d'Abkhàzia, Herèthia, Imerètia, Joan Xavliani d'Abkhàzia, Jordi I d'Abkhàzia, Jordi II d'Abkhàzia, Juny, Kakhètia, Kartli, Khàzars, ..., Kodori, Kremlin, Kutaisi, Lazika, Levan II Dadiani, Lleó I d'Abkhàzia, Lleó II d'Abkhàzia, Lleó III d'Abkhàzia, Mar Negra, Mingrèlia, Miquel d'Imerètia, Mtavari, Ossètia, Ossètia del Sud, Otago I d'Abkhàzia, Otago II d'Abkhàzia, Otxamtxire, Perestroika, Poti (Geòrgia), President d'Abkhàzia, Rússia, República, República de la Muntanya del Nord del Caucas, República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, Ruble rus, Rus, Samurzakano, Segle VI, Segle XXI, Sistema semipresidencialista, Soldanat Seljúcida de Rūm, Suhum, Sukhumi, Svanètia, Taoklardjètia, Teodosi I, Teodosi II d'Abkhàzia, Teodosi III d'Abkhàzia, Transcaucàsia, Turquia, Txetxènia, VilaWeb, Vladislav Àrdzinba, Xamil Bassàiev, Zegnak Xirvaixidze, Zviad Gamsakhúrdia, 1001, 1008, 1010, 1014, 1016, 1022, 1040, 11 de maig, 1180, 1184, 1213, 1243, 1249, 1293, 1327, 1329, 1330, 1459, 1491, 1495, 1520, 1533, 1578, 16 de desembre, 1625, 1637, 1650, 1665, 1723, 1770, 1771, 1772, 1808, 1810, 1821, 1822, 1835, 1837, 1840, 1842, 1864, 1877, 1918, 1919, 1921, 1922, 1930, 1931, 1937, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 2004, 2008, 21 de maig, 23 de juliol, 25 d'agost, 26 de juny, 26 de novembre, 28 de març, 324 (publicació digital), 4 de març, 720, 904, 975, 977, 978. Ampliar l'índex (115 més) »

Abkhaz

450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.

Nou!!: Abkhàzia і Abkhaz · Veure més »

Abril

L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Abkhàzia і Abril · Veure més »

Adarnases Xavliani

Adarnases Xavliani fou un rei d'Abkhàzia que va regnar del 873 al 882 o 879 a 887.

Nou!!: Abkhàzia і Adarnases Xavliani · Veure més »

Adiguèsia

L'Adiguèsia (en rus Респу́блика Адыге́я, transcrit: Respúblika Adiguiéia i en adigué: Адыгэ Республик, transcrit: Adygué Respúblik) és un subjecte federal (república) de Rússia.

Nou!!: Abkhàzia і Adiguèsia · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Abkhàzia і Alans · Veure més »

Alexandre V d'Imerètia

Alexandre V fou rei d'Imerètia del 1729 al 1741 i per segona vegada del 1741 al 1752.

Nou!!: Abkhàzia і Alexandre V d'Imerètia · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Abkhàzia і Ani · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Abkhàzia і Armènia · Veure més »

Bagrat I d'Abkhàzia

Bagrat I d'Abkhàzia (en georgià: ბაგრატ I; mort vers 894) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia d'Antxabadze de 882 al 894 (o 887 a 899 segons Toumanoff).

Nou!!: Abkhàzia і Bagrat I d'Abkhàzia · Veure més »

Bagrat I d'Imerètia

Bagrat I Mtziré o Msiré (el Petit) d'Imerètia (en géorgien: ბაგრატ I მცირე) fou el fill i successor del rei Miquel d'Imerètia el 1329.

Nou!!: Abkhàzia і Bagrat I d'Imerètia · Veure més »

Bagrat II d'Abkhàzia

Bagrat II d'Abkhàzia (mort vers 930) fou un príncep d'Abkhàzia del segle X. Bagrat era el segon fill de Constantí III d'Abkhàzia.

Nou!!: Abkhàzia і Bagrat II d'Abkhàzia · Veure més »

Bagrat III l'Unificador

Bagrat III l'unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.

Nou!!: Abkhàzia і Bagrat III l'Unificador · Veure més »

Batum

Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària (Geòrgia).

Nou!!: Abkhàzia і Batum · Veure més »

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Nou!!: Abkhàzia і Bolxevisme · Veure més »

Bziphe

El Bziphe o Bzib o és un riu d'Abkhàzia, que neix al Caucas i desaigua al mar.

Nou!!: Abkhàzia і Bziphe · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Abkhàzia і Caucas · Veure més »

Caucas del Nord

Regió del Caucas del Nord. Situació dins Rússia. El Caucas del Nord, de vegades anomenat Ciscaucàsia, és la denominació de la zona nord de la regió del Caucas, entre Europa i Àsia.

Nou!!: Abkhàzia і Caucas del Nord · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Abkhàzia і Còlquida · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Abkhàzia і Centralisme · Veure més »

Constantí I d'Imerètia

Constantí I (en gworgià კონსტანტინე I; mort el 1327) fou el fill gran i successor del seu pare David VII Narin com a rei d'Imerètia el 1293.

Nou!!: Abkhàzia і Constantí I d'Imerètia · Veure més »

Constantí III d'Abkhàzia

Constantí III d’Abkhàzia (mort el 923) fou rei d’Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadze de 894 a 923 (segons Cyril Toumanoff de 899 a 915/916 i segons Marie-Félicité Brosset de 906 a 921).

Nou!!: Abkhàzia і Constantí III d'Abkhàzia · Veure més »

Daguestan

La República del Daguestan -Республика Дагестан - és un subjecte federal (república) de la Federació Russa.

Nou!!: Abkhàzia і Daguestan · Veure més »

Dardan d'Abkhàzia

Dardan Chervachidze, també anomenat Dardin (en georgià: დარდან შირვაშიძე; mort el 26 de juny de 1243 a Köse Dağ) fou un noble georgia del segle XIII. Membre de la dinastia dels Xervaxidze o Xirvaxidze, va dirigir Abkhàzia en qualitat de governador hereditari (eristavi) pee compte de la reina Rusudan de Geòrgia, mentre que els mongols envaïen i sotmetien el regne al seu jou.

Nou!!: Abkhàzia і Dardan d'Abkhàzia · Veure més »

David VI de Geòrgia

David VI fou rei de Geòrgia des del 1246/1247 fins al 1270.

Nou!!: Abkhàzia і David VI de Geòrgia · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Abkhàzia і De facto · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa «de dret», és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Abkhàzia і De iure · Veure més »

Demetri II d'Abkhàzia

Demetri II d'Abkhàzia (en georgià დიმიტრი, Dimitri II) fou un rei d’Abkhàzia de la dinastia dels Antxabàdzides que va regnar del 836/837 al 871/872 segons Cyril Toumanoff o del 855 al 864 segons la hipòtesi de Christian Settipani.

Nou!!: Abkhàzia і Demetri II d'Abkhàzia · Veure més »

Demetri III d'Abkhàzia

Demetri III d'Abkhàzia (en georgià: დემეტრე III, Demetre III) fou rei d'Abkàzia del 967 al 975 (de 968/969 a 975/976 segons Toumanoff i de 957 a 979 segons René Grousset que segueix a Marie-Félicité Brosset).

Nou!!: Abkhàzia і Demetri III d'Abkhàzia · Veure més »

Djikèthia

Djikèthia o Djikètia és una regió d'Abkhàzia a la que donaren el seu nom la tribu dels Djiks.

Nou!!: Abkhàzia і Djikèthia · Veure més »

Enguri

L'Enguri (en georgià ენგური; en abkhaz Егры, Egri; en rus Ингур, Ingur) és un riu de Geòrgia, a la frontera amb Abkhàzia.

Nou!!: Abkhàzia і Enguri · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Abkhàzia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і Febrer · Veure més »

Gagra

La mar Negra a Gagra Gagra és una ciutat d'Abkhàzia, a l'oest de Geòrgia, situada a la costa nord-oriental de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Caucas.

Nou!!: Abkhàzia і Gagra · Veure més »

Galidzga

El Galidzga és un riu d'Abkhàzia que neix al Caucas i desaigua al Mar Negre al sud de Sukhumi.

Nou!!: Abkhàzia і Galidzga · Veure més »

Gúria

Gúria (georgià: გურია) és una regió de Geòrgia al nord d'Adjària, a l'oest d'Imerètia, i al sud de Mingrèlia.

Nou!!: Abkhàzia і Gúria · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Abkhàzia і Geòrgia · Veure més »

Georgià

El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià) és la llengua oficial de Geòrgia.

Nou!!: Abkhàzia і Georgià · Veure més »

Glàsnost

(del rus гла́сность, que vol dir "transparència") va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991.

Nou!!: Abkhàzia і Glàsnost · Veure més »

Gran Muralla d'Abkhàzia

Ruïnes de la primera torre de la '''Gran Muralla d'Abkhàzia''' La Gran Muralla d'Abkhàzia, coneguda també com la muralla del Kelassuri (en abkhaz Кьалашәыр агәар, Kialaixur aruar; en georgià კელასურის კედელი, Kelaixuris kedeli; Kelassúrskaia stenà), és una muralla de pedra que es troba a l'oest de Sukhumi, a Abkhàzia.

Nou!!: Abkhàzia і Gran Muralla d'Abkhàzia · Veure més »

Guerra a Ossètia del Sud (2008)

La Guerra a Ossètia del Sud va consistir en un conflicte armat entre Geòrgia d'una banda, i Rússia i les autoproclamades repúbliques independents d'Ossètia del Sud i Abkhàzia per l'altra.

Nou!!: Abkhàzia і Guerra a Ossètia del Sud (2008) · Veure més »

Guerra d'Abkhàzia

La Guerra d'Abkhàzia va ser un conflicte ètnic en el context d'un conflicte global de naturalesa geopolítica al Caucas amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991.

Nou!!: Abkhàzia і Guerra d'Abkhàzia · Veure més »

Herèthia

Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).

Nou!!: Abkhàzia і Herèthia · Veure més »

Imerètia

Dissolució | 1753 Annexió a Rússia |- | Llengua oficial | georgià | Imerètia fou un regne a l'actual Geòrgia que ocupava la major part de l'actual regió d'Imerètia.

Nou!!: Abkhàzia і Imerètia · Veure més »

Joan Xavliani d'Abkhàzia

Joan Xavliani (Ioanes Schavliani, mort el 873) fou un noble abkhazi, usurpador del tron del regne d'Abkhàzia del 871 al 873 (segons Toumanoff de 877/878 a 879).

Nou!!: Abkhàzia і Joan Xavliani d'Abkhàzia · Veure més »

Jordi I d'Abkhàzia

Jordi I d'Abkhàzia o Jordi Aghtsepeli (en georgià გიორგი აღწეფელი) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabàdzides que va regnar del 871 al 877 d'acord a Cyril Toumanoff o del 864 al 871 segons les hipòtesis recents de Christian Settipani.

Nou!!: Abkhàzia і Jordi I d'Abkhàzia · Veure més »

Jordi II d'Abkhàzia

Jordi II d'Abkhàzia (en georgià: გიორგი II Giorgi III)  fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadze de 923 a 957.

Nou!!: Abkhàzia і Jordi II d'Abkhàzia · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Abkhàzia і Juny · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del segle IX fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: Abkhàzia і Kakhètia · Veure més »

Kartli

Kartli — ქართლი en georgià— fou un regne de Geòrgia, a la part central del país, que es va formar el 1490 resultat de la disgregació de la part Oriental (Kakhètia) i Occidental (Imerètia i Samtskhé) El naixement jurídic de l'estat fou un informe del consell reial al rei Constantí II de Geòrgia aconsellant de reconèixer els regnes que s'havien format a l'est i oest.

Nou!!: Abkhàzia і Kartli · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al segle V com a confederació tribal i que al començament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Abkhàzia і Khàzars · Veure més »

Kodori

El Kodor és un riu d'Abkhàzia, al nord del país.

Nou!!: Abkhàzia і Kodori · Veure més »

Kremlin

Kremlin (Кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.

Nou!!: Abkhàzia і Kremlin · Veure més »

Kutaisi

Kutaisi és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia.

Nou!!: Abkhàzia і Kutaisi · Veure més »

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de Geòrgia.

Nou!!: Abkhàzia і Lazika · Veure més »

Levan II Dadiani

Levan II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1611 al 1657.

Nou!!: Abkhàzia і Levan II Dadiani · Veure més »

Lleó I d'Abkhàzia

Lleó I d'Abkhàzia, príncep hereditari (Eristavi) d'Abkhàzia, governant entre 720–740 i un vassall de l'Emperador bizantí.

Nou!!: Abkhàzia і Lleó I d'Abkhàzia · Veure més »

Lleó II d'Abkhàzia

Lleó II d'Abkhàzia (en georgià: ლეონ II, Lleó II; mort el 826) fou eristavi imperial dels abkhazis i després rei d'Abkhàzia del 782 al 826, segons Cyril Toumanoff de 766/790 a 810 i segons Marie-Félicité Brosset de 786 a 806.

Nou!!: Abkhàzia і Lleó II d'Abkhàzia · Veure més »

Lleó III d'Abkhàzia

Lleó III d'Abkhàzia (en georgià: ლევანი III, Levan III) fou virrei d'Ibèria (Kartli) del 926 al 957 i després rei d'Abkhàzia de 957 a 967 (se 959/960 a 968/969 segons Toumanoff, i de 955 a 957 segons René Grousset, que cita a Marie-Félicité Brosset).

Nou!!: Abkhàzia і Lleó III d'Abkhàzia · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Abkhàzia і Mar Negra · Veure més »

Mingrèlia

Mingrèlia és la regió més occidental de Geòrgia, tocant a Abkhàzia amb la qual fa frontera.

Nou!!: Abkhàzia і Mingrèlia · Veure més »

Miquel d'Imerètia

Miquel d'Imerètia (en georgià:, Mik'aili; mort l'any 1329) fou un sobirà d'Imerètia a Geòrgia occidental del segle XIV.

Nou!!: Abkhàzia і Miquel d'Imerètia · Veure més »

Mtavari

Mtavari (en georgià მთავარი, traduït literalment com a "cap o líder", de t'avi, "cap", amb el prefix m-) és un títol feudal de Geòrgia, que sol traduir-se habitualment com a 'príncep'.

Nou!!: Abkhàzia і Mtavari · Veure més »

Ossètia

Ossètia Ossètia (osseta: Ирыстон, Iryston) és una regió del nord del Caucas habitada pels ossetes, que parlen l'osseta.

Nou!!: Abkhàzia і Ossètia · Veure més »

Ossètia del Sud

Ossètia del Sud el 2004, amb les zones de control del govern georgià La República d'Ossètia del Sud (en osseta: Республикæ Хуссар Ирыстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston, en rus: Республика Южная Осетия, transcrit Respúblika Iuzhnaia Ossetia i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és una república independent de facto dins de Geòrgia.

Nou!!: Abkhàzia і Ossètia del Sud · Veure més »

Otago I d'Abkhàzia

Otago I d'Abkhàzia (mort l'any 1184) fou el primer duc d'Abkhàzia de la dinastia dels Xirvaxidze.

Nou!!: Abkhàzia і Otago I d'Abkhàzia · Veure més »

Otago II d'Abkhàzia

Otago II d'Abkhàzia (mort l'any 1213) fou el segon duc d'Abkhàzia de la dinastia dels Xirvaxidze.

Nou!!: Abkhàzia і Otago II d'Abkhàzia · Veure més »

Otxamtxire

Otxamtxire (Abkhaz: Очамчыра, Otxamtxira; Georgià: ოჩამჩირე, Otxamtxire; Rus: Очамчира, Otxamtxira) és una ciutat portuària a la costa de la Mar Negra a Abkhàzia, a la riba del Ghalidzga o Aaldzga; és capital del districte del mateix nom.

Nou!!: Abkhàzia і Otxamtxire · Veure més »

Perestroika

Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестройка "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.

Nou!!: Abkhàzia і Perestroika · Veure més »

Poti (Geòrgia)

Poti - ფოთი en georgià - és una ciutat en la província de Samegrelo a l'oest de Geòrgia.

Nou!!: Abkhàzia і Poti (Geòrgia) · Veure més »

President d'Abkhàzia

Bandera del president d'Abkhàsia Llista de president de facto d'Abkhàzia.

Nou!!: Abkhàzia і President d'Abkhàzia · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Abkhàzia і Rússia · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Abkhàzia і República · Veure més »

República de la Muntanya del Nord del Caucas

Govern de la República de la Muntanya amb el primer ministre Tapà Txermóiev en primer terme (1917) La República de la Muntanya del Nord del Caucas (RMNC) també dita incorrectament República dels Muntanyencs del Nord del Caucas fou un estat de curta durada (del 1917 al 1920) situat al Caucas del Nord, que ara forma part de les repúbliques de Txetxènia, Ingúixia i Daguestan de la Federació Russa.

Nou!!: Abkhàzia і República de la Muntanya del Nord del Caucas · Veure més »

República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia

La República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, també coneguda com a ASSR de Txetxènia-Ingúixia (en rus:Чечено-Ингушская АССР), fou una república soviètica depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.

Nou!!: Abkhàzia і República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia · Veure més »

Ruble rus

El ruble rus (en rus российский рубль, transcrit rossiski rubl, o simplement рубль, rubl) és la moneda de la Federació Russa, i antigament també ho havia estat de la Unió Soviètica i de l'imperi Rus.

Nou!!: Abkhàzia і Ruble rus · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Abkhàzia і Rus · Veure més »

Samurzakano

Samurzakano Militia standard Samurzakano fou un principat d'Abkhàzia governat per una branca secundària dels Shirvashidze.

Nou!!: Abkhàzia і Samurzakano · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Abkhàzia і Segle VI · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Abkhàzia і Segle XXI · Veure més »

Sistema semipresidencialista

Els sistemes semipresidencialistes es mostren en grocEl sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern.

Nou!!: Abkhàzia і Sistema semipresidencialista · Veure més »

Soldanat Seljúcida de Rūm

El Soldanat Seljúcida de Rūm (en turc Anadolu Selçuklu Devleti) fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Abkhàzia і Soldanat Seljúcida de Rūm · Veure més »

Suhum

Mapa Suhum (Sukhum) era el nom d'una regió que s'esmenta a les tauletes de Mari al; als seus habitants se'ls anomena suheus.

Nou!!: Abkhàzia і Suhum · Veure més »

Sukhumi

Sukhum (სოხუმი en georgià, Аҟəа en abkhaz) és la capital i principal ciutat d'Abkhàzia, estat independent de facto no reconegut internacionalment i reclamat com a república autònoma pertanyent a Geòrgia.

Nou!!: Abkhàzia і Sukhumi · Veure més »

Svanètia

Svanètia (en georgià: სვანეთი) és una regió muntanyosa de les muntanyes del Caucas, a l'oest de Geòrgia, estant avui dia unida al Samegrelo (Mingrèlia) formant la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti (Mingrèlia-Alta Svanètia).

Nou!!: Abkhàzia і Svanètia · Veure més »

Taoklardjètia

Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.

Nou!!: Abkhàzia і Taoklardjètia · Veure més »

Teodosi I

* Teodosi I el Gran (347, Cauca, Hispània - 395, Mediolanum), emperador romà (375-395) venerat com a sant a l'església Ortodoxa.

Nou!!: Abkhàzia і Teodosi I · Veure més »

Teodosi II d'Abkhàzia

Teoodosi II d'Abkhàzia (en georgià თეოდოს, Theodos)  fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadzides que regna del 806 al 845, segons les fonts georgianes citades per M. F. Brosset, de 810-836/837 segons Cyril Toumanoff, o encara del 826 o 828 al 855 d'acord a les hipòtesis recents de Christian Settipani.

Nou!!: Abkhàzia і Teodosi II d'Abkhàzia · Veure més »

Teodosi III d'Abkhàzia

Teodosi III d'Abkhàzia dit el Cec (en georgià: ბრმა, Brma) fou el fill més petit dels cinc de Jordi II d'Abkhàzia.

Nou!!: Abkhàzia і Teodosi III d'Abkhàzia · Veure més »

Transcaucàsia

Bandera de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia Bandera de la República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucàsia La Transcaucàsia és una regió del Caucas que comprèn les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Abkhàzia і Transcaucàsia · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Abkhàzia і Turquia · Veure més »

Txetxènia

Mapa de Txetxènia La República de Txetxènia (en rus: Чеченская Республика, Chechénskaya Respúblika; en txetxè: Нохчийн Республика, Noxçiyn Respublika), o simplement Txetxènia (en rus, Чечня́, Txetxnià; en txetxè: Нохчичьо (Nokhtxitxo)/Noxçiyçö/Nokhchiycho) és una república (subjecte federal) de la Federació russa.

Nou!!: Abkhàzia і Txetxènia · Veure més »

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels països de parla catalana, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Nou!!: Abkhàzia і VilaWeb · Veure més »

Vladislav Àrdzinba

Vladislav Àrdzinba en una moneda abkhaza. Vladislav Àrdzinba (en abkhaz: Владислав Григори-иҧа Арӡынба) (14 de maig de 1945 - Moscou, 4 de març de 2010) fou un polític abkhaz, primer president de la república no reconeguda d'Abkhàzia.

Nou!!: Abkhàzia і Vladislav Àrdzinba · Veure més »

Xamil Bassàiev

Xamil Salmànovitx Bassàiev (en rus: Шамиль Салманович Басаев), (Vedeno 14 de gener de 1965- Ingúixia, 10 de juliol de 2006) fou un líder polític i militar de la República Txetxena d'Itxkèria.

Nou!!: Abkhàzia і Xamil Bassàiev · Veure més »

Zegnak Xirvaixidze

Zegnak Xirvaixidze o Salomó Xirvaixidze fou un príncep d'Abkhàzia que a la seva mort cap al 1700 va repartir els seus dominis entre els tres fills: Rostom Xirvaixidze (entre el Bziphe i el Kodori), Djigetshi Xirvaixidze (entre el Kodori i el Galidzga amb capital a Likhni) i Kvapu Xirvaixidze (entre el Galidzga i el Inguri amb capital a Bedia, territori que després es dirà Samurzakan pel seu príncep Murza khan o Mirza khan Xirvaixidze).

Nou!!: Abkhàzia і Zegnak Xirvaixidze · Veure més »

Zviad Gamsakhúrdia

Zviad Konstantines dze Gamsakhúrdia (georgià: ზვიად კონსტანტინეს ძე გამსახურდია), Звиа́д Константи́нович Гамсаху́рдия Zviad Konstantínovitx Gamsakhúrdia (31 de març, 1939 — 31 de desembre, 1993) fou un dissident, científic i escriptor, el primer President de la República de Geòrgia escollit democràticament en l'era postsoviètica.

Nou!!: Abkhàzia і Zviad Gamsakhúrdia · Veure més »

1001

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1001 · Veure més »

1008

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1008 · Veure més »

1010

L'any 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Abkhàzia і 1010 · Veure més »

1014

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1014 · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1016 · Veure més »

1022

L'any 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Abkhàzia і 1022 · Veure més »

1040

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1040 · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 11 de maig · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1180 · Veure més »

1184

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1184 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1213 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1243 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1249 · Veure més »

1293

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1293 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Abkhàzia і 1327 · Veure més »

1329

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1329 · Veure més »

1330

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1330 · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1459 · Veure més »

1491

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1491 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1495 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1520 · Veure més »

1533

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1533 · Veure més »

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Nou!!: Abkhàzia і 1578 · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 16 de desembre · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Abkhàzia і 1625 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1637 · Veure més »

1650

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Abkhàzia і 1650 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1665 · Veure més »

1723

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Abkhàzia і 1723 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abkhàzia і 1770 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1771 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1772 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Abkhàzia і 1808 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1810 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1821 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1822 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1835 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1837 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1840 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Abkhàzia і 1842 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1864 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1877 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Abkhàzia і 1918 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Abkhàzia і 1919 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1922 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Abkhàzia і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1931 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Abkhàzia і 1937 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1989 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1990 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1992 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1993 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Abkhàzia і 1994 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 2004 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Abkhàzia і 2008 · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 21 de maig · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 23 de juliol · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 25 d'agost · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 26 de juny · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 26 de novembre · Veure més »

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 28 de març · Veure més »

324 (publicació digital)

324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Nou!!: Abkhàzia і 324 (publicació digital) · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abkhàzia і 4 de març · Veure més »

720

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 720 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 904 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 975 · Veure més »

977

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 977 · Veure més »

978

Sense descripció.

Nou!!: Abkhàzia і 978 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abhazia, Abjasia, Abjazia, Abjàsia, Abjàzia, Abkhazia, Abkhazètia, Abkhàsia, Abkàzia, Abàsguia, Apkhazeti, Apsny, Republica autonoma de Abkhàzia, República autònoma d'Abkhàzia, República d'Abkhàzia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »