Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Alemanya, Batalla de les Ardenes, Berta de Laon, Berta de Prüm, Bisbat de Viena del Delfinat, Caribert de Laon, Carlemany, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Catolicisme, Dinastia carolíngia, Edat mitjana, Edmond Martène, Enciclopèdia Catòlica, Estat Imperial, Esteve II (papa), Europa, Farabert, França, Francs, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gregori XIII, Guillem I de Prússia, Laon, Lleó III (papa), Lluís de Hohenlohe-Langenburg, Lotari I, Meaux (Sena i Marne), Mediatització i secularització, Napoleó Bonaparte, Normands, Orde de Sant Benet, Papa Bonifaci IX, Papa Zacaries, Pipí el Geperut, Pipí I el Breu, Pius XII, Província del Rin, Reginó de Prüm, Renània-Palatinat, Richer de Lieja, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Sixt IV, Teocràcia, Tractat de Lunéville, Trèveris.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Abadia de Prüm і Alemanya · Veure més »
Batalla de les Ardenes
La batalla de les Ardenes va ser una de les batalles d'obertura de la Primera Guerra Mundial, i una de les batalles que van formar part de la batalles de les fronteres.
Nou!!: Abadia de Prüm і Batalla de les Ardenes · Veure més »
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Abadia de Prüm і Berta de Laon · Veure més »
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Nou!!: Abadia de Prüm і Berta de Prüm · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: Abadia de Prüm і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Caribert de Laon
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Abadia de Prüm і Caribert de Laon · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Abadia de Prüm і Carlemany · Veure més »
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Nou!!: Abadia de Prüm і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Abadia de Prüm і Catolicisme · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Abadia de Prüm і Dinastia carolíngia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Abadia de Prüm і Edat mitjana · Veure més »
Edmond Martène
fou un religiós benedictí i historiador francès.
Nou!!: Abadia de Prüm і Edmond Martène · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Abadia de Prüm і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Nou!!: Abadia de Prüm і Estat Imperial · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Abadia de Prüm і Esteve II (papa) · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Abadia de Prüm і Europa · Veure més »
Farabert
Farabert de Lieja va ser abat de l'abadia de Prüm (925-946) i bisbe de Lieja i abat de Lobbes de 947 a 953.
Nou!!: Abadia de Prüm і Farabert · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Abadia de Prüm і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Abadia de Prüm і Francs · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Abadia de Prüm і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Abadia de Prüm і Gregori XIII · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Abadia de Prüm і Guillem I de Prússia · Veure més »
Laon
Laon és un municipi francès, capital del departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Abadia de Prüm і Laon · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Abadia de Prüm і Lleó III (papa) · Veure més »
Lluís de Hohenlohe-Langenburg
Lluís de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Ludwig, Graf zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 20 d'octubre de 1696 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de gener de 1765.
Nou!!: Abadia de Prüm і Lluís de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Abadia de Prüm і Lotari I · Veure més »
Meaux (Sena i Marne)
Meaux és un municipi francès al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Abadia de Prüm і Meaux (Sena i Marne) · Veure més »
Mediatització i secularització
Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.
Nou!!: Abadia de Prüm і Mediatització i secularització · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Abadia de Prüm і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Abadia de Prüm і Normands · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Abadia de Prüm і Orde de Sant Benet · Veure més »
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Nou!!: Abadia de Prüm і Papa Bonifaci IX · Veure més »
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Nou!!: Abadia de Prüm і Papa Zacaries · Veure més »
Pipí el Geperut
Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.
Nou!!: Abadia de Prüm і Pipí el Geperut · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Abadia de Prüm і Pipí I el Breu · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Abadia de Prüm і Pius XII · Veure més »
Província del Rin
La Província del Rin (Rheinprovinz), també anomenada Renània prussiana (Rheinpreußen), va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1822 a 1946.
Nou!!: Abadia de Prüm і Província del Rin · Veure més »
Reginó de Prüm
Reginó de Prüm (en forma llatinitzada Regino Prumiensis nascut el 842, mot el 915) fou un canonista i cronista medieval.
Nou!!: Abadia de Prüm і Reginó de Prüm · Veure més »
Renània-Palatinat
Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Nou!!: Abadia de Prüm і Renània-Palatinat · Veure més »
Richer de Lieja
Richer de Lieja (altres noms Richarius, Richerus, Richar, Richer) va ser abat de l'abadia de Prüm (899-920) i bisbe de Lieja de 921 a 945.
Nou!!: Abadia de Prüm і Richer de Lieja · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Abadia de Prüm і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Abadia de Prüm і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Abadia de Prüm і Sixt IV · Veure més »
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Nou!!: Abadia de Prüm і Teocràcia · Veure més »
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Nou!!: Abadia de Prüm і Tractat de Lunéville · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Abadia de Prüm і Trèveris · Veure més »
