Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Abadia de Cluny, Apocalipsi, Aquitània, Arquitectura gòtica, Arquivolta, Art romànic, Benet de Núrsia, Capitell, Claustre, França, Francès, Hieratisme, Isaïes (profeta), Joan l'Apòstol, Llàtzer, Llinda, Moissac, Occità, Occitània, Pau de Tars, Regió del Carcí, Sant Pere, Timpà (arquitectura), 1047, 1100, 1110, 1130.
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Abadia de Cluny · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Apocalipsi · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Aquitània · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Arquivolta · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Art romànic · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Benet de Núrsia · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Capitell · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Claustre · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Francès · Veure més »
Hieratisme
El heredetarisme (hieratisme), o expressió hieràtica d'una imatge, està referit al posat sever i solemne, que no deixa entreveure cap sentiment.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Hieratisme · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Isaïes (profeta) · Veure més »
Joan l'Apòstol
Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Joan l'Apòstol · Veure més »
Llàtzer
* Llàtzer de Betània, de la història Resurrecció de Llàtzer de la Bíblia.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Llàtzer · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Llinda · Veure més »
Moissac
Moissac és un municipi de l'Occitània, integrat al departament francès de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Moissac · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Occitània · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Pau de Tars · Veure més »
Regió del Carcí
La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Regió del Carcí · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Sant Pere · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і Timpà (arquitectura) · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і 1047 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і 1100 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і 1110 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Abadia de Sant Pere de Moissac і 1130 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abadia de Moissac, Abadia de Saint-Pierre de Moissac, Abadia de Sant Pere de de Moissac, Monestir de Moissac, Portalada de Saint Pierre de Moissac, Sant Pere de Moissac, Timpà de Sant Pere de Moissac.
