Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Ab urbe condita, Anno Domini, Antiga Grècia, Antiga Roma, Apol·lo, Argos, Artafernes (sàtrapa), Aulus Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 494 aC), Calendari romà, Ceres (mitologia), Cleòmenes I, Dídima, Edat mitjana, Edil romà, Esparta, Fenícia, Imperi Persa, Imperi Romà, Llista de cònsols romans de la República, Malene, Mardoni, Milet, Roma, Tirint, Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC).
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: 494 aC і Ab urbe condita · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: 494 aC і Anno Domini · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: 494 aC і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: 494 aC і Antiga Roma · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: 494 aC і Apol·lo · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: 494 aC і Argos · Veure més »
Artafernes (sàtrapa)
en grec antic Ἀρταφέρνης, era fill d'Histaspes i germà de Darios el Gran, sàtrapa de Lídia de la capital de Sardes i general persa.
Nou!!: 494 aC і Artafernes (sàtrapa) · Veure més »
Aulus Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 494 aC)
Aulus Virgini Tricost Celiomontà (Aulus Virginius A. f. Tricostus Cæliomontanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 494 aC і Aulus Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 494 aC) · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: 494 aC і Calendari romà · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: 494 aC і Ceres (mitologia) · Veure més »
Cleòmenes I
Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.
Nou!!: 494 aC і Cleòmenes I · Veure més »
Dídima
Dídima (en grec antic Δίδυμα) era un santuari grec dedicat a Apol·lo a la costa de Jònia, prop de Milet, a la rodalia del port de Panormos.
Nou!!: 494 aC і Dídima · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: 494 aC і Edat mitjana · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: 494 aC і Edil romà · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: 494 aC і Esparta · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: 494 aC і Fenícia · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: 494 aC і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: 494 aC і Imperi Romà · Veure més »
Llista de cònsols romans de la República
Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.
Nou!!: 494 aC і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »
Malene
Malene (en grec antic Μαλήνη), era una ciutat no identificada prop d'Atarneos, que menciona Heròdot, on Histieu, tirà de Milet, va ser derrotat pels perses abans del 494 aC després d'un llarg combat, però finalment la cavalleria persa va carregar contra els grecs, i el seu exèrcit es va desbandar.
Nou!!: 494 aC і Malene · Veure més »
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Nou!!: 494 aC і Mardoni · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: 494 aC і Milet · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 494 aC і Roma · Veure més »
Tirint
Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.
Nou!!: 494 aC і Tirint · Veure més »
Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC)
Tit Veturi Gemin Cicurí (Titus Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà que pertanyia a la família patrícia dels Cicurí, una branca de la gens Vetúria.
Nou!!: 494 aC і Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC) · Veure més »
